Internacional 03/02/2021

'Per una recuperació global', l'article de Macron, Merkel, Von der Leyen, Guterres, Michel i Sall

Emmanuel Macron, Angela Merkel, Ursula Von der Leyen, António Guterres, Charles Michel i Macky Sall
6 min
Disponible en:

Article d'Emmanuel Macron, president de França; Angela Merkel, cancellera d'Alemanya; Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea; António Guterres, secretari general de l'ONU; Charles Michel, president del Consell Europeu; i Macky Sall, president del Senegal.

El setembre de l’any 2000, 189 països van signar la Declaració del Mil·lenni, que estableix principis de cooperació internacional per a una nova era de progrés cap a objectius compartits. Acabada la Guerra Freda, confiàvem en la nostra capacitat per crear un ordre multilateral que permetés fer front als grans reptes del moment: la fam i la pobresa extrema, el deteriorament del medi ambient, les malalties, les crisis econòmiques i la prevenció de conflictes. El setembre del 2015, els països es van tornar a comprometre amb un programa ambiciós per a l'abordatge conjunt dels reptes globals: l'Agenda per al Desenvolupament Sostenible 2030 de les Nacions Unides.

El nostre món experimenta tendències divergents a causa de les quals el creixement de la prosperitat mundial ha arribat acompanyat de la persistència o l'augment de les desigualtats. Hi ha hagut una expansió de la democràcia, al mateix temps que ressorgien el nacionalisme i el proteccionisme. En les últimes dècades, dues grans crisis han trasbalsat en gran mesura les nostres societats i han afeblit els marcs polítics comuns, i han sembrat dubtes sobre la nostra capacitat de superar entrebancs, de resoldre les seves causes bàsiques i de garantir un futur millor per a les generacions futures. També han estat un recordatori del nostre grau d’interdependència.

Les crisis més greus demanen les decisions més ambicioses per definir el futur. Creiem que aquesta pot ser una oportunitat de recrear consens per a un ordre internacional basat en el multilateralisme i en l'estat de dret, en un marc eficaç de cooperació, solidaritat i coordinació. Imbuïts d'aquest esperit, estem decidits a treballar junts, en el context de l'Organització de les Nacions Unides, els organismes regionals, fòrums internacionals com el G-7 i el G-20, i coalicions ad hoc, per resoldre els desafiaments globals als quals hem i haurem de fer front.

La primera emergència és la sanitària. La crisi del covid-19 és la màxima prova a la qual ha estat sotmesa la solidaritat global en generacions. Ha estat el recordatori d'un fet evident: davant d'una pandèmia, la xarxa de la seguretat sanitària es trenca pel costat on hi ha el sistema de salut pública més feble. Mentre hi hagi covid-19 a qualsevol lloc, les persones i economies de tot el món estaran en risc.

La pandèmia exigeix una resposta internacional decidida i coordinada per ampliar en el mínim temps possible l'accés a kits de diagnòstic, tractaments i vacunes, i es reconeix que la immunització a gran escala és un bé públic mundial que ha d'estar a l'abast de tothom a un cost accessible. En aquest sentit, donem el nostre total suport a l'accelerador de l'accés a eines contra el covid-19, una plataforma internacional llançada per l'Organització Mundial de la Salut i el G-20 a l'abril.

Hospital de campanya al Palau de Gel Krylatskoye de Moscou, el passat novembre.

Perquè aquesta plataforma pugui complir la seva missió, cal ampliar amb urgència el suport polític i financer que rep. A més, som partidaris que hi hagi lliure flux de dades entre els participants i s'atorguin llicències voluntàries per a l'ús de productes patentats. A més, a llarg termini, també necessitem una avaluació independent i integral de la nostra resposta, per extreure totes les lliçons possibles d'aquesta pandèmia i preparar-nos millor per a la següent, un procés en el qual a l'OMS li correspon un paper central.

També estem davant d'una emergència mediambiental. Tot preparant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) que se celebrarà a Glasgow al novembre, hem d'intensificar els nostres esforços per limitar el canvi climàtic i crear economies més sostenibles. És probable que en els primers mesos del 2021 diversos països que constitueixen més del 65% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle hagin formulat compromisos ambiciosos amb les emissions zero de carboni. Ara cal que tots els governs nacionals, empreses, ciutats i institucions financeres s'uneixin a la coalició mundial per la reducció a zero de l'emissió neta de CO2, segons l'Acord de París sobre el clima, i que comencin a implementar plans i polítiques concrets.

