A Rússia es dispara el nombre de voluntaris per anar a la guerra

MoscouPujar a l’últim comboi, no entrar en combat i embutxacar-se un sou que molts russos no poden ni somiar de cobrar. Aquesta és l’esperança de molts dels homes que últimament corren a allistar-se a l’exèrcit per anar a lluitar a Ucraïna. Segons el mitjà independent Viorstka, el nombre de persones que volen signar un contracte amb el ministeri de Defensa, els anomenats kontraktniki, s’ha incrementat molt a Moscou les últimes setmanes.

Durant els primers deu dies d’abril, les dades més recents de què es disposa, gairebé mil voluntaris van acudir al punt de selecció únic de la capital russa, pràcticament el doble dels que ho van fer durant el mateix període dels mesos de febrer i març, i el triple que al gener. El flux d’inscripcions va començar a augmentar de manera significativa el 17 de març, la vigília de l’anunciada trucada entre Vladímir Putin i Donald Trump, a ritme d’unes cent persones al dia.

La percepció que les converses amb els Estats Units donaran fruits i aviat hi haurà un alto el foc empeny els candidats a fer el pas amb l’objectiu de guanyar diners fàcils. Segons la politòloga russa a l’exili Ekaterina Schulmann, això respon a un clima d’optimisme infundat: “La gent pensa que no anirà a la guerra, que arribaran les vacances de maig [a Rússia gairebé mig mes és festiu], la pau, Kirill Dmítriev [l’home dels negocis del Kremlin amb els nord-americans] i Ovetxkin [estrella d’hoquei sobre gel russa, símbol d’orgull nacional, que acaba de batre rècords als Estats Units].”

En la mateixa línia, l’expert en seguretat alemany Janis Kluge escriu: “Tenint en compte com han anat les negociacions fins ara, és probable que aquestes esperances es vegin frustrades”. Segons els seus càlculs, Rússia incorpora cada dia entre 1.000 i 1.500 persones a les files de l’exèrcit.

El repunt dels enrolaments també va coincidir amb les notícies de la ràpida reconquesta de la regió russa de Kursk. Segons els reclutadors, va ser una de les motivacions dels nous voluntaris perquè es va produir en un context general i inusual d’eufòria entre els sectors més exposats a la propaganda governamental. Aquesta mateixa propaganda va contribuir a conrear un sentiment de venjança entre molts dels allistats al denunciar, sense proves, crims de guerra ucraïnesos en aquella zona.

Les altes xifres del punt de reclutament de Moscou s’expliquen perquè és la regió que millor paga amb diferència. Només de firmar el contracte, els soldats reben un incentiu únic d’uns 20.000 euros i, en un any, poden arribar a cobrar-ne més de 50.000, molt per damunt del sou mitjà rus. Per això la gran majoria de kontraktniki venen de fora de la capital.

De fet, els líders regionals s’han embarcat en una competició per aconseguir seduir més voluntaris. En molts casos els pagaments s’han multiplicat per 2,5 en els últims mesos. És el cas d’Irkutsk, Tomsk o Primórie, on des de principis d’any les autoritats han aprovat tres increments.

Ara bé, aquesta escalada podria morir d’èxit. En una decisió sense precedents, al districte autònom de Iamàlia, a Sibèria, des del 15 d’abril han reduït un 40% les bonificacions per anar a la guerra. Les autoritats locals argumenten que, igual que a Moscou, molts russos d’altres regions s’hi apropaven atrets pels sous que hi pagaven. I a la regió de Samara, al sud del país, si fa no fa igual, tot i que el govern no ha explicat per què n’han retallat el pressupost.

La maquinària no s’atura

Malgrat l’elevat ritme d’inscripcions i la intuïció dels nous combatents que la guerra té els dies comptats, les autoritats russes no afluixen en les crides al front. Potser perquè les arques regionals no són infinites, a Moscou el govern ha optat per apel·lar al sentiment patriòtic en lloc d’apujar els sous dels soldats. 

Per fer-ho han reforçat les campanyes de propaganda al metro. Tal com ha pogut comprovar l’ARA, els reclutadors se situen a la parada més pròxima al punt de reclutament i activen una megafonia que es confon amb la veu institucional del metro i que anuncia els salaris per als nous sol·licitants. A més, ha augmentat la presència d’informadors en estacions de la perifèria de la ciutat en hora punta.

També s’ha disparat el volum de les campanyes de publicitat sobre la guerra a Telegram. El març es van multiplicar per quatre respecte dels mesos anteriors i es va assolir el màxim històric de mencions de la frase “contracte per a l’SVO” (les sigles en rus d’operació militar especial, el terme que utilitza el Kremlin per referir-se a la invasió d’Ucraïna).

Aquest esforç demostra que Putin no té intenció d’alçar el peu de l’accelerador al front i que lluitarà fins un segon abans que es decreti l’alto el foc, si és que s’arriba a un acord. A més, Putin ja ha deixat clar que no té intenció de limitar les capacitats de l’exèrcit rus si s’assoleix la pau. L’1 d’abril va decretar el reclutament més gran de joves d’entre 18 i 30 anys des de 2011: 160.000 homes.