BarcelonaL’impacte del terrorisme jihadista al cor d’Europa ha disparat la por al creixement d’un sentiment islamòfob al continent. “Aquest atemptat execrable refermarà les opinions, igualment execrables, dels islamòfobs, i pot fer, a més, que molta gent que no és racista ni islamòfoba comenci a simpatitzar amb ells. La por potencia les reaccions més primàries, com l’odi visceral i el rebuig a tot el que ens és desconegut”, raona el psicòleg i escriptor Saïd El Kadaoui Moussaoui, que adverteix del perill que la ultradreta pugui alimentar sentiments viscerals per treure’n rèdits polítics. “Es poden desencadenar reaccions lloables, com la determinació a continuar lluitant des de l’estat de dret per la llibertat d’expressió i per la convivència, però també de més impulsives, ideològicament més interessades i gens respectuoses amb una part de la població. A França s’estan produint els dos tipus de reaccions: mesurada per part del govern i d’una bona part de la societat, i molt més bel·ligerant per part dels partits xenòfobs i de la gent que no està per comprendre la complexitat de la seva societat”, argumenta El Kadaoui, que entén que de l’atemptat de París només poden sortir beneficiats “els fanàtics i la gent que està per dividir i fragmentar la societat”.
Ara que pren encara més rellevància la necessitat de fer la distinció entre religió i fanatisme religiós, El Kadaoui destaca que “la llibertat de culte és condició necessària per ser ciutadà i no súbdit”. “Molts dels governants dels països musulmans que aquests dies diran que l’islam és una religió de pau no deixen que els seus ciutadans puguin triar lliurement en quin déu creure o no creure. Això és fanatisme també, fanatisme d’estat, si se’m permet”, reflexiona el psicòleg i escriptor. “El jihadisme és l’extrem, el màxim exponent d’aquesta visió dogmàtica de la religió”, afegeix.
El Kadaoui considera que “els països musulmans tenen el deure de començar a fer aquesta feina: deixar que la gent sigui el que vulgui ser i expressi lliurement el seu credo i les seves idees”. Respecte als camins per assegurar la convivència, defensa la necessitat de construir un discurs inclusiu: “L’exclusió i el racisme afavoreixen més el tancament en la pròpia comunitat i l’odi a la resta de la població”.
