"Progressos significatius" a la tercera reunió entre els EUA i l'Iran sobre el programa nuclear

BarcelonaLes negociacions d'aquest dijous a Ginebra entre els Estats Units i l'Iran tenien l'aire d'una de les últimes oportunitats per evitar la guerra. I els missatges difosos en acabat semblen esperançadors. Aquesta ha sigut la tercera trobada des que es van reprendre les converses sobre el desenvolupament de les capacitats nuclears de l'Iran el 6 de febrer. Tot just fa tres setmanes, però Donald Trump ha deixat clar que té pressa. Dijous passat el president dels Estats Units va redoblar la pressió i va dir que l'Iran tenia entre deu i quinze dies per acceptar un acord. Si no, va avisar, passarien "coses molt dolentes", una amenaça que va acompanyada d'un desplegament militar sense precedents en els últims trenta anys a la regió.

El ministre d'Exteriors d'Oman, Badr bin Hamad al Busaidi, que ha fet de mediador i intermediari en unes negociacions indirectes, ha assegurat que la ronda d'avui –que s'ha allargat unes cinc hores– ha acabat "després d'un progrés significatiu en la negociació entre els Estats Units i l'Iran". Ha dit que les converses es reprendran "aviat", després de les consultes a les respectives capitals, i ha afegit que la setmana que ve ce celebraran a Viena "discussions a nivell tècnic".

"Ha estat la conversa més seriosa i llarga que hem tingut amb els Estats Units", ha assegurat el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, que encapçala la delegació del seu país. En declaracions a la televisió estatal iraniana, ha dit que la trobada a Viena tindrà lloc dilluns i que també hi haurà una nova ronda de negociacions trilaterals "en menys d'una setmana", després que els negociadors hagin traslladat els detalls als seus governs.

De moment, els Estats Units no han fet cap valoració pública. Els principals negociadors de la Casa Blanca són, com és habitual, els empresaris Steve Witkoff i Jared Kushner, gendre de Donald Trump. En la trobada anterior, la setmana passada també a la capital suïssa, l'Iran va anunciar una "entesa general" en els principals punts de negociació. I avui l'Iran ha entregat una proposta detallada que, segons el govern de Teheran, "elimina tots els pretextos dels Estats Units" respecte al seu programa nuclear.

Les dues parts partien de posicions molt distanciades: Washington insisteix que l'Iran ha d'aturar completament el seu programa d'enriquiment d'urani i ha de limitar l'abast dels seus míssils, mentre que Teheran defensa que té dret a desenvolupar l'energia nuclear per a finalitats civils i pacífiques. Un alt funcionari iranià ha dit a la cadena Al-Jazeera que la proposta inclou la reducció de les reserves d'urani a nivells baixos d'enriquiment sota la supervisió de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA). De fet, el ministre d'Exteriors d'Oman també s'ha reunit a Ginebra amb el director de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), Rafael Grossi, per discutir sobre el rol d'aquest organisme en cas que s'arribi a un acord per a la inspecció de les instal·lacions nuclears iranianes.

Segons informacions prèvies a la reunió, l'Iran acceptaria la imposició de certes limitacions a les seves activitats nuclears, a canvi que s'aixequin les sancions. Araghchi ha dit que en la trobada d'avui hi ha hagut "un bon progrés" pel que fa a la qüestió nuclear i a l'aixecament de sancions.

Enriquiment d'urani

Com a membre del Tractat de No Proliferació Nuclear, l'Iran té dret a enriquir urani sempre que no l'utilitzi per produir armes nuclears. L'enriquiment d'urani és un procés difícil que només dominen una quinzena de països. A nivells baixos, l'urani enriquit pot alimentar centrals elèctriques, però si s'enriqueix aproximadament al 90% es pot fer servir per a armes nuclears. Aquest dijous el president del país, Masoud Pezeshkian, ha insistit que la República Islàmica no busca el desenvolupament d'armes atòmiques. "Trump ha dit que l'Iran ha d'aclarir que no busca armes nuclears, però això ho hem dit en múltiples ocasions", ha dit, i ha recordat que el líder suprem, Ali Khamenei, ho va prohibir en una fàtua emesa a principis dels 2000: "Quan ell ho declara, significa que no en tindrem", ha conclòs.

Aquest mateix dimarts, durant el seu discurs sobre l'estat de la unió al Congrés, Trump va repetir aquesta idea. Va assegurar que els atacs aeris nord-americans el juny passat contra instal·lacions nuclears van "destruir" el programa d'armes nuclears de l'Iran, però que Teheran "ho està començant tot de nou" i que "torna a perseguir les seves ambicions sinistres". Amb tot, no s'ha pogut verificar quin impacte va tenir realment el bombardeig sobre el programa iranià i Trump tampoc ha aportat proves per donar suport a les seves acusacions.

Programa de míssils balístics

A més, Teheran retreu a Washington que vulgui vincular la qüestió del programa nuclear amb altres qüestions amb l'objectiu de reduir la capacitat militar de l'Iran. Els EUA, per exemple, pretenen limitar l'abast dels míssils balístics del país. El secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio, va dir aquest dimecres que el rebuig de l'Iran a discutir aquest tema és un "gran problema" i va considerar que "tard o d'hora" s'haurà d'abordar, i va argumentar que aquests projectils "estan dissenyats exclusivament per atacar els EUA" i suposen un risc per a l'estabilitat de la regió. Segons el Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS, per les sigles en anglès), l'arsenal iranià inclou múltiples míssils de llarg abast amb capacitat d'arribar a Israel, com el Sejil, amb un abast de 2.000 quilòmetres.

Els últims dies Trump ha assegurat que prefereix una sortida diplomàtica, però també ha deixat clar que no dubtarà a fer servir la força si ho veu necessari. Les amenaces van començar el gener, quan el president dels EUA va avisar que intervindria a l'Iran per frenar la repressió brutal del règim contra els milers de manifestants que van sortir al carrer per protestar contra la gestió del govern. Després va rebaixar el to, malgrat que ha continuat enviant vaixells i avions de guerra als mars que envolten la República Islàmica per pressionar Teheran.

L'USS Gerald R. Ford, el portaavions més gran dels Estats Units, ha sortit aquest dijous del port prop de l'illa grega de Creta amb destinació a les costes properes a Haifa, al nord d'Israel, on s'espera que arribi les pròximes hores. El Pentàgon també ha enviat una dotzena de caces F-22 a Israel, i és la primera vegada que Washington ha desplegat avions de combat al país per a possibles operacions de guerra, segons l'agència Reuters.

El règim dels aiatol·làs s'enfronta a la seva pitjor crisi des de la creació de la República Islàmica el 1979, amb una crisi econòmica sense precedents exacerbada per les creixents sancions occidentals, que ha estat el polvorí d'unes manifestacions multitudinàries. Les protestes han revifat aquesta setmana entre els estudiants, coincidint amb l'inici del nou semestre, malgrat la brutal repressió policial de les protestes del gener, que va provocar milers de morts, malgrat que la xifra real es desconeix per la manca d'organitzacions independents al país.