Putin es reforça i incorporarà més de 130.000 soldats a l'exèrcit

BarcelonaL'endemà de complir-se sis mesos de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, Vladímir Putin ha signat un decret per augmentar el nombre d'efectius de les forces armades russes. D'aquesta manera, Rússia passaria de comptar amb prop d'1,9 milions de soldats a 2,04 milions. La mesura entrarà en vigor a partir de l'1 de gener de l'any que ve i suposarà un increment d'uns 137.000 uniformats, però el Kremlin, que ja ha demanat assignar el pressupost, no ha explicat encara com es durà a terme l'ampliació de plantilla; tampoc els motius que l'han portat a prendre aquesta decisió. Evidentment, s'ha de tenir en compte l'ofensiva contra Ucraïna, convertida ara en una guerra de desgast –brutal i feixuga– que de moment no presenta cap senyal que pugui indicar que el final sigui pròxim.

L'última vegada que Putin va ampliar l'exèrcit va ser el novembre del 2017, quan hi havia poc més d'un milió de soldats i es va ampliar als 1,9 milions que hi ha actualment. L'home fort del Kremlin, que mai ha estalviat en despesa militar, ha dit que per fer aquesta ampliació s'assignarà "el pressupost que sigui necessari".

Fins ara, l'exèrcit rus havia estat reforçat a Ucraïna amb el reclutament de voluntaris a través d'empreses de seguretat privades i amb la mobilització forçosa d'homes als territoris controlats, especialment a les províncies de Donetsk i Lugansk, a la regió oriental del Donbass. Aquests combatents, però, no han estat reconeguts de moment com a part de les forces armades russes. Moscou continua parlant de la guerra que lliura als territoris de Kíiv com a "operació militar especial".

A més a més, el Kremlin fa mesos que no revela les pèrdues pel conflicte, tot i les denúncies –silenciades– dels familiars dels joves combatents, que denuncien que en molts casos no saben res d'ells des que va començar la guerra. Els funcionaris occidentals i el govern de Kíiv, però, asseguren que les baixes russes són milers. Els EUA, per exemple, apunten que serien prop de 80.000, comptant soldats morts i ferits.

L'últim cop que Rússia va comunicar les baixes patides a Ucraïna va ser en les primeres setmanes de la invasió, quan va informar de la mort de 1.351 soldats. Kíiv també s'ha mostrat reticent a publicar informació actualitzada sobre quants dels seus soldats han mort a la guerra, tot i que dilluns el cap de les forces armades d'Ucraïna va admetre 9.000 militars morts.

Desconnexió de Zaporíjia

Mentrestant, la guerra continua i la central nuclear de Zaporíjia –la més gran d'Europa– és un dels punts perillosament calents. Aquest dijous un incendi ha provocat la desconnexió total de la central de la xarxa elèctrica nacional d'Ucraïna, un fet que no havia passat mai. Fonts ucraïneses asseguren que l'incendi produït als pous de cendra pròxims a la central hauria estat provocat per les forces russes, que controlen la planta des del març.

"Només funcionen dos dels sis reactors i estem completament desconnectats de la xarxa elèctrica", ha assegurat un portaveu d'Energoatom, l'empresa propietària de la central. Fins ara, la planta subministrava energia del sistema a través d'una línia elèctrica final entre la planta i la central de carbó.

Després de confirmar-se la desconnexió, el director general de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha assegurat que un equip de funcionaris viatjarà a Zaporíjia "els pròxims dies" per inspeccionar les instal·lacions.

Moscou admet l'atac contra un tren

També aquest dijous, el govern rus ha admès l'autoria de l'atac amb míssils contra un tren de passatgers que dimecres, coincidint amb el Dia de la Independència ucraïnesa, va provocar almenys 25 morts i una cinquantena de ferits. La matança, titllada per Volodímir Zelenski d'"una de les atrocitats que està cometent Rússia", va tenir lloc a prop de l'estació de tren de la localitat de Txapline, a la regió de Dnipropetrovsk, a uns 145 quilòmetres del front de Donetsk.

Tot i així, Moscou nega que l'atac hagi estat contra civils i afirma que el seu objectiu era legítim: evitar el subministrament d'armes per a Ucraïna, al·legant que en aquella estació de trens hi havien d'arribar armes occidentals per a l'exèrcit de Kíiv. L'atac va colpejar també una àrea residencial i, segons l'exèrcit rus, 200 soldats ucraïnesos haurien perdut la vida.