Félix Arteaga: "Putin pot pensar que Ucraïna necessita un escarment més gran"

3 min
Un soldat ucraïnès al front de Lugansk, a l'est d'Ucraïna.

BarcelonaEl reconeixement de les repúbliques pro-russes del Donbass, a l'est d'Ucraïna, per part del president rus, Vladímir Putin, dinamita els esforços diplomàtics de les últimes setmanes i fa créixer la por d'una escalada militar i una invasió a gran escala. Félix Arteaga, investigador principal de seguretat i defensa del Real Instituto Elcano i expert en seguretat i defensa, analitza els últims esdeveniments.

Què significa aquest reconeixement?

La part que ja estava ocupada per paramilitars russos i milícies pro-russes queda definitivament sota control de Moscou. Amb això, Rússia ja ha agredit el dret internacional, al reconèixer unilateralment unes províncies que estan sota el seu control en un altre estat. Ara, el principal dubte és què passarà amb la part no ocupada de la resta de les províncies de Donetsk i Lugansk. Aquest reconeixement pot portar Rússia a desplaçar la línia del front fins a arribar a ocupar la integritat del territori d'aquestes dues províncies, i això comportaria un enfrontament militar amb les tropes ucraïneses que són a l'altra banda.

És la mateixa situació que el 2008 a Geòrgia?

És força diferent. El govern ucraïnès s'ha comportat amb molta prudència i sense deixar-se portar per la histèria de la confrontació, mentre que el govern de Geòrgia va fer el contrari. Creient que tenia el suport dels EUA i l'OTAN, va intentar corregir les fronteres per la via militar, i això va generar una resposta militar de Rússia que va derivar en la pèrdua final de territori i el reconeixement de les noves fronteres per part de Moscou. Ara, justament per evitar repetir l'error georgià, el president ucraïnès i els seus aliats occidentals han intentat evitar qualsevol acció que pogués justificar una acció militar per part de Rússia.

I el cas de Crimea?

És una situació similar a l'actual, però va ser molt més ràpida. A Crimea el 2014 hi va haver una ocupació militar i després una annexió diplomàtica per part de Rússia. Ara ha sigut al revés: primer una ocupació durant molt de temps, pendents d'una solució diplomàtica -els acords de Minsk, que no han donat resultat- i ara el reconeixement diplomàtic d'una situació que ja existia de facto. El Donbass ha estat sota control rus des del 2014; ara el que s'intenta és legitimar aquesta ocupació.

Félix Arteaga, investigador principal de seguretat i defensa del Real Instituto Elcano.

Ara hi ha el debat sobre si hi ha invasió o no. Què es pot considerar una invasió?

Aquesta ocupació consentida, que no s'ha pogut revertir ni militarment per Ucraïna ni amb el suport dels aliats, ja comporta una qualificació d'invasió i és una violació del dret internacional. Fins ara, Rússia ha intentat mantenir la ficció que era una secessió civil, amb milícies populars de ciutadans russos que defensen el dret de les minories davant de Kíev. Però si es confirma la presència de tropes russes, amb uniformes, estaríem parlant d'ocupació, que seria més greu que el reconeixement. I si aquesta ocupació es tradueix en una actuació militar fora d'aquest territori seria una agressió armada contra un altre territori, cosa que va en contra de la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional.

Quines possibilitats hi ha que això passi?

Tots els escenaris estan oberts. Pot ser que la disputa militar es quedi com està. Però Ucraïna no renunciarà mai a recuperar el territori que li han pres, i el conflicte es mantindrà com un dels tants conflictes congelats amb què Rússia desestabilitza el bloc occidental. El tipus d'acció militar dependrà de quin és l'objectiu de Putin: si considera que amb aquesta ocupació i aquest reconeixement n'hi ha prou per tancar la crisi, pararà aquí. Però pot ser que cregui que Kíev necessita un escarment més gran o demostrar que els aliats no seran capaços d'ajudar un país amb problemes davant de Rússia. Però és molt difícil saber què pensa un dirigent gairebé absolut que no té cap control intern i que no ha de justificar-se davant de ningú... Caldria saber com vol sortir d'aquesta història: com l'home que va resoldre el problema de les minories pro-russes o com el que va humiliar el govern ucraïnès per haver-se distanciat de Moscou.

stats