Els reptes pendents en la recta final d’Obama
El líder americà aprofita el seu últim discurs de la Unió per subratllar èxits i per parlar d’objectius futurs
WashingtonLes anàlisis del llegat que deixarà el primer president afroamericà dels Estats Units, Barack Obama, ja fa temps que han començat a proliferar. Tant és que encara li quedi un any de govern, per a molts ja és hora de passar comptes. Per això, Obama tenia previst aprofitar el seu últim discurs sobre l’estat de la Unió, celebrat aquesta matinada (hora catalana), per presentar el seu propi judici de la presidència.
El mandatari nord-americà pensava parlar del progrés que, al seu parer, han fet els EUA sota el seu lideratge, però també traçar els grans temes que el país ha d’afrontar en els pròxims anys. Sense marcar cap agenda legislativa concreta, Obama volia presentar una visió optimista del futur. Tot i així, la realitat actual, sobretot en matèria de política exterior, dificulta aquesta mirada. I, a més, revela que Obama té encara alguns reptes específics pendents i només 12 mesos per aconseguir-los.
Seguretat
L’amenaça terrorista i la guerra contra l’Estat Islàmic
Tant els atacs jihadistes a París i San Bernardino com el d’ahir a Istanbul han intensificat les pors dels nord-americans al terrorisme a nivells dels dies després dels atemptats de l’11-S. D’altra banda, una majoria dels ciutadans aproven la política antiterrorista d’Obama.
La guerra civil de Síria i l’auge del grup Estat Islàmic (EI) han eclipsat la seva promesa de posar fi a les guerres de l’Iraq i l’Afganistan. Tot i que ha retirat la major part de tropes que hi havia al Pròxim Orient a l’inici de la seva presidència, no ha pogut acabar amb més d’una dècada de guerres. A l’Afganistan, la resistència dels talibans ha forçat Obama a allargar encara més la intervenció iniciada el 2001. Mentrestant, a l’Iraq i Síria, intenta combatre el jihadisme des de l’aire amb bombardejos, i sobre el terreny amb uns 3.300 soldats que ajuden l’exèrcit iraquià i els rebels sirians.
Obama ha repetit en més d’una ocasió que la lluita contra l’EI serà llarga i, per a molts analistes, serà una herència incòmoda que deixarà al seu successor o successora. Tot i així, espera aconseguir reduir aquesta amenaça en l’any que li queda, ja que part del seu llegat en política exterior en depèn.
Promesa electoral
Obama intentarà per enèsim cop tancar la presó de Guantánamo
És una de les grans promeses electoral incomplertes d’Obama, juntament amb una reforma del sistema migratori. L’inquilí de la Casa Blanca podria utilitzar el seu poder executiu per intentar tancar la presó de Guantánamo. No serà fàcil, ja que els republicans, que controlen el Congrés, s’hi oposen.
El seu govern prepara un pla que podria incloure enviar alguns dels presoners a altres països.
Política exterior
Reforçar el desgel cubà i l’acord nuclear amb l’Iran
“La política exterior és una de les àrees en les quals el president té més llibertat per actuar”, diu l’expert del Consell de Relacions Exteriors, James Lindsay. Per això els pròxims mesos reforçarà la seva decisió de restablir relacions diplomàtiques amb Cuba -potser amb una visita a l’illa-, i l’acord nuclear històric aconseguit amb l’Iran.
Immigració
Sense majoria al Congrés, intenta fer canvis a cop de decret
Obama va promoure una reforma del sistema migratori a finals del seu primer mandat que va fracassar. I, davant l’oposició republicana, que controla el Congrés, va aprovar un decret per regularitzar una part dels 11 milions de sensepapers que viuen el país. La mesura, però, està encallada als jutjats. El Suprem decidirà al juny si el president té potestat per aturar la deportació d’immigrants indocumentats.
Economia i Justícia
Acords per al tractat comercial amb el Pacífic i la reforma penal
Aquests dos temes són els únics que Obama podria tirar endavant amb el suport dels republicans. Uns acords que engrandirien el seu llegat.
El missatge anual del president que té una llarga història
George Washington, el primer president dels Estats Units, es va dirigir al Congrés en persona per parlar de la situació del país tal com estipulava la Constitució. El seu discurs va ser breu: mil paraules que contrasten amb les més de 7.000 del parlament d’Obama de l’any passat. La majoria dels successors de Washington, però, van preferir fer aquest missatge anual del president per escrit.
Woodrow Wilson va ser el primer de tornar al Congrés a fer el discurs de l’estat de la Unió. Des de llavors, ha augmentat la pompa i la solemnitat d’aquest tradicional parlament. En la majoria de casos, són missatges amb llargues llistes de reptes en política interior del president. Tot i així, alguns cops, els presidents han elaborat discursos més ideològics o sobre política exterior, com el de Franklin D. Roosevelt sobre les quatre llibertats (llibertat d’expressió i de culte, i lliures de la misèria i de la por).
A les tres de la matinada (hora catalana), Obama va fer el seu últim discurs de l’estat de la Unió, en el qual buscava oferir un futur optimista per als Estats Units. Us podeu descarregar amb aquest QR la notícia d’aquest parlament publicat a la pàgina web de l’ARA un cop s’hagi produït.
