Dos anys del motí de Wagner: Putin hauria de témer un nou Prigojin?

MoscouQuan el 23 de juny de 2023 Ievgueni Prigojin es va rebel·lar i va posar rumb a Moscou al capdavant dels mercenaris del Grup Wagner, Vladímir Putin ja havia fet tard per evitar-ho. De fet, va ser l’intent del Kremlin d’aplacar preventivament aquella amenaça i fer-los passar per l’adreçador el que va precipitar el desafiament més gran a l’autoritat del president rus en 25 anys de mandat. Després que la insurrecció fracassés i que, dos mesos més tard, Prigojin morís molt convenientment en un accident d’avió, Putin va culminar el procés iniciat setmanes abans expulsant Wagner de Rússia i Ucraïna, i convidant els paramilitars a posar-se a les ordres de l’exèrcit rus. 

Però la por que un nou comandant carismàtic i poderós pogués tornar a plantar cara a Putin s’havia instal·lat al Kremlin. La primera víctima va ser un dels generals més prometedors de l’exèrcit, Serguei Surovikin, desterrat a Algèria per la seva proximitat amb Prigojin. La segona, Ígor Guirkin, líder de les forces separatistes del Donbàs el 2014 i culpable d’abatre el vol MH17 de Malaysia Airlines, en què van morir 298 persones, sentenciat a quatre anys de presó per haver qüestionat l’aptitud del president rus per guanyar la guerra a Ucraïna. I la tercera, el general Ivan Popov, oficial molt popular entre la tropa i que s’havia queixat de la falta de subministraments al front de Zaporíjia. Com Guirkin, va acabar condemnat a presó, cinc anys i mig, per una acusació de malversació mai provada.

Segons els experts, el trauma de Prigojin fa molt improbable una nova revolta dins de les forces armades o en els seus marges. “Les autoritats russes no repeteixen aquests errors i, per tant, no permetran l’aparició d’una persona activa, rica i independent que tingui el seu propi exèrcit”, explica a l’ARA l'historiador rus Konstantin Pahaliuk. 

Ara bé, Putin podria tenir la temptació de facilitar el sorgiment de nous grups paramilitars que actuessin amb l’eficàcia i la brutalitat de què els militars regulars no són capaços. Segons opina a l’ARA l’especialista en estratègia política i psicòleg social Aleskei Rosxin, Prigojin va ser una creació del president rus que li permetia lluitar “sense la pressió de l’estupidesa de l’exèrcit ni la seva burocràcia”. Rosxin apunta que, després de l’expulsió del grup de mercenaris d’Ucraïna, les tropes russes no han aconseguit cap èxit significatiu. És aquí, diu, on pot germinar la idea d’impulsar un “Wagner 2, amb els mateixos problemes i perills innats per a Putin”.

“Mini-Prigojins” a l’Àfrica

Si bé a Rússia i al front d’Ucraïna el control ferri del Kremlin decapita qualsevol personalitat potencialment disruptiva, a l’Àfrica és una altra història. Després del motí de Prigojin, Putin va ordenar que en aquell continent, on Wagner s’havia fet un nom entre les companyies de seguretat privades, els seus mercenaris s’integressin en l’Africa Corps, un grup paramilitar amb nom de reminiscències nazis, que treballa al dictat del govern rus.

Això no obstant, Wagner continua operant en països com la República Centreafricana i, fins fa uns dies, a Mali. En un article a Responsible Statecraft, John Lechner i Serguei Eledínov, dos dels més grans experts mundials en Wagner, alerten que, tot i que la creació de l’Africa Corps estava pensada justament per impedir l’adveniment d’un altre Prigojin, Rússia no podrà sostenir la seva presència militar a l’Àfrica sense aportacions de capital privat. Això, argumenten, hi fomentarà l’arribada de “nous mini-Prigojins”, “oligarques patriòtics i emprenedors” atrets per la creixent importància geopolítica del continent i les necessitats de seguretat dels governs locals.

L’Àfrica pot ser el destí de molts dels veterans que tornin d’Ucraïna inflamats de retòrica patriòtica i incapaços de readaptar-se a la vida civil en temps de pau. El recel de Putin cap als sectors ultranacionalistes ha estat una constant des de l’inici de la invasió. Durant el primer any va veure com es popularitzaven desenes de bloguers de guerra, molts dels quals combatents, que posaven en qüestió la seva estratègia militar i exigien més contundència contra Zelenski. La resposta del Kremlin va ser cooptar els més moderats i silenciar els més radicals, alguns dels quals van morir assassinats en circumstàncies sense aclarir.

“Putin no té por dels ultranacionalistes”, diu Rosxin, “l'FSB (l’antic KGB) ha estat treballant específicament contra ells durant anys, identificant-ne qualsevol líder i posant-los a la presó a l'instant.” Cap dels analistes creu ni tan sols que aquest sector pugui condicionar a hores d’ara una eventual decisió del president rus de posar fi a la guerra. “Per a ells, tot acord és sinònim de traïció, però no tenen cap influència”, considera Pahaliuk. Des del seu punt de vista, l’amenaça per a Putin no és la d’un cop d’estat dels sectors ultrapatriotes, sinó la del descontentament social i el “conflicte institucional sistèmic” que aquests veterans poden ocasionar un cop tornin a casa.