Sospites pel passat de Trump com a agent del KGB

Inquieta veure Donald Trump reunit amb Viktor Orbán i prometent-li flexibilitat perquè Hongria pugui continuar comprant gas i petroli a Rússia, tot i les sancions a Putin, esquivant les propostes dels EUA per acabar amb la guerra a Ucraïna. I tot això sabent, com sap molt bé Trump, que l’Hongria d’Orbán és un centre d’espionatge que té en el punt mira les institucions de la Unió Europea. Trump sap que els agents de l’FSB es mouen amb comoditat per Budapest, i segur que tant li fa. Ni el commou, ni l’afecta. Ell duu a sobre l’acusació d’haver col·laborat amb el kagebisme fa gairebé quatre dècades. Durant trenta-vuit anys, i amb formats diferents, el mandatari estatunidenc hauria sigut l'agent Krasnov. 

Qui ho assegura amb contundència és Alnur Mussaiev, antic director del comitè de seguretat del Kazakhstan. Mussaiev no deixa de donar fe –l’última vegada el febrer del 2025— que el 1987 Donald Trump va ser ungit i contractat com a espia a sou del KGB amb el sobrenom de Krasnov. Tot i que les afirmacions de Mussaiev no inclouen cap prova i, per tant, no passen de ser sospites, el kagebista kazakh pretén presentar un indici en assegurar que la fitxa-historial de l’agent Krasnov ha estat eliminada de l’arxiu de l’FSB i portada a un departament administrat directament per Vladímir Putin. Inquietants, també, els silencis de Putin perquè, si Trump no és Krasnov, ¿què li costa al president rus deixar anar alguna frase, generosament improvisada, que representi el blanqueig del president dels EUA? I més tenint en compte el fervor i l’admiració que li ha demostrat Trump.

Arribats a aquest punt és inevitable plantejar-se que si Trump ha anat arrossegant el senyalament de kagebista amb més o menys intensitat és perquè som davant d’un personatge prou complicat i impredictible, capaç de generar tota mena de suposicions. El Trump membre de la trama d’abusos sexuals d’Epstein pot arribar a ser tan versemblant com el Trump col·laborador del KGB. Fins i tot seria versemblant que, no sent-ho, alguna vegada –per què no?– ho utilitzés per als seus propis interessos.

Tim Weiner, periodista del New York Times, Premi Pulitzer i autor del llibre The mission [La missió], enfronta la història de Trump-Krasnov amb pragmatisme i sentit crític. Recorda que, com que no hi ha proves, només es pot parlar del que és clar i evident. Weiner diu que Donald Trump no és un agent, sinó un aliat que detesta la CIA i l'FBI precisament per haver investigat i revelat que el Kremlin el va ajudar a guanyar les eleccions del 2016: els hackers russos van complir la missió de malbaratar la campanya de Hillary Clinton. Per a Tim Weiner, més que furgar en el personatge Krasnov, el que cal fer és esbrinar i prendre consciència de com Putin “ha tocat Trump com un violí durant anys”.

Expressions com les de Tim Weiner, sumades a les suposicions, les sospites i els indicis sobre Krasnov, inhabiliten Donald Trump per promoure la pau a Ucraïna, com ha estat intentant sense èxit. Això ho ha vist Putin, i no li ha costat gens ressuscitar velles rivalitats de guerra freda –sobretot les nuclears—i deixar clar que a Ucraïna, o bé aconsegueix la victòria, o bé congela l’actual guerra de trinxeres –amb algun assalt com el de Pokrovsk– mentre fa volar drons pel cel d’Europa. O bé ha d’aturar a la desesperada els que li llança Ucraïna. El dictador rus aspira sobretot a comprar temps, tot i arriscar-se a fer malbé la fins ara bona relació amb l’autòcrata americà. I aquí es torna a plantejar una vella qüestió. ¿Fins quan seran amics Putin i Trump?