Internacional 09/02/2021

Seran feliços els anys 20?

L'ARA entrevista 20 experts per analitzar què podem esperar d'aquesta nova dècada

21 min
Seran feliços els anys 20?

BarcelonaEl 1974 un grup de prestigiosos escriptors de ciència-ficció nord-americans publicaven un llibre titulat '2020 vision'. L’obra, de voluntat futurista, intentava augurar com seria el món del demà, concretament el de l’any 2020. Els autors imaginaven un planeta ple de cotxes voladors, de cases intel·ligents que calculaven les calories que ingerien els seus hostes o de persones infinitament interconnectades a través d’un immens cervell mundial que relacionava tothom a tota hora. Avui hi ha polseres que ens calculen les calories i vivim efectivament interconnectats a tota hora, però encara no hi ha un sol cervell mundial que ens controli.

Iniciem la dècada dels anys vint amb moltes expectatives, marcades precisament pels avenços tecnològics. Però encara arrosseguem fantasmes del passat. Aquests dies, de fet, s’ha rememorat especialment la dècada dels vint de fa cent anys, els feliços vint del segle XX, una època també marcada per les revolucions tecnològiques i que, com avui, va ser convulsa políticament, polaritzada entre la revolució socialista i l’ascens del feixisme. Un període d’enteguerres que, potser per això, es va donar a conèixer també com a bojos anys vint. Avui ens preguntem com serà la dècada dels vint del segle XXI, la d’ara mateix, i per aquest motiu hem demanat a vint experts en diversos àmbits que ens expliquin què podem esperar dels nous 20. Els reptes són enormes: des de frenar la crisi climàtica fins a aturar les morts al mar, passant per fer front a la creixent robotització i augmentar de manera ostensible els anys de vida.

¿Seran feliços, aquests anys vint? No hi ha conclusions clares, però les reflexions ens ajuden a entendre millor què ens espera.

TECNOLOGIA

“Farem servir internet com qui consumeix oxigen”

Liliana Arroyo (Experta en innovació social digital d'Esade)

Cada cop serem menys conscients que estem utilitzant internet, que hi estem interactuant. Serà com l’electricitat o fins i tot l’oxigen d’avui, que l’utilitzem constantment sense adonar-nos-en.

La dels vint serà una dècada de canvis, perquè la tecnologia avança molt ràpid. Probablement els mòbils perdran importància i tendirem a una mena de dispositius més lligats al cos. Per exemple en braçalets o rellotges, i fins i tot és possible que algun dia els arribem a portar incrustats a l’ull. O potser, com predica Elon Musk, els dispositius es connectaran directament al nostre cervell per comunicar-nos amb els objectes sense haver de fer servir les mans.

Probablement avançarem també cap a l’internet dels sentits. Internet avui és oïda i és vista, però ens podem preparar perquè sigui tacte, gust i olfacte.

Robotització, internet i noves tecnologies.

Internet, però, també pot portar desigualtats. Hi haurà dos nivells d’internet que desencadenaran un nou eix de desigualtat al món: l’internet que va ràpid, que podria ser el 5G, i el que no va ràpid, que pot ser el 2G. Els països rics aniran gaudint de tots aquests avenços, d’aquests privilegis, i en canvi als països pobres tardaran més a arribar perquè la qualitat d’internet no serà la mateixa. Malgrat això, internet se seguirà consolidant com una eina de canvi, de denúncia social, d’activisme. Per contra, els governs, especialment els de caràcter autoritari, centraran més esforços en tallar la connexió en temps convulsos.

TREBALL I ROBOTITZACIÓ

“La robotització entrarà en tots els camps”

Albert Carreras (Director d’ESCI i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra)

La qüestió més debatuda actualment entre tecnòlegs i científics socials reconeix tres tendències. En primer lloc, que la robotització avança a gran velocitat, per ara en el camp de la indústria i la logística, però està entrant i entrarà progressivament en tots els camps.

En segon lloc, que això destruirà molts llocs de treball. Milions de llocs de treball, especialment als països amb salaris alts on els incentius econòmics a la robotització són més elevats. En tercer lloc, que la robotització exigeix molts nous llocs de treball i que la reducció de costos en la producció de molts béns i serveis facilitarà que n’apareguin molts més. També parlem de milions de llocs de treball, la immensa majoria completament desconeguts actualment, molts dels quals molt qualificats.

Quin és el balanç entre destrucció i creació de llocs de treball? Aquest és el resultat dolorós. La destrucció de llocs de treball afectarà treballadors d’edats, sectors i territoris diferents dels beneficiats pels llocs de treball guanyats. Faran falta grans programes compensatoris per als perjudicats, però els països que els hagin de finançar poden empobrir-se abans amb la robotització si no aconsegueixen desenvolupar ràpidament els seus beneficis i apropiar-se’ls, per poder fiscalitzar-los i redistribuir-los. L’alternativa –ignorar la robotització o frenar-la– és impossible.

