Putin rehabilita Stalin per legitimar l’agressió a Ucraïna

MoscouLa gota que ha fet vessar el got ha estat la recent reinauguració d’un alt relleu de Ióssif Stalin en una cèntrica estació de metro de Moscou. A finals dels anys 50, durant la desestalinització, l’escultura, dedicada a la Victòria a la Segona Guerra Mundial, es va modificar per esborrar-ne la figura del dictador, i el 1966 es va extraviar definitivament durant unes obres de reforma. Ara, però, els responsables del metro l’han volguda recuperar com un “regal als passatgers” en el norantè aniversari del ferrocarril urbà.

Experts en art han denunciat que és una aberració des del punt de vista de la restauració i que ben bé podria tractar-se d’"una peça de plàstic feta amb una impressora 3D de manera deficient". La intenció, doncs, és purament ideològica. Els primers dies, comunistes nostàlgics s’hi van arribar a deixar-hi flors, però també hi van aparèixer corones en memòria de la repressió estalinista. Als anys 30, gairebé un milió de persones van ser executades, entre tres i cinc milions van morir de fam a Ucraïna per les polítiques agràries del govern comunista, diversos milions més van patir la mateixa sort als camps de treballs forçats del gulag, i centenars de milers van ser deportades.

La protesta més enginyosa la van protagonitzar dos activistes, que hi van enganxar, entre altres missatges, un paper amb una cita de Vladímir Putin del 2009: “Aconseguir resultats mitjançant la repressió és inacceptable. Durant aquell període [el mandat de Stalin] no només ens vam enfrontar a un culte a la personalitat, sinó també a crims en massa contra el nostre propi poble”. Tots dos han estat jutjats i multats.

Lluny de ser una anècdota, aquesta polèmica indica una tendència. A Rússia, hi ha com a mínim 120 monuments dedicats al dictador, segons càlculs del mitjà independent Mógem Obiàsnit (Podem explicar). D’aquests, 105 s’han erigit durant la presidència de Putin, i la majoria, després de l’annexió de Crimea, el 2014.

Després de la mort de Stalin, el 1953, Nikita Khrusxov en va fer eliminar pràcticament totes les representacions positives i, als anys 90, se’l va assenyalar públicament com a responsable de crims durant l’època soviètica. Ara bé, especialment en l’última dècada, hi ha hagut una lenta però constant restitució del seu llegat. Molt hàbilment, les autoritats no n’han impulsat l’edificació de nous monuments, sinó que han permès que se n’aixequessin a títol privat. A banda, en els llibres de text escolars –editats pel negociador rus amb Ucraïna Vladímir Medinski–, s’ha estat presentant Stalin com una persona estimada pel poble que ho va fer tot per guanyar la Gran Guerra Patriòtica.

Segons explica a l’ARA Ian Garner, professor assistent a l’Institut Pilecki de Varsòvia, especialista en propaganda russa, ens trobem davant d’“una estratègia molt conscient en nom del règim no només per rehabilitar la seva imatge, sinó per fer-la central en la cultura política russa”. El culte al dictador va de la mà del culte putinista a la Segona Guerra Mundial, fonamental per legitimar l’agressió a Ucraïna.

Els anys del terror estalinista es dilueixen, s’empetiteixen al costat de la gran gesta que va aconseguir Stalin derrotant el nazisme i salvant el poble soviètic. “Sí, hi va haver alguns errors, però el principal és que vam guanyar la guerra”, ironitza en declaracions a l’ARA Aleksei Makarov, portaveu de Memorial, entitat russa que preserva la memòria de les repressions estalinistes. Segons ell, avui en dia la gent veu en Stalin “un símbol de mà forta, d’ordre” i anhela un passat en què Rússia era una gran potència. 

Stalin, convertit en mem

En diverses enquestes fetes el 2023, en plena guerra, un 63% dels russos van valorar positivament la seva figura, quan 10 anys abans la xifra fregava tot just el 20%. Fins i tot entre els menors de 25 el percentatge d’acceptació s’havia enfilat fins al 48%. Part d’aquest èxit entre els més joves té a veure amb una “memització” de la imatge de Stalin. Garner recorda que, fa vuit o nou anys, van començar a circular per internet adhesius i muntatges seus, que fan fortuna encara ara, on se'l caracteritzava com algú “patern, masculí, potent”.

Des del seu punt de vista, l’objectiu d’aquesta rehabilitació, aparentment orgànica, però curosament orquestrada des del Kremlin, és equiparar Putin amb Stalin i amb altres personatges històrics russos com Pere I, Caterina la Gran o Ivan el Terrible. D’aquesta manera, el president rus s’insereix en la història com un líder “increïblement decisiu, amb una visió privilegiada, en qui cal confiar, que se sacrifica i que finalment aconseguirà una victòria en una gran guerra”.

Igual que fa uns anys hauria estat un escàndol que l’aeroport de Volgograd recuperés el nom de Stalingrad, i ara està a punt de passar, l’alt relleu de Stalin a l’estació de Tagànskaia ja forma part del paisatge quotidià. Probablement, els usuaris que hi passen cada dia ignoren que, segons Memorial, el dictador va fer matar més de 750 constructors i treballadors del metro de Moscou, incloent-hi el seu primer director.