El canvi d'estratègia de Trump a Ucraïna preocupa els homes de Putin
El president dels Estats Units amenaça Moscou de lliurar míssils Tomahawk a Volodímir Zelenski
MoscouCansat que Vladímir Putin li prometi la pau en privat i després prediqui la guerra, Donald Trump fa dies que ha passat de la seducció a la coerció amb el Kremlin. Una coerció erràtica i tímida, però que ha tornat a exercir en les últimes hores envalentit per l’èxit de mediació a Gaza. El president dels Estats Units vol posar la directa i penjar-se una nova medalla de pacificador. Per això ha amenaçat novament amb enviar a Volodímir Zelenski míssils de llarg abast Tomahawk, de fabricació nord-americana, si el dirigent rus no s'avé a negociar un alto el foc a Ucraïna.
"Els agradaria que els Tomahawk volessin en direcció cap a ells [Rússia]? No ho crec. Si la guerra no s'atura… potser ho farem o potser no", ha advertit Trump en una de les habituals bravates volgudament dubitatives. Sigui com sigui, es tracta de l’amenaça més contundent fins ara del líder de la Casa Blanca sobre la possibilitat d’armar Ucraïna amb míssils capaços de disparar-se a 2.500 quilòmetres de distància i colpejar la Rússia profunda.
L’avís de Trump té lloc després de conversar dues vegades amb Zelenski durant el cap de setmana i de convidar el dirigent ucraïnès a Washington aquest divendres, segons el Financial Times. Zelenski confia que el president nord-americà “utilitzi els mateixos instruments que al Pròxim Orient” per pressionar Moscou i que la perspectiva que Kíiv disposi de míssils de creuer de gran precisió empenyi Putin a negociar seriosament.
Dissuasió i amenaces des de Moscou
El Kremlin comença a mostrar símptomes de preocupació pel canvi d’estratègia de Trump i desplega la retòrica dissuasiva clàssica. Després que Putin afirmés que l’enviament de míssils Tomahawk suposaria “una nova etapa d’escalada qualitativament diferent”, aquest dilluns el seu portaveu, Dmitri Peskov, ha remarcat que Ucraïna no podria utilitzar aquestes armes sense l’ajuda d’especialistes nord-americans, donant a entendre que els Estats Units s’implicarien més a fons en el conflicte.
Més dur ha estat Dmitri Medvédev, expresident rus, que ja se les ha tingut en diverses ocasions amb el líder de la Casa Blanca a la xarxa i que no perd l’ocasió de marcar perfil radical. L’actual vicepresident del Consell de Seguretat ha tornat a agitar l’espantall nuclear assegurant que “el lliurament d'aquests míssils podria acabar malament per a tothom, sobretot per al mateix Trump”. El motiu, segons ell, és que no es pot distingir si un Tomahawk porta incorporada o no una ogiva nuclear mentre vola.
En les últimes hores Moscou ha tornat a mirar d’apaivagar el president nord-americà amb afalacs, després de constatar que les declaracions de membres del govern rus donant per estancades les negociacions amb els Estats Units havien provocat la pitjor caiguda de la borsa de Moscou des de setembre de 2022. Amb aquest propòsit, Putin ha criticat de forma velada que no es donés el Nobel de la pau a Trump lamentant que el comitè sovint premia “persones que no han fet res per la pau”. A banda, els dos homes forts del Kremlin en les negociacions amb els nord-americans, Iuri Uixakov i Kirill Dmítriev, han passat a l’ofensiva defensant els resultats de la cimera d’Alaska entre presidents. Unes maniobres que, a jutjar per la reacció de Washington, no han funcionat.
La por del Kremlin
La principal por de Moscou és que Kíiv faci servir els míssils de llarg abast per redoblar la campanya d’atacs contra les instal·lacions petrolieres russes, que està posant en escac els subministraments de benzina en diverses regions del país. Aquest dilluns els serveis especials ucraïnesos han fet esclatar el terminal de petroli de Feodòssia, a Crimea, per tercera vegada en dues setmanes.
Zelenski insistia, en una entrevista a Fox News, que els Tomahawk s’utilitzarien “exclusivament” contra objectius militars russos. Els experts militars occidentals admeten que l’entrega d’aquest armament a Ucraïna “marcaria la diferència”, però dubten que l’exèrcit ucraïnès tingui manera d’utilitzar-los. Segons l’analista Dara Massicot, Kíiv no disposa dels vaixells i submarins des dels quals es disparen els míssils d’aquesta mena i té molt pocs sistemes de llançament terrestre.
Trump sembla més interessat en jugar l’as del Tomahawk com a última carta de negociació, havent comprovat que l’ultimàtum coercitiu li ha funcionat a Gaza, que no pas en fer un pas decidit cap a la confrontació militar amb Rússia. No és casual que el mateix president hagi tornat a reiterar que els Estats Units no vendrien directament els míssils a Ucraïna, sinó que seria l’OTAN que els hi podria donar subministrament, previ pagament a la Casa Blanca.