GUERRA A L’EST
Internacional 13/02/2015

Europa rep l’acord de pau a Ucraïna amb escepticisme

El pacte amb Rússia per acabar amb el conflicte estableix l’alto el foc per al diumenge 15 de febrer

Ana Lázaro Bosch
4 min
Soldats ucraïnesos, a dalt d’un dels seus tancs als afores de Debàltseve, ahir mentre a Minsk es firmava l’acord.

Kíev“No ens fem il·lusions. Encara hi ha molta feina per fer. Però hi ha una possibilitat real que les coses canviïn cap a millor”. Aquestes són les paraules que va utilitzar la cancellera alemanya, Angela Merkel, per explicar la fragilitat de l’acord assolit. Havien calgut 16 hores de negociacions maratonianes i una nit en blanc per arribar a un document de 13 punts en el qual s’estableixen les bases per pacificar l’est d’Ucraïna. “Les negociacions han sigut difícils, però el procés d’implementació també ho serà”, va vaticinar el president ucraïnès, Petró Poroixenko.

La negociació va ser dura i en alguns moments va semblar que estava abocada al fracàs. Es van viure dos moments crítics. El primer, quan Poroixenko va abandonar la sala de reunions dient que Rússia havia posat “condicions inacceptables”. I el segon, quan els líders separatistes, Aleksandr Zakhàrtxenko i Ígor Plótnitski, es van negar a firmar el document. Finalment, va ser el president rus, Vladímir Putin, qui va anunciar que les dues parts havien acceptat l’acord. “Aquesta no ha sigut la millor nit de la meva vida, però aquest matí em sento millor perquè hem acordat els punts principals”, va dir Putin. Els impulsors de la negociació, França i Alemanya, es van comprometre a supervisar la implementació del procés.

L’acord arrenca amb l’establiment d’un alto el foc que hauria d’entrar en vigor el diumenge 15 de febrer. A partir d’aquest moment, les parts disposaran de dues setmanes per retirar l’armament pesant de la primera línia del front (entre 50 i 140 quilòmetres, segons el calibre) i de cinc dies suplementaris per procedir a l’alliberament de tots els presoners. Aquesta seria la part del text destinada a aturar els enfrontaments, però la tasca no serà fàcil. Ahir, sobre el terreny, els combats van continuar i el portaveu de l’exèrcit, Andrii Lisenko, va denunciar que una nova columna de tancs i llançacoets havia penetrat en territori ucraïnès procedent de Rússia, precisament mentre es negociava l’acord a Minsk.

Segons el text, la línia divisòria entre el territori governamental i la zona controlada pels separatistes hauria de ser la que es va establir en les negociacions del mes de setembre, la qual cosa voldria dir que les milícies pro-russes haurien d’aturar la seva ofensiva a Debàltseve, on es combat aferrissadament des de fa tres setmanes. I també que haurien de renunciar a algunes de les seves últimes conquestes. Cap de les dues coses sembla fàcilment aplicables.

La segona part del document se centra en els aspectes polítics de l’acord i les propostes són més vagues, la qual cosa podria fer descarrilar el procés en qualsevol moment. El document preveu que Ucraïna porti a terme una reforma constitucional per promoure la descentralització del poder i per donar més capacitat d’autogovern a les repúbliques independentistes. Però el president Poroixenko va deixar clar que no aniria més enllà. “No hem acceptat cap compromís sobre la federalització. En el document no es parla ni d’autonomia ni de federalització”, va insistir. Segons el calendari previst, el Parlament té de termini fins a finals del 2015 per redactar i aprovar unes esmenes que previsiblement seran motiu de litigi a nivell intern.

La qüestió de les fronteres

El text també estipula que, un cop s’haurà reformat la Constitució, Kíev podrà recuperar el control de la frontera entre Ucraïna i Rússia. Aquesta era una de les reivindicacions principals de les autoritats ucraïneses, ja que consideren que les milícies pro-russes reben els subministraments militars a través d’aquesta línia de demarcació. Però no era realista pensar que els guardafronteres ucraïnesos podien assumir aquesta responsabilitat en les condicions actuals.

Els líders separatistes van acollir l’acord amb visible satisfacció. Zakhàrtxenko va afirmar que era “una victòria més important per a les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk”. I el seu col·lega, Plótnitski, va explicar que estaven disposats a “donar una oportunitat a Ucraïna perquè el país canviï de Constitució i d’actitud”. Mentrestant, als carrers de la ciutat de Donetsk, la gent volia creure en l’efectivitat dels acords. “Pau, volem pau, volem portar una vida normal”, pregava una senyora davant les càmeres de televisió. A Kíev, a uns 700 quilòmetres de distància, la notícia es va acollir amb molt escepticisme. “No em crec ni una paraula. Ja ens van prometre el mateix al setembre. Per què les coses haurien de ser diferents aquest cop?”, es preguntava un jove universitari mentre els seus companys assentien amb el cap.

També ahir Ucraïna va assolir un altre acord. La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, va anunciar que l’organisme donarà al país assistència per valor de 15.500 milions d’euros. “És un programa ambiciós, dur i no sense risc”, va admetre la dirigent. Aquest préstec forma part d’un paquet d’assistència més ample que arriba fins als 35.000 milions d’euros i que comptarà amb les aportacions bilaterals de diversos països i també d’altres institucions financeres. D’aquesta manera es pretén ajudar a l’estabilització financera del país i a la implementació de les reformes econòmiques.

stats