Internacional 02/06/2021

Els pubs del país del Brexit ja troben a faltar la mà d'obra europea

Les noves polítiques migratòries del Regne Unit frenen l'arribada de treballadors de l'estranger

4 min
Els pubs hauran de tancar a partir de divendres a ciutats com Glasgow i Edimburg

londresDesprés de tant cantar-ne les excel·lències, alguns dels defensors més ardents del Brexit potser li han començat a veure les orelles al llop. La sortida de la Unió Europea no sembla que sigui, de moment, el paradís de la llibertat ni del lliure comerç que Tim Martin, propietari de la cadena de pubs Wetherspoons, tant pregonava . Si més no, implica alguns problemes –més enllà dels que ja s'han registrat a Irlanda del Nord – que, a la llarga, poden fer més mal que bé a l'economia britànica.

En poc més de dinou mesos, el discurs que Tim Martin va fer en aquest mateix diari –"Amb el Brexit, la cervesa als meus pubs serà més barata”, deia en una entrevista– s'ha transformat en una crida perquè el govern de Boris Johnson permeti l'entrada de més mà d'obra de la Unió Europea. La raó: la falta de personal als seus establiments.

Tim Martin, propietari de Wheterspoon

El fet és que el Brexit, primer , i la pandèmia, després, han agreujat la falta de mà d'obra en el sector serveis, especialment en la restauració, l'oci i la indústria hotelera, justament tres de les branques més afectades per les restriccions del covid i que des del 17 de maig, amb l'aixecament d'una part rellevant de limitacions fins llavos vigents, tornen a bategar amb força.

Caiguda de l'interès a l'estranger

Diferents consultores d'aquest mercat laboral, i empreses de contractació i intermediació, van llançar fa dues setmanes un senyal d'alerta davant el fet que el nombre de cerques de feina des de l’estranger, bàsicament des d'Europa Occidental i els Estats Units, s’han reduït a la meitat (un descens d’unes 250.000) des del febrer del 2020, just abans que la pandèmia s'estengués per arreu i les economies del món entressin en hibernació.

Una de les raons d'aquesta caiguda és la falta d'interès dels estrangers en cobrir vacants en sectors que normalment paguen poc, bastant per sota del llindar de les 24.000 lliures anuals (27.800 euros) que cal guanyar per aconseguir un permís de residència. D'acord amb l'empresa de treball temporal Adzuna , en algunes ciutats, com ara Maidstone, a Kent, al sud d'Anglaterra, però també Manchester, Cambridge i Oxford, trobar personal per servir taules en un pub o tirar pintes de cervesa darrere d'una barra és quasi impossible. A Maidstone, per exemple, s'ofereixen 20 llocs de treball per cada demandant. L'impacte sobre els salaris és, evidentment, immediat.

A més, episodis recents airejats pels mitjans de comunicació de tot Europa, de maltractament i deportació de joves comunitaris que pretenien entrar al Regne Unit per fer entrevistes de feina, no ajuden gens a omplir els buits que la reactivació postpandèmia començar a generar.

Ha sigut en aquest context en què, aquest dimecres, Tim Martin, ardent brexiter, ha demanat al govern la introducció d'un sistema de visats que ajudi a pal·liar la manca de mà d'obra en el sector serveis. Martin va celebrar el 31 de gener del 2020, a Parliament Square, la sortida del Regne Unit de la UE, que es va completar, en acabar el període de transició, el passat 31 de desembre.

Avui, però, amb la boca petita, Martin ha suggerit que els països geogràficament més pròxims al Regne Unit, en aquest cas els de la Unió, podrien rebre un tracte preferent per evitar que els responsables dels seus establiments i d'altres cadenes es vegin obligats a tancar pubs i restaurants durant els migdies per la manca de mà d'obra: "El Regne Unit té una taxa de natalitat baixa [un fet molt conegut abans del Brexit; encara molt més greu a Escòcia, que demana un tracte diferenciat en aquest terreny]. Un sistema d’immigració raonablement liberal, tot i que sota control per a aquells que hem escollit tenir-ne un de diferent del de la UE, seria un avantatge per a l’economia i el país. Amèrica, Austràlia i Singapur s’han beneficiat durant moltes dècades d’aquest enfocament. La immigració combinada amb la democràcia funciona".

Deserció continuada

Al voltant d'un de cada deu treballadors de l'hostaleria han abandonat el sector durant l'últim any, segons un altre lloc web de contractació, Caterer.com . A més, l'organisme comercial de la indústria, UKHospitality , ha estimat que hi ha un dèficit d'uns 188.000 treballadors. Per la seva banda, Clive Watson, president executiu del City Pub Group, també ha denunciat que "alguns establiments no s'obren a l'hora de dinar" per la falta de personal.

El sector de la restauració i l'hoteler viu el que algunes veus ja consideren la tempesta perfecta. Tony Wilson, de l’Institut d’Estudis sobre l’Ocupació, assegura en declaracions a la premsa britànica que les empreses "podrien trobar-se obligades a pagar més i, tot plegat, podria acabar frenant la força de la recuperació". Segons l'Oficina Nacional d'Estadística, les vacants en empreses hoteleres i d'alimentació han augmentat un 70% a l'abril en comparació amb el març. I el moment ara és clau, perquè falten tres setmanes per al 21 de juny, data en què, en principi, totes les restriccions i les mesures de distanciament social a causa del covid poden passar a la història. Amb el Brexit, d'acord amb Tima Martin, potser la cervesa serà més barata però hi haurà prou mans per tirar-la des de darrere de la barra.

stats