Lluny queden també les altes expectatives de l'extrema dreta del Front Nacional, rebatejada ara com a Reagrupament, que registrarà avui una important caiguda de vots respecte als últims comicis. De fet, l'únic que pot suavitzar la decepció dels de Marine Le Pen és la victòria a Perpinyà, que amb els seus 120.000 habitants seria l'alcaldia més gran que ostenten des del 1995. El candidat Louis Aliot, exparella de la dirigent xenòfoba, creua els dits perquè el fins ara inviolable pacte republicà no funcioni i hi hagi un transvasament de vots de conservadors i socialistes cap a la seva llista. Alliot va guanyar la primera volta amb el 35,6%, doblant el percentatge de l'actual alcalde, el conservador Jean-Marc Pujol, que es va imposar en els anteriors comicis per tan sols 4.000 paperetes.
Abstenció rècord en unes municipals en què Macron surt d'entrada derrotat
Els ultres de Le Pen confien guanyar l'alcaldia de Perpinyà
BarcelonaLa participació en la segona volta de les municipals franceses era de rècord, en sentit negatiu, aquest migdia, amb només un 15,29% dels electors que han emès el vot als col·legis, oberts amb estrictes mesures de seguretat. Si continua aquesta tendència, l'abstenció pot ser històrica en aquest tipus de comicis, que van haver de ser ajornats a causa de la pandèmia. S'està registrant una afluència d'electors fins i tot més baixa que a la primera volta, celebrada el 15 de març, quan en les primeres quatre hores de votació va exercir el vot el 18,38% del cens i tan sols 48 hores abans que es decretés el confinament.
L'abstenció també és més elevada que en la segona volta de les eleccions locals del desembre del 2015, quan al migdia havia votat el 19,83% de l'electorat. La primera volta dels actuals comicis es va saldar amb una important caiguda de la participació i una abstenció que va vorejar el 55%. Per primera vegada en la història de França la mascareta és obligatòria a les meses electorals, on hi ha senyals perquè els electors respectin les distàncies de seguretat i estan convidats a rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic. França acumula uns 30.000 morts per covid-19 des de l'inici de la pandèmia.
Aquesta segona volta se celebra en els 4.600 municipis en què al març cap candidat va aconseguir més de la meitat dels vots, i on resideixen 16 milions d'electors, cosa que suposa el 38% del cens. Tot apunta que el president Macron vol deixar enrere unes municipals que li mostraran un panorama difícil, ja que el seu partit, La República en Marxa, s'estrena en els comicis locals amb els pitjors pronòstics. Si es confirma el que apunten els sondejos, amb sort la formació podrà mantenir l'alcaldia de Le Havre, la ciutat d'on és candidat el primer ministre, Édouard Philippe, que s'hi juga el seu futur polític, ja que hi ha veus que apunten que Macron té a punt una profunda renovació del seu govern per donar-li impuls de cara a la segona part del mandat. Philippe, però, gaudeix d'uns índexs de popularitat superiors als de Macron, desgastat per la crisi dels armilles grogues i la pandèmia.
Punxada de Macron
La formació oficialista, que té majoria a l'Assemblea Nacional, tampoc no està en condicions de guanyar en cap de les grans ciutats que hi ha avui en joc, lluny de les aspiracions inicials, en què somiava amb París, Lió o fins i tot Marsella. Tampoc el panorama és resplendent per al partit conservador Els Republicans, primera força municipal del país, que veu perillar algun dels seus feus (com Marsella, segona ciutat de país i que dirigeix des de fa un quart de segle) i tampoc no arriba a conquerir-ne d'altres als quals aspirava, com la capital.
París és la gran joia del Partit Socialista, tot i que Anne Hidalgo, clara favorita per a la reelecció, tot just mostra el puny i la rosa del seu partit, diluïts en una plataforma batejada París en Comú que agrupa amplis sectors de l'esquerra i ecologistes. El triomf a la capital seria un consol per als socialistes, que, tot i que mantindran Nantes, Rennes o Brest, poden perdre Lilla i, a nivell estatal, deixar de ser el primer partit de l'esquerra moderada si, com prediuen els sondejos, es veuen superats pels Verds. En el punt de mira d'aquests últims hi ha ciutats tan importants com Marsella, Lilla, Lió o Montpeller, una bona plataforma per aspirar a liderar la reunificació de les forces progressistes que tota l'esquerra considera necessària de cara a les presidencials del 2022.
A diferència d'anteriors convocatòries, els Verds arriben forts, encara enfilats a l'onada de les eleccions europees de l'any passat, i confien que els sondejos l'encertin per conquerir ciutats tan importants com Bordeus i poder aconseguir un trampolí de cara als comicis presidencials i legislatius del 2022 per tancar un cercle electoral rodó.
