Sally Rooney desafia el Regne Unit i accepta ser una "simpatitzant del terrorisme" pel seu suport a Palestina

LondresL’escriptora irlandesa Sally Rooney, autora de novel·les de gran èxit internacional com Gent Normal, Converses entre amics o Intermezzo, ha encès una nova polèmica política i cultural al Regne Unit al declarar que utilitzarà els diners provinents de la BBC i de la venda dels seus llibres per finançar Palestine Action, el grup polític proscrit recentment pel govern britànic.

En un article publicat aquest cap de setmana a The Irish Times, Rooney assegura que se sent “compel·lida” a expressar públicament el seu suport després que més de 500 persones fossin detingudes en un sol dia, el 9 d’agost, per haver manifestat la seva adhesió a l’organització. “Si això em converteix en una simpatitzant del terrorisme segons la llei britànica, doncs que així sigui”, va escriure. L’autora recorda que, tot i la proscripció, els seus llibres continuen a la venda a llibreries i supermercats del Regne Unit i que la televisió pública ha emès adaptacions de les seves obres, cosa que li genera ingressos en concepte de drets d'autor.

Rooney, molt coneguda i popular arreu del món, ha llançat un advertiment directe a les autoritats de Londres: “Si la policia creu que estic cometent un acte terrorista, que investigui les empreses i institucions que em financen i promocionen, com WH Smith [una cadena de llibreries] o la BBC”. Tant l'emissora pública com la xarxa d'establiments s’han limitat a remarcar que qualsevol decisió relacionada amb grups prohibits correspon als organismes competents.

Persecució política

El conflicte s’emmarca en la decisió del govern britànic de situar Palestine Action al mateix nivell legal que organitzacions com Al-Qaeda o Estat Islàmic. L’executiu ha justificat una mesura molt criticada per entitats defensores dels drets civils i polítics recordant que activistes de l’organització van irrompre a la base militar de la RAF Brize Norton, a Oxfordshire, on van danyar dos avions de transport amb pintades de pintura vermella i van causar desperfectes per valor de set milions de lliures. Segons Cooper, el grup disposa fins i tot d’un “manual clandestí” per identificar objectius i esquivar la policia, motius que el desqualifiquen com a “moviment legítim de protesta”.

Des que es va aprovar la proscripció, la policia metropolitana ha detingut més de 700 persones i n’ha acusat 60 formalment. A Norwich, la policia del comtat de Norfolk va arrestar tretze manifestants en una sola jornada. Per Rooney, aquestes accions equivalen a “un estat policial” i són un atac directe a la llibertat d’expressió. L’autora denuncia, a més, la doble vara de mesurar: “Mentre murals que celebren el grup armat lleialista UVF, responsable de centenars d’assassinats, es mantenen intactes a Belfast, persones que només duen una samarreta de Palestine Action són empresonades”.

El debat arriba enmig d’un context especialment tens per la guerra a Gaza. El conflicte, desencadenat per l’atac de Hamàs del 7 d’octubre de 2023, ha causat segons l’ONU més de 61.000 víctimes, una xifra que alimenta les acusacions de genocidi contra Israel per part d’organitzacions de drets humans. Irlanda ha estat un dels estats europeus més crítics amb l’ofensiva israeliana, però Rooney ha retret al seu govern que hagi mantingut el silenci davant les detencions de ciutadans irlandesos al Regne Unit.

L’autora d'On ets, món bonic ja havia defensat la causa palestina en el passat. El 2021 es va negar a autoritzar la traducció de la novel·la a l’hebreu d’una editorial israeliana, Modan, que no compartia la seva oposició a les polítiques de l’estat jueu. Ara, en la seva nova tribuna, avisa que les conseqüències de la prohibició de Palestine Action són “profundes” i que cada cop més artistes i escriptors evitaran viatjar al Regne Unit per por de represàlies.

La seva veu política s’expressa des de la tranquil·litat de l’oest d’Irlanda. Rooney viu al camp, a només quinze minuts amb cotxe de Castlebar, al comtat de Mayo. Després d’haver passat temporades a Dublín i a Nova York, s’hi va instal·lar amb el seu marit, John Prasifka, a qui havia conegut en els anys d’estudiant al Trinity College de la capital de la república. Criada a Castlebar, el retorn a l’entorn rural li ha permès mantenir una vida discreta, lluny del focus mediàtic, mentre la seva obra continua traduint-se arreu del món i les seves opinions polítiques sacsegen el debat britànic.

“L’actual govern britànic ha decidit retallar els drets bàsics de la seva ciutadania, inclòs el dret a llegir i expressar opinions dissidents, per protegir la seva relació amb Israel”, conclou Rooney en el seu article. La seva postura ha obert un intens debat sobre els límits de la llibertat d’expressió, el paper de les institucions culturals i la mateixa definició de terrorisme en un moment en què també hi ha política britànica en el terreny de les idees i de les paraules.