Pròxim Orient

"No podia moure les cames i no parava de vomitar": parlen mares i pares de noies enverinades a les escoles de l'Iran

El règim admet almenys 5.000 casos en 239 centres educatius d'arreu del país

Cristina Mas i Sariana Esmaeil
5 min
Dones i nenes enverinades a l'escola a Iran

BarcelonaEl 9 de gener la Nika, d’11 anys, es va trobar malament després d’haver inhalat un gas quan era l’escola a Qom, la ciutat on viu al nord de l’Iran. Ella i les seves companyes van notar una pudor i minuts després totes tenien nàusees, mal de cap i problemes de visió. A la classe del pis de dalt va passar el mateix i als dos grups, els van haver de traslladar a l’hospital. “Els metges ens van dir que probablement era un problema de mala combustió de la caldera de l’escola i que ens en podíem anar a casa. Però a la nit la nena no podia moure les cames, hi veia doble i no parava de vomitar. Vam consultar metges privats i li van fer anàlisis de sang i proves neurològiques, però no van trobar res”, explica a l’ARA el seu pare en una conversa telefònica. Els noms d’aquest reportatge són ficticis per preservar la seguretat dels testimonis.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Fa unes setmanes el pare va lligar caps: es va saber que milers de noies en desenes d’escoles havien patit intoxicacions semblants. L’home explica que la seva filla no es va recuperar fins al cap d'algunes setmanes, quan a l’hospital li van injectar una medicació de color de llet. "Ni els metges ni les infermeres ens van voler dir quin medicament era i quan vaig intentar fer una foto es van amagar l’ampolla a la butxaca", assegura. A la llista de la medicació administrada a la noia no hi constava cap injecció i la família encara no sap quin va ser el remei miraculós. “Vaig parlar amb alguns responsables del govern a Qom i també amb un alt oficial militar i només em van dir que l’enverinament havia estat cosa d’un grup terrorista estranger”, diu el pare.

El règim admet 5.000 casos

Des de l'esclat de les protestes per l’assassinat de la noia kurda iraniana Mahsa Jina Amini a mans de la policia de la moral per no portar ben posat el vel, el primer cas d’enverinament massiu en una escola de l’Iran es va conèixer el novembre. Davant la indignació de les famílies, el règim dels aiatol·làs va constituir una comissió d’investigació. Un dels seus membres, Mohammad Hassan Asfari, ha admès aquesta setmana que més de 5.000 estudiants han patit intoxicacions en 230 escoles de 25 províncies. A l'Iran, les escoles estan segregades per sexes i la majoria de casos s’han produït en escoles de noies, des de primària fins a la universitat, tot i que també hi ha algun cas en centres de nois.

Un aubobús ambulància evacua noies intoxicades en una escola, l'1 de març.

Les persones entrevistades en aquest reportatge, totes familiars directes de noies víctimes de les intoxicacions a les escoles en diferents indrets del país, coincideixen amb dues explicacions. Alguns creuen que el règim intenta desincentivar així la participació de les estudiants en les protestes: instituts i universitats han estat precisament uns dels epicentres de les mobilitzacions amb el lema “Dona, vida, llibertat”, que han suposat un desafiament sense precedents a la teocràcia que governa amb mà de ferro el país des del 1979. Uns altres testimonis apunten a una teoria encara més esfereïdora: que, com passa a l’Afganistan dels talibans, sectors extremistes dins el règim vulguin eliminar el dret de les noies a l’educació.

La Sarah és mestra en una escola de Qom i explica que la seva filla també ha resultat intoxicada. A la ciutat hi va haver un cas el 30 de novembre amb 18 noies intoxicades a l’acadèmia Nour i un altre el 13 de desembre, amb 51 víctimes. Explica que als dos centres les noies havien protagonitzat protestes contra el règim, que s’havien vist a través de les xarxes socials malgrat la censura oficial: hi apareixen estudiants fent voleiar vels o donant l’esquena al retrat del líder suprem Ali Khamenei. “El cas de l’acadèmia ha estat el més greu: algunes alumnes i professores encara tenen paràlisis. Estaven tan rígides que ni tan sols els podien injectar res”, denuncia.

Quin agent químic?

No queda clar tampoc amb quin agent químic han estat intoxicades les noies, però tot apunta que no es tracta sempre del mateix gas. Això explicaria que els efectes hagin estat més o menys greus: els símptomes més habituals han estat vòmits, mal de coll, mal de cap i visió borrosa, però en els casos més extrems s’han vist paràlisis parcials que apuntarien a un gas nerviós. A la ciutat de Sarbandar, les noies fins i tot van vomitar sang. En tots els casos les víctimes han explicat que abans de trobar-se malament havien notat una pudor.

La Sarina ha pogut esbrinar alguna cosa més. La seva filla gran és infermera en un hospital de Teheran i ha tingut accés als resultats de les anàlisis que van fer a la seva germana petita, de 16 anys, quan hi va ingressar amb altres companyes de classe després d'haver respirat un gas amb forta olor al pati de l'institut. "El toxicòleg em va dir que creia que es tractava de diòxid de nitrogen". El diputat Alireza Monadi també va apuntar a aquest gas en uns altres casos i va advertir al diari oficial Hamshahri que la substància desapareix molt de pressa del cos i no hi deixa rastre, cosa que dificulta el diagnòstic. El gas N2 s'utilitza en armes químiques.

Durant mesos, les autoritats iranianes s'han limitat a intentar silenciar els casos i la policia ha assetjat les víctimes i les seves famílies fins i tot als hospitals. Després van atribuir les intoxicacions a bretolades dels mateixos estudiants i quan ja no podien tapar l'escàndol van parlar d'histèria col·lectiva. En les últimes setmanes, per protegir les nenes i les noies, en diverses escoles els van oferir l'opció de seguir les classes online des de casa. Quan el problema es va constatar en desenes de ciutats, cosa que apuntava a un patró sistemàtic, la Guàrdia Revolucionària, el cos d'elit del règim, en va voler culpabilitzar alternativament els activistes del moviment de protesta o agents estrangers.

Sense justícia

Finalment, dilluns el líder suprem Ali Khamenei va dir en un discurs que els atacs eren inacceptables i va demanar castigar i perseguir-ne els autors. Però a l'Iran pocs confien que es faci justícia: els precedents són prou contundents. Els homes que van tirar àcid al rostre de dones el setembre del 2014 a la ciutat d'Isfahan encara no han estat detinguts i ni tan sols identificats.

Dimarts, el viceministre de l'Interior, Majid Mirahmadi, va anunciar detencions en cinc províncies en relació amb els enverinaments. Però es va afanyar a justificar els detinguts dient que els havien "enganyat" i la majoria van ser posats en llibertat amb una amonestació lleu, perquè no havien tingut "intencions hostils". L'únic que ha acabat entre reixes és Ali Pour-Tabatabaie, un periodista que ha estat denunciant els atacs a Qom.

stats