La pandèmia ha provocat la pitjor crisi econòmica des de la Segona Guerra Mundial. Recuperar una economia mundial sòlida i estable és una prioritat fonamental. De fet, aquesta crisi posa en risc els avenços de dues dècades en la lluita contra la pobresa i la desigualtat de gènere. Les desigualtats, en tant que afebleixen la cohesió social, són una amenaça per a la democràcia.

No hi ha dubte que la globalització i la cooperació internacional han ajudat milers de milions de persones a sortir de la pobresa, però gairebé la meitat de la població mundial encara té dificultats per satisfer necessitats bàsiques. I, en molts països, les diferències entre rics i pobres s'han tornat insostenibles, les dones segueixen sense igualtat d'oportunitats i moltes persones encara no veuen proves que la globalització les beneficiï.

Mentre ajudem les economies a superar la pitjor recessió des del 1945, la nostra prioritat central segueix sent garantir el lliure comerç basat en regles, com a motor important de creixement inclusiu i sostenible. Per això, hem d'enfortir l'Organització Mundial del Comerç i aplicar a la recuperació econòmica tot el potencial del comerç internacional. Al mateix temps, la protecció del medi ambient i de la salut, així com els estàndards socials, han d'ocupar un lloc central en els models econòmics sense deixar de garantir les condicions necessàries per a la innovació.

Necessitem una recuperació mundial que arribi a tothom. Això vol dir incrementar el suport als països en desenvolupament (sobretot a l'Àfrica), prenent com a base, i ampliant, acords de col·laboració ja subscrits com el Pacte del G-20 amb l'Àfrica i el seu esforç conjunt amb el Club de París en el context de la Iniciativa de Suspensió del Servei del Deute. És essencial donar més suport a aquests països en la reducció dels seus deutes i en l'accés a finançament sostenible per a les seves economies, utilitzant per a aquest objectiu tot l'instrumental financer internacional, inclòs l'actiu de reserva del Fons Monetari Internacional: els drets especials de gir (DEG).

Estudiants a Peshawar, Pakistan, el setembre de 2020.

Les noves tecnologies s'han convertit en eines clau de progrés i inclusió, que contribueixen a crear societats, economies i estats més oberts i resilients, i han salvat vides durant la pandèmia. Però gairebé la meitat de la població mundial, i més de la meitat de les dones i nenes, segueix sense accés a internet i als seus beneficis.

A més, el notable poder de les noves tecnologies també es pot utilitzar per limitar drets i llibertats de la ciutadania, per difondre l'odi o cometre delictes greus. Hem de treballar sobre la base de projectes ja existents, involucrant-hi totes les parts interessades pertinents, per implementar una regulació eficaç d'internet, per tal de crear un entorn digital segur, lliure i obert que permeti el flux de dades en un context de confiança. Els beneficis han d'arribar, especialment, a les persones més desfavorides. Cal resoldre els problemes tributaris que planteja la digitalització de l'economia i combatre la competència tributària nociva.

Finalment, la crisi sanitària ha interromput l'educació de milions d'estudiants. Hem de mantenir la promesa de donar educació a tothom i de preparar les noves generacions amb una formació científica i pràctica bàsica que també inclogui la comprensió d'altres cultures, la tolerància i acceptació del pluralisme i el respecte a la llibertat de consciència. La infantesa i la joventut són el nostre futur, i la seva educació és fonamental.

A l'hora d'enfrontar aquests reptes, el multilateralisme no és tan sols una tècnica diplomàtica més. És una configuració de l'ordre mundial i una manera molt concreta d'organitzar les relacions internacionals basada en la cooperació, l'estat de dret, l'acció col·lectiva i l'adherència a principis compartits. En comptes d'enfrontar civilitzacions i valors, hem de crear un multilateralisme més inclusiu, que respecti tant les nostres diferències com els valors compartits que estan consagrats en la Declaració Universal dels Drets Humans.

Després del covid-19, el món no tornarà a ser el mateix. Fem ús dels àmbits de diàleg i de les oportunitats disponibles, com el Fòrum de París per la Pau, per avançar amb idees clares cap a la solució d'aquests desafiaments. Convidem els líders polítics, econòmics, religiosos i intel·lectuals a participar en aquest diàleg global.

Traducció: Anna Moyà Culla i Toni Güell Ayza

Copyright Project Syndicate

stats