Israel bombardeja el nord de Gaza després de dir que mantenia la treva
Tel-Aviv assegura que l'alto el foc es manté tot i que ha matat més de 100 palestins en els atacs de les últimes 24 hores
BarcelonaL'exèrcit israelià ha anunciat aquest dimecres un nou atac contra el nord de Gaza, on s'han sentit explosions. El nou bombardeig, dirigit específicament a la zona de Beit Lahia, al nord, arriba poc després que Israel digués que l'alto el foc continua vigent a Gaza, malgrat els bombardejos que Benjamin Netanyahu va ordenar llançar arreu de la Franja ahir dimarts, que han deixat almenys 109 palestins morts, entre els quals hi ha almenys 52 criatures, segons el recompte dels hospitals de la Franja i la Defensa Civil Palestina. En l'atac a Beit Lahia han mort almenys dues persones, segons la cadena Al-Jazeera. L'exèrcit israelià ha dit que ha atacat una "instal·lació d'emmagatzematge d'armes terrestres i aèries que representaven una amenaça immediata per a la zona".
Aquest dimarts, el primer ministre israelià va ordenar a l'exèrcit israelià dur a terme atacs "contundents" sobre l'enclavament de manera immediata per suposades violacions a l'alto el foc per part de Hamàs. Els bombardejos han seguit aquesta matinada, fins que cap a les nou del matí d'aquest dimecres l'exèrcit israelià ha anunciat que "després d'una sèrie d'atacs en què s'han tocat desenes d'objectius terroristes" tornava a aplicar l'alto el foc a Gaza.
Israel culpa el grup islamista d'haver entregat unes despulles que no es corresponien amb cap dels 13 ostatges israelians, tots morts, que encara queden a Gaza. A aquesta acusació s'hi suma la d'haver matat un soldat israelià en un intercanvi de foc que suposadament haurien iniciat milicians de Hamàs, amb franctiradors i artilleria, al sud de la Franja, prop Rafah. En canvi, la milícia islamista nega que aquests atacs hagin estat comesos pels seus homes.
El ministre israelià de Defensa, Israel Katz, apujava el to dimarts després d'una reunió del gabinet de seguretat israelià i afirmava que Hamàs pagaria "un alt preu per haver atacat els soldats de les Forces de Defensa d'Israel a Gaza" i per "haver violat l'acord per a la repatriació dels ostatges morts". Poc després, avions israelians descarregaven projectils arreu de l'enclavament.
L'episodi recorda els incidents del 19 d’octubre passat, quan Gaza va ser sotmesa a una ofensiva llampec d’un sol dia per part d’Israel. Segons la versió de la Casa Blanca, aquell atac hauria estat provocat per membres de Hamàs que actuaven pel seu compte i que van sorprendre l’exèrcit israelià i van causar la mort de dos soldats.
"Res posarà en perill l'alto el foc"
Malgrat els atacs, Donald Trump insisteix que la treva que ell mateix va auspiciar continua en vigor. "Segons tinc entès, [milicians de Hamàs] van matar un soldat israelià –ha dit el president dels Estats Units des de l'Air Force One mentre es desplaçava a Corea del Sud–. Per tant, els israelians van contraatacar i haurien de continuar contraatacant. Quan passi una cosa com aquesta, han de contraatacar". Per al mandatari, "res posarà en perill" l'alto el foc, ja que "Hamàs és una part molt petita de la pau a l'Orient Mitjà, i s'ha de portar bé".
Mentrestant, tant Israel com Hamàs es culpen mútuament de violar d'alto el foc mentre escenifiquen estar compromesos amb el pacte. El portaveu del ministeri d'Exteriors israelià, Oren Marmorstein, ha acusat Hamàs de "constants violacions de l'alto el foc" per evitar arribar a la fase del pla en què s'ha d'abordar el desarmament del grup islamista. "Vull ser molt clar: Israel està compromès amb el pla de Trump, l'únic problema és que Hamàs no ho està perquè no vol que avanci aquest pla per evitar així el seu desarmament", ha dit Marmorstein.
En canvi, les autoritats de Gaza acusen Israel d'haver incomplert l'alto el foc almenys 125 vegades amb atacs constants arreu de la Franja. I Hamàs insistia en mantenir l'acord fins i tot durant l'atac: "Israel ha d'entendre que estem compromesos amb l'acord i ha de deixar d'acusar-nos falsament de violar-lo", deia Suhail al-Hindi, un dels líders de l'organització, a Al-Jazeera. Després dels atacs, però, Hamàs va anunciar que posposava l'entrega de més despulles d'ostatges.
Llum verda de la Casa Blanca?
Davant d'un sorprenent silenci diplomàtic –que Hamàs s'ha afanyat a criticar–, plana el dubte de si l'onada de bombardejos sobre la Franja va rebre la llum verda de la Casa Blanca. Des de l'entrada en vigor de l'alto el foc, Netanyahu ha rebut pressions internes, sobretot per part de les veus més dures del seu executiu, que l'acusen de ser el gos falder de Donald Trump per cenyir-se al pla proposat per Washington i acceptar la retirada parcial de les tropes de Gaza. Alguns analistes opinen que els atacs mortífers d'aquest dimarts podrien ser una estratègia del primer ministre israelià per demostrar de portes endins que és ell qui porta els pantalons.
Alhora, però, les declaracions de Trump fan pensar que els Estats Units van autoritzar els bombardejos israelians aferrant-se en el dret de Tel-Aviv "a contraatacar", amb el compromís que un cop les seves tropes haguessin respost, l'alto el foc seguiria en vigor. Aquesta estratègia donaria carta blanca a Netanyahu per posar fre a les crítiques del seu executiu, sense interferir en el que, de moment, és el triomf més gran de Trump en la plana internacional.
