Yara Hawari: "Si alguns països estan canviant de posició amb Israel és per cobrir-se les espatlles"

BarcelonaYara Hawari, doctora en polítiques del Pròxim Orient per la Universitat d'Exeter, és la codirectora del think tank palestí Al-Shabaka i una de les veus palestines més reconegudes avui. Ha visitat Barcelona per participar en el congrés internacional Palestina. Marcs, Reflexions i Perspectives, organitzat pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB.

Com llegeix la situació actual a Palestina?

— Les paraules no poden descriure com és d'horrible la situació a Gaza. Va més enllà d'una massacre. I a la resta de Palestina la situació també és realment difícil. Ara sembla que hi ha un canvi en la retòrica. Però si no ha sigut fins ara que s'ha reconegut que hi ha un genocidi, ha sigut més aviat per cobrir-se les espatlles i dissimular la complicitat que hem vist durant aquests 20 mesos. Hem vist què ha fet Israel durant gairebé dos anys. El Regne Unit, França, el Canadà... Tots aquests països han subministrat armes a l'exèrcit israelià. Ara hi ha un procés legal obert contra el Regne Unit per crims de guerra. És difícil predir què passarà ara, perquè encara que altres països poden fer moltes coses que no han fet fins ara, la clau la té Trump. De vegades hi ha oportunitats en la imprevisibilitat.

És cert que el que està passant a Gaza no té precedents?

— El poble palestí no és l'únic que ha estat colonitzat, que ha afrontat una brutal invasió i un projecte colonial. Tampoc és l'únic que ha afrontat un genocidi. No és el pitjor que ha passat en la història de la humanitat. Però hi ha algunes característiques diferents que fan que sigui particularment horrible. En primer lloc, hi havia un ordre internacional basat en normes, suposadament per evitar aquest tipus d'horrors. L'altra cosa és el fet que estem veient un genocidi retransmès en directe, i això sí que no té precedents. Tampoc té precedents la capacitat de destrucció de l'armament que ara utilitza Israel.

I té precedents en el cas dels palestins?

— Molts palestins parlen del genocidi a Gaza com la Nakba [l'expulsió massiva de palestins amb la creació de l'Estat d'Israel, el 1948] de la nostra generació. És difícil comparar els dos moments en el temps. La Nakba va ser un moment en què vam perdre la terra de Palestina, i l'expulsió va ser molt més generalitzada. Ara la destrucció, el nivell de pèrdua de vides i el nivell de trauma no tenen precedents. Una cosa que he notat és que els palestins ara parlem amb termes com pregenocidi i postgenocidi. I abans ho fèiem amb la Nakba. La Nakba era el nostre marcador temporal, fins i tot per a la gent que hem nascut dues o tres generacions després dels que ho van viure. Ara el genocidi és un altre marcador temporal i crec que no ens en recuperarem en generacions. Serà un moment tan significatiu... horrible, però significatiu en la identitat col·lectiva palestina.

Més de vint mesos de bombardejos, però Israel no ha aconseguit cap dels seus objectius.

— L'exèrcit israelià i el govern israelià, quan van iniciar el genocidi, tenien molt clar que el seu objectiu general era aniquilar Gaza. El seu objectiu militar, o això deien, era eliminar Hamàs. No ho han aconseguit. Un dels exèrcits més poderosos del món, una potència nuclear, no ha pogut vèncer un grup armat en un territori sotmès a setge. Això és una derrota per al règim israelià. I ho saben. I és per això que estan sent tan brutals. Aquest és un moment crucial per al poble palestí, però també per al règim israelià i per al projecte sionista. I no només hi ha el fracàs militar, també hi ha el fracàs moral i humà. Em preocupa molt com sortirem els palestins d'això, però no crec que la societat israeliana es recuperi d'haver perpetrat un genocidi.

A l'ombra del genocidi de Gaza, a Cisjordània també s'ha agreujat molt la situació dels palestins.

— Israel està intentant robar i annexionar-se tanta terra com sigui possible a Cisjordània sota la cobertura del genocidi de Gaza. Els darrers 20 mesos s'han vist les més grans apropiacions de terres des del 1967. Sota el pretext de l'estat d'emergència, han tancat completament Cisjordània. Hi ha molts més punts de control militar i la gent no es pot moure. I al nord hi ha un atac obert contra els camps de refugiats. Han buidat del tot el camp de refugiats de Jenín, que era el símbol de la resistència i de la memòria col·lectiva palestines. I el més difícil ha estat la complicitat de l'Autoritat Palestina: abans que hi entressin els tancs israelians, va ser la policia palestina qui va detenir els combatents i la gent que els donava suport.