Europa gira l’esquena als refugiats

Els estats membres només acullen un 17% dels demandants d’asil compromesos fa dos anys

Dos anys després de la posada en marxa del pla europeu d’acollida de refugiats procedents d’Itàlia i de Grècia, els estats membres amb prou feines han acollit el 17% dels 160.000 demandants d’asil que s’havien compromès a reubicar abans de finals d’aquest mes. Les xifres constaten el fracàs de la solidaritat europea, tot i que ahir la Comissió Europea va qualificar “d’èxit” el sistema de repartiment que finalitza el 26 de setembre. Fins ara els socis europeus han acollit prop de 28.000 refugiats, dels quals l’estat espanyol n’ha rebut 1.257 dels 16.000 que s’havia compromès a acollir inicialment.

La Unió Europea no només ha incomplert amb escreix el seu compromís sinó que, poques setmanes abans d’expirar el pla, Brussel·les ha rebaixat substancialment la xifra de demandants d’asil que han de ser repartits entre els estats membres. Si es va arribar a comprometre a reubicar-ne 160.000, la xifra s’ha acabat reduint fins als 98.000. Amb aquesta operació, però, els governs europeus tampoc salven la cara: el percentatge no arriba ni al 30% del nombre de refugiats compromeses. Amb la nova xifra, a Espanya li tocaria acollir 9.300 refugiats.

L’explicació que va oferir ahir el comissari europeu d’Immigració, Dimitris Avramopoulos, per justificar la reducció de la xifra és que en els últims mesos el nombre d’immigrants que arriben a Itàlia i a Grècia ha caigut en picat i hi ha menys demandants d’asil dels previstos inicialment. “La majoria dels immigrants que arriben a Itàlia no són admissibles [per entrar en el mecanisme de reubicació]. En realitat, el nombre de persones que podran ser reubicades ha resultat molt inferior al que estava previst”, va assegurar ahir Avramopoulos.

Maquillar les dades

L’explicació no convenç les ONG, que acusen Brussel·les de maquillar les dades. “No és cert que no hi hagi prou refugiats. El problema són els criteris que s’utilitzen per entrar en el sistema de reubicació: s’exclou alguns immigrants per qüestions de nacionalitat, tot i que compleixin amb els requisits per demanar asil”, denuncia Iverna McGowan, directora de l’oficina europea d’Amnistia Internacional.

Fonts comunitàries admeten que al llarg d’aquests dos anys el pla ha hagut de fer front a dificultats tècniques i també a “la manca de voluntat política d’alguns governs”. El sistema per identificar els demandants d’asil, per exemple, no és prou àgil i al principi va provocar que els refugiats arribessin als països d’acollida amb comptagotes. Després del 26 de setembre, el pla continuarà en marxa perquè els socis han d’acollir tots els refugiats que hagin arribat a Itàlia i Grècia abans de la data. Brussel·les assegura que no són més de 12.000, tot i que admet que la xifra no és definitiva perquè arriben immigrants cada dia.

Fins ara, només alguns estats membres -Finlàndia, Irlanda, Letònia i Malta- han complert amb les quotes, que tenen en compte la mida del país. En canvi, Polònia i Hongria no han acollit cap refugiat i se situen al capdavant del rànquing dels incomplidors. Altres països, com la República Txeca o Àustria, no n’han acollit ni una vintena.

Rebuig dels recursos

Malgrat el poc èxit del mecanisme de reubicació, el Tribunal de Justícia de la UE va deixar clar ahir que per als estats membres és obligatori complir les quotes. El Tribunal de Luxemburg va desestimar els recursos presentats per dos socis, Hongria i Eslovàquia, contra el pla. Els seus governs van al·legar davant la justícia europea que no hi havia base legal per obligar els estats membres a complir amb les quotes.

En el seu argument per rebutjar els recursos, els jutges europeus van recordar que els Tractats permeten adoptar mesures excepcionals provisionals “si un o més estats membres s’enfronten a una situació d’emergència caracteritzada per l’afluència sobtada de nacionals de tercers països”. El Tribunal va subratllar que el mecanisme contribueix de forma “efectiva i proporcionada” a fer que Grècia i Itàlia puguin gestionar “les conseqüències de la crisi migratòria”.

Brussel·les va obrir al juny expedients als tres països que es neguen a contribuir al repartiment dels demandants d’asil: Hongria, Polònia i la República Txeca. “Hem de convèncer amb diàleg tots els països de la necessitat de complir”, va dir ahir Avramopoulos.

El ball de xifres del mecanisme europeu

160.000 Refugiats que havien de ser reubicats

Després de la crisi migratòria que van patir el 2015 Itàlia i Grècia, els estats membres es van comprometre a acollir en un termini de dos anys 160.000 demandants d’asil que eren als dos països mediterranis. Ara Brussel·les ha rebaixat la xifra a 98.255 perquè diu que no hi ha prou refugiats.

27.695 Immigrants reubicats

A pocs dies que expiri el pla europeu, els socis només han reubicat 27.695 demandants d’asil. A aquesta xifra cal sumar-hi els que han acollit procedents de Turquia, 17.315 (l’objectiu eren 22.504).

1.257 Refugiats acollits a Espanya

L’Estat és dels socis que han ofert menys places a refugiats, 1.257 de les 16.000 a què s’havien compromès (rebaixades ara a 9.323). La xifra no arriba ni al 8%, o al 13% si es té en compte el nou objectiu.

Més continguts de