Trump estudia un atac "limitat" contra l’Iran després de fixar un ultimàtum

BARCELONADonald Trump ha apujat l'aposta aquest divendres en el seu pols amb el país dels aiatol·làs. En declaracions als mitjans de comunicació, ha confirmat que la seva administració està avaluant l'execució d'un atac militar "limitat" contra l'Iran. L'amenaça, cada cop més creïble després de l'acumulació d'efectius militars a la zona, i l'enviament als països aliats de tota mena de bateries antiaèries, busca forçar el règim de Teheran a tancar un nou acord sobre el seu programa nuclear. Trump ha fixat un termini d'entre 10 i 15 dies, un ultimàtum que el mateix president ha descrit com a necessari abans que "passin coses realment dolentes".

La confirmació s'ha produït durant una reunió amb governadors a la Casa Blanca, on el president ha admès obertament davant els periodistes: "Suposo que puc dir que ho estic considerant". La declaració arriba en un moment de màxima fragilitat geopolítica. Diferents mitjans de comunicació dels Estats Units, com el New York Times i la CNN, han detallat que el Pentàgon ja té preparades diverses opcions sobre la taula per iniciar les operacions militars. D'acord amb la informació de l'especialista en defensa del Sunday Times, de Londres, Mark Urban, no es veia desplegament militar al Pròxim Orient des de la invasió de l'Iraq el 2003.

L'ambigüitat sobre l'abast real d'aquesta operació ha generat una onada d'incertesa als mercats internacionals, fet que ha provocat que el preu del petroli hagi pujat el 5% en una sola setmana i s'hagi situat al voltant dels 66 dòlars per barril. Els inversors temen que qualsevol acció militar desencadeni una resposta iraniana que bloquegi el trànsit de cru pel golf Pèrsic, una ruta comercial crítica que, en cas de quedar interrompuda, podria provocar una crisi energètica global de conseqüències imprevisibles per a l'economia mundial.

Els riscos de l'operació

L'actual context militar es diferencia dràsticament dels enfrontaments del passat recent, especialment de la Guerra dels Dotze Dies del juny del 2025. En aquella ocasió, els Estats Units i Israel van bombardejar instal·lacions nuclears iranianes per frenar la seva capacitat atòmica i van aconseguir un alto el foc ràpidament i sense baixes nord-americanes.

Tanmateix, l'operació que s'avalua ara podria ser molt més àmplia i arriscada, i es podria perllongar durant setmanes o mesos, segons Urban. La manca d'un objectiu públic clar –un canvi de règim o només un càstig– planteja el dubte de si l'ofensiva es limitaria novament a centres de recerca o si s'estendria a l'arsenal de míssils balístics iranians, un actiu que Teheran considera innegociable.

El risc més gran és que l'escalada derivi en un intent de canvi de règim per la força, una estratègia que el mateix Trump havia titllat de bogeria. Però segons els mitjans dels Estats Units, la possibilitat torna ara a estar sobre la taula.

La resposta de l'Iran a aquest ultimàtum no s'ha fet esperar i s'ha transmès oficialment a través de les Nacions Unides. El cap de la missió iraniana ha advertit que qualsevol atac convertiria totes les instal·lacions, bases i actius de la "força hostil" a la regió en objectius legítims de represàlia. L'amenaça posa en risc directe els entre 30.000 i 40.000 soldats nord-americans estacionats actualment a les tretze bases militars de l'Orient Mitjà.

Davant d'aquest escenari d'extrema volatilitat, el Pentàgon treballa a contrarellotge per reforçar la seguretat de les seves posicions, movent bateries de defensa aèria addicionals per protegir el personal davant una possible pluja de míssils iranians.

El perill d'un error de càlcul és extremadament alt: el govern iranià pot interpretar l'ambigüitat de l'administració Trump i el termini de deu a quinze dies com una amenaça existencial directa al seu poder, fet que els obligaria a respondre amb una força totalment desproporcionada contra els aliats dels Estats Units, inclòs Israel.

Estem treballant per ampliar aquesta informació