Putin busca la seva Butxa: denuncia, sense proves, crims de guerra ucraïnesos a Kursk

MoscouVladímir Putin intenta condicionar les converses de pau a Ucraïna acusant els soldats de Kíiv d’haver comès crims de guerra contra la població de Kursk. El Tribunal Públic Internacional sobre els Crims de Neonazis Ucraïnesos, un organisme creat el 2022 en resposta a les investigacions del Tribunal Penal Internacional contra les violacions russes, de la Convenció de Ginebra, ha presentat un informe amb el relat de 120 suposades víctimes i testimonis que denuncien “assassinats sistemàtics” comesos per l’exèrcit d’Ucraïna durant els mesos d’ocupació d’aquesta regió russa.

Sense aportar més proves que les entrevistes amb els veïns, el document denuncia matances indiscriminades, també contra dones i ancians, “amb armes curtes i vehicles aeris no tripulats, drons kamikaze i artefactes explosius”, sovint quan les víctimes intentaven fugir, a més de violacions i saquejos. 

Per exemple, un resident de Sudja explica que un soldat ucraïnès va disparar la seva dona embarassada “mirant-la directament als ulls” i va ferir el seu fill de dos anys. Una altra veïna diu que els soldats ucraïnesos van metrallar les persones que intentaven escapar del poble amb cotxe. “No va quedar ningú viu”, assegura. O encara un altre testimoni afegeix que va veure com assassinaven una jubilada mentre anava a la font a buscar aigua. Fins i tot l’autor de l’informe, Maxim Grigoriev, ha arribat a afirmar que s’organitzaven tours de civils provinents de les regions ucraïneses de Sumi i Khàrkiv dedicats a robar en domicilis.

En una convocatòria de premsa inusualment adreçada també a la premsa internacional, però essencialment atesa per mitjans oficialistes russos, una desena de ponents vinculats al govern rus han valorat les presumptes “atrocitats” ucraïneses a Kursk. Ara bé, no n’han ensenyat pràcticament cap evidència. S’han limitat a projectar un vídeo de deu minuts amb extractes de les entrevistes als testimonis i només han emès les imatges d’un cadàver al voral d’una carretera, mort suposadament pel llançament d’un míssil ucraïnès. Res més.

La portaveu del ministeri d’Exteriors, Maria Zakhàrova, ha insistit que l’informe no es pot ignorar perquè és el “resultat d'un treball seriós i minuciós en la recollida de fets i proves” i ha afegit que “darrere de cadascuna de les dades hi ha persones i pobles concrets, i dolor específic”.

Un argument contra l’alto el foc

Ja el 19 de març, mentre les tropes ucraïneses es batien en retirada a Kursk, Putin va demanar una investigació sobre les “atrocitats” perpetrades en aquest territori i va avançar que tots els culpables, “especialment els mercenaris estrangers”, serien considerats terroristes. Precisament aquest va ser l’argument del president rus per oposar-se a la proposta d’alto el foc temporal de Washington i de Kíiv. "Si cessem les hostilitats durant 30 dies, vol dir que tots els que hi siguin [a Kursk] marxaran sense lluitar? Els haurem de deixar sortir d'allà després d'haver comès molts crims?", va preguntar Putin.

Amb aquest informe, el Kremlin intenta obtenir la mateixa condemna de la comunitat internacional que es va produir davant de la matança indiscriminada de la població civil a la ciutat ucraïnesa de Butxa el març de 2022. Quan les tropes russes van abandonar aquest municipi, després de 33 dies d’ocupació, les forces ucraïneses hi van trobar cossos de civils als carrers, molts d’ells amb les mans lligades, trets al cap o signes de tortura.

Les investigacions internacionals i les imatges de satèl·lit van permetre atribuir la massacre als soldats russos que ocupaven la zona. Rússia, però, sempre ha negat que en fos responsable i n’acusa Ucraïna. Segons el Kremlin, Zelenski i els seus aliats van muntar “una posada en escena” per dinamitar les converses de pau que s’estaven duent a terme en aquell moment a Istambul i que van fracassar. De fet, durant la presentació de l’informe, el catedràtic Vladimir Shapovalov ha recriminat a aquells que commemoren els tres anys de la “falsificada” matança de Butxa que “no diguin ni una sola paraula” dels crims ucraïnesos a Kursk. 

El govern de Zelenski ha qualificat d’“infundades” les acusacions russes, però Putin està més interessat en el veredicte de Trump, fins ara molt sensible a la propaganda del Kremlin.