ESTATS UNITS
Internacional 12/06/2017

Puerto Rico vota ser l’estat 51 dels EUA

Mig milió de persones van votar aquest diumenge al referèndum d'autodeterminació

Núria Ferragutcasas
2 min
Puerto Rico va celebrar ahir un nou referèndum.

WashingtonEls porto-riquenys van tornar a votar ahir per decidir, per cinquè cop en cinquanta anys, si volen la independència, convertir-se en l’estat 51 dels Estats Units o seguir com estan -sent un estat lliure associat-. Va guanyar, per un 97% dels vots, l'opció de convertir-se en un nou estat dels EUA. Dels 2,5 milions d'electors, mig milió van votar. El referèndum era oficial però no vinculant. Això vol dir que l’última paraula sobre el resultat la té el Congrés nord-americà.

L’última consulta es va celebrar el 2012 i, per primera vegada, una majoria dels vots vàlids eren a favor d’integrar-se als EUA. Tot i així, gairebé un 30% dels vots van ser en blanc i els legisladors nord-americans van decidir no fer res sobre el resultat. Tot sembla indicar que en aquesta ocasió, Washington els tornarà a ignorar. Als republicans, que tenen majoria a les dues cambres legislatives, no els interessa que Puerto Rico sigui un estat, ja que, molt probablement, els seus ciutadans votarien per congressistes i senadors demòcrates.

Un país en fallida

La consulta va ser impulsada pel governador de Puerto Rico, Ricardo Rosselló, que va assumir el poder al gener. I arriba en un context de greu crisi econòmica. L’illa caribenya té un deute públic de 72.000 milions i una taxa de pobresa del 45%. Els seus sistemes sanitari, educatiu i de pensions estan a prop del col·lapse. I més de 200.000 porto-riquenys -la majoria dels quals joves- d’una població de tres milions han emigrat cap a altres estats nord-americans com Florida.

Rosselló, que va declarar Puerto Rico en fallida a principis del mes passat per reestructurar el deute, creu que la solució a l’actual crisi passa per una annexió als Estats Units. El seu govern assegura que així obtindrien l’autonomia per decidir sobre els seus problemes financers, ja que actualment les seves decisions econòmiques han de ser aprovades per una junta nomenada pel Congrés dels EUA. Aquest òrgan ha imposat en l’últim any grans retallades que han provocat el tancament d’escoles i universitats. D’altra banda, els porto-riquenys deixarien de ser ciutadans nord-americans de segona classe -ja que poden viure i treballar en qualsevol estat dels EUA, però no poden votar el seu president.

Des del 1898 l’antiga colònia espanyola ha mantingut diferents tipus d’associació política amb els Estats Units. El 1952 es va convertir oficialment en estat lliure associat de la primera potència mundial. Aquesta fórmula era temporal, però ni el govern nord-americà ni el porto-riqueny han aconseguit tancar la qüestió de l’estatus final de l’illa caribenya.

El referèndum d’ahir, impulsat pel seu president, molt probablement no posarà fi al problema. Els partits de l’oposició van demanar boicotejar la consulta. Els independentistes -que tenen un suport minoritari- creuen que no es reuneixen les condicions necessàries per a un vot legítim. Les opcions per crear un nou estat nord-americà i seguir com a estat associat són les majoritàries entre els ciutadans.

stats