Salut i tecnologia.

POSTHUMANISME

“Veurem més persones hibridant-se amb màquines”

Albert Cortina (Advocat i urbanista)

En els nous anys vint veurem cada cop més persones sense por d’unir-se o fins i tot d’hibridar-se amb les màquines per gaudir i percebre altres realitats o per augmentar biotecnològicament les seves capacitats físiques, sensorials o cognitives. Moviments com el transhumanisme, el posthumanisme, el transgènere o el transespècie demanaran aprofundir en el dret a decidir sobre el propi cos i reclamaran nous drets relacionats amb la llibertat morfològica per dissenyar-se biotecnològicament a voluntat.

Al mateix temps, i com a reacció al paradigma tecnocràtic, els moviments bioconservadors, impulsors d’una ecologia integral, defensors dels drets humans i d’un humanisme avançat, demanaran als organismes públics, als centres de recerca i a les corporacions biotecnològiques que estableixin límits ètics a la pretensió de trencar les fronteres de la condició humana i la divisió natural de les espècies.

Cyborg Foundation Lab

La discussió en la propera dècada sobre l’humanisme, el posthumanisme i el transhumanisme serà medul·lar en la filosofia política i moral, i s’establirà un diàleg transversal complex i divers entre les tecnociències, la filosofia, les humanitats, les ciències naturals i les ciències socials, així com entre les polítiques públiques i la innovació empresarial. La pregunta clau serà: què ens fa humans?

EXPLORACIÓ DE L'ESPAI

“L’home (o la dona) tornarà a trepitjar la Lluna”

Miquel Sureda (Doctor en enginyeria aeronàutica)

Molt probablement l’exploració de l’espai a la dècada dels 20 vindrà marcada per la tornada de l’home a la Lluna. És el gran objectiu, per exemple, dels Estats Units o de la Xina, que porten anys treballant per tornar a enregistrar la icònica imatge d’un humà trepitjant la superfície plena de cràters de la Lluna. En aquest cas, sembla que els dos països optarien per enviar-hi una dona. Washington promet que tornarà a la Lluna el 2024, mentre que la Xina és més prudent i, amb el seu secretisme habitual, no ha donat terminis. Diverses empreses privades també treballen amb el mateix objectiu, però sembla que van més lentes que el govern nord-americà i el xinès.

L’altra gran fita dels anys 20 serà l’exploració de Mart. De fet, aquest 2020 ja s’està batejant com l’any del planeta vermell: a l’estiu es llançaran quatre missions espacials per visitar les terres vermelloses de Mart. A més a més, també hi ha el propòsit d’enviar l’ésser humà a Mart i algunes companyies valoren fer-ho a finals de la dècada, una data que sembla certament precipitada, ja que crec que no serà fins als anys 30 quan l’home (o la dona) arribarà al planeta vermell. Sigui quan sigui, hi ha la intenció d’enviar-hi colònies humanes d’entre 50 i 100 persones de cop. Tornar a arribar a la Lluna serà un punt important en el camí cap a Mart.

Hi ha dos temes més a destacar. En primer lloc, la consolidació de megaconstel·lacions amb desenes de milers de satèl·lits orbitant la Terra per obtenir imatges i proporcionar comunicacions a tots els racons. En segon lloc, l’arribada de nous telescopis millorats que poden ser determinants per detectar possibles formes de vida fora de la Terra, segurament l’autèntic objectiu de l’exploració espacial .

Mart

URBANISME I CIUTATS

“A Catalunya tots ens sentirem barcelonins”

Andreu Ulied (Soci director de l'empresa MCRIT)

Els anys 20 portaran molts canvis en l’àmbit de l’urbanisme. Conduirem entre vehicles autònoms, pagant tarifes variables i en temps real, i veurem grups de camions circulant sincronitzadament, de nit. Les xarxes d’autobusos tindran només vehicles elèctrics, i la gent caminarà més, en ciutats amb més espai per als vianants i menys trànsit, amb l’aire més net. Les ciutats més riques del món es renaturalitzaran.

Centenars de milers de persones d’edat avançada viuran soles a les ciutats i pobles de Catalunya, i de la vella Europa, acompanyades per simpàtics robots i petits animals domèstics, monitoritzades virtualment, i en molts edificis hi haurà sistemes de regeneració d’aigua o d’energia. Al mateix temps, sistemes intel·ligents gestionaran les xarxes de serveis urbans de manera integrada. Càmeres de videovigilància i de reconeixement facial ens observaran tothora i, per bé o per mal, algú en algun lloc ho sabrà gairebé tot de cadascun de nosaltres.

