La segona guerrilla de Colòmbia obre negociacions de pau amb el govern

El procés anirà en paral·lel al diàleg en marxa amb les FARC, que es troba en la recta final

Gairebé tres anys de contactes, i nou mesos de diàleg exploratori, han desembocat aquest dimecres en l’ anunci formal de l’inici de negociacions entre el Govern colombià i l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN), la segona guerrilla del país en número d’integrants.

El moviment va en paral·lel a la recta final de les negociacions de pau entre el mateix Govern i les FARC, que el passat 23 de març van anunciar que continuaven, tot i que era una de les dates fixades per arribar a una entesa.

Llegiu el Planeta dedicat a la pau a ColòmbiaLa fase exploratòria han estat farcida de múltiples obstacles. Malgrat que es tractava d’una fase secreta no oficial, l’existència de contactes entre el Govern i l’ELN era en boca de tothom. El mateix Frank Pearl, cap de la delegació del Govern colombià en els diàlegs exploratoris, va enviar un ultimàtum als representants del grup armat el febrer passat, assegurant que se’ls estava “acabant el temps per formar part de la solució política al conflicte armat a Colòmbia”.

Més enllà de les dificultats en la configuració de l’agenda, un altre obstacle va ser l’ elecció de la seu de les negociacions de pau. L’ELN va insistir que el diàleg s’havia de fer a Veneçuela, mentre que el Govern s’hi negava, entre altres motius per les males relacions institucionals que travessen ambdós països. Finalment, tot plegat s’ha resolt amb la creació de meses de diàleg a diferents països. Així, les negociacions es faran a l’ Equador, Veneçuela, el Brasil i Cuba, països que juntament amb Noruega seran garants del procés.

Un altre obstacle que ha posat en perill la formalització de les converses de pau és el segrest per part de l’ELN de dues persones, un membre de l’exèrcit i un civil, que han estat alliberats fa pocs dies.

Diferències amb les FARC

Una de les línies vermelles que l’ELN posarà sobre la taula del diàleg és la qüestió de la mineria i els hidrocarburs, un afer clau a Colòmbia, molt vinculat al desenvolupament econòmic del país i també al conflicte armat, ja que s’ha convertit en una font vital de finançament dels grups armats i de les organitzacions criminals. Segons apunten diversos experts, aquest seria el pilar de la negociació amb l’ELN, com el tema agrari ho és per les FARC.

Un altre tema fonamental per a l’ELN és una major implicació de la societat civil en el procés de negociació. En aquest sentit, el grup armat no és partidària d’una negociació confidencial entre les parts, i apostaria per una “Convenció Nacional” que obri el procés a la participació popular.

Ara caldrà veure com es compaginen els dos processos de pau, el de les FARC i el nou amb l’ELN. En principi, avançaran en paral·lel tot i que les trobades entre els líders dels dos grups armats, Timochenko i Gabino, a l’Havana, han estat qualificades de “constructives” i el fet que l’acord amb les FARC encara no ha estat signat, podria conduir a la convergència dels dos processos de negociació en el futur.

No serà la primera vegada que l’ELN i el Govern s’asseuen a parlar. Diversos presidents colombians han liderat processos de diàleg amb el grup armat, des de la dècada dels 70, però tots ells han estat infructuosos. Ara, el context dels avenços en la negociació amb les FARC obre un escenari d’optimisme.

Més continguts de