Conviurem amb gent de costums i valors molt diferents, en aparença, vinguts per qualsevol motiu des de qualsevol lloc del planeta. Centenars de milions de joves africans, i d’asiàtics i americans, continuaran volent emigrar a Europa per treballar o només per voltar-hi poques hores o uns dies.

GettyImages-1029268866

La majoria de la població del món viurà en megalòpolis gegants, de desenes de milions d’habitants. També a Europa el creixement econòmic es polaritzarà a les grans ciutats capitals, des de Madrid a Varsòvia, en detriment dels seus rerepaïsos. A Catalunya tots ens sentirem barcelonins, cadascú a la seva manera: l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona serà ja la Catalunya ciutat que van imaginar els futuristes a finals del segle XIX: oberta, cosmopolita, reformada i, deien, original.

DEMOGRAFIA

“El 2030 serem 1.000 milions de persones més”

Pau Miret (Investigador del Centre d'Estudis Demogràfics)

L’espècie humana no està, ni de bon tros, en perill. La població del nostre món porta dècades creixent de manera imparable, i ho continuarà fent al llarg d’aquesta dècada dels anys 20. L’últim informe de les Nacions Unides sobre demografia mundial diu que el 2030 serem 1.000 milions de persones més que ara al planeta. Per tant, passarem dels 7.600 milions de població actual als 8.600 milions. Òbviament, aquest creixement no es viurà a tot arreu igual. L’Àfrica, un continent extraordinàriament jove, és la part del món que creix més, i amb diferència. Si continua al mateix ritme, el 2050 el continent duplicarà la població actual, que és de 1.200 milions d’habitants: llavors una quarta part de la població del planeta serà africana.

A Europa, en canvi, es mantindrà la dinàmica que hi ha fins ara d’una esperança de vida molt elevada –cada cop més– però una natalitat molt reduïda, especialment als països del sud. I això no és una mala notícia: si amb els nivells actuals d’esperança de vida a Europa tinguéssim una taxa de natalitat molt alta, segurament la situació acabaria sent complicada. Encara que sembli una posició un pèl malthusiana, en general és necessari controlar l’equilibri entre natalitat i mortalitat per evitar que la població creixi fins a nivells insostenibles que, sovint, es tradueixen en problemes econòmics i d’exclusió social importants.

Demografia. L'Àfrica continua sent, i amb diferència, la part del món que més creix.

I pel que fa a Catalunya, el ritme seguirà sent similar a l’actual: la natalitat continuarà sent bastant baixa i l’esperança de vida cada cop més alta. Ara la població catalana és de 7,5 milions d’habitants i, segons càlculs de l’Idescat, pot incrementar entre mig milió i un milió de persones el 2030. Les migracions continuaran ajustant els balanços demogràfics.

MIGRACIONS

“La crisi climàtica marcarà la migració global”

Aly Tandian (Director de l'Observatori Senegalès de les Migracions)

El món seguirà en moviment i les migracions seran més freqüents. I no ens ha d’estranyar: la història del nostre món sempre ha estat marcada pel desplaçament constant dels seus habitants. Com ara, els motius seran diversos: trobar feina, reunificar famílies, buscar coneixement... però també hi haurà raons més dures: escapar de conflictes, de la fam, de la falta de futur... L’espiral que separa el nord i el sud global continua sent intensa, cosa que genera que la part més desafavorida del món trobi més motius per fer les maletes.

Però les migracions dels anys 20 estaran marcades per la crisi climàtica. La falta de pluges i les consegüents sequeres, la pujada del nivell del mar, les inundacions o altres desastres naturals obligaran milions d’habitants a marxar de casa. En la majoria dels casos, aquestes persones no aniran a Europa o als Estats Units: es desplaçaran a altres zones del seu propi país –especialment a les ciutats– o provaran sort en altres països de la regió.

Turquia

Mentrestant, la migració continuarà deixant una conseqüència important, esperançadora: les barreges interculturals resultants, que creen nous tipus d’associació entre els territoris del Nord i del Sud.

CRISI CLIMÀTICA

“O prenem accions radicals o serà massa tard”

Anna Pérez Català (Codirectora de Climate Tracker)

Comença la dècada decisiva. Els 20 seran clau per a la lluita contra la crisi climàtica: o prenem accions extremadament radicals en els propers deu anys, o serà massa tard. Segons el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, l’any 2020 que comencem ha de representar el màxim d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. A partir d’aquí haurem de reduir-les un 7,6% cada any, una xifra que requereix una transformació radical de la nostra economia i societat. Si no ho fem, cap a finals de la dècada haurem superat els 1,5 graus d’escalfament, que posen en perill la Terra tal com la coneixem. Amb Donald Trump sortint de l’Acord de París el novembre del 2020, el fracàs de la COP25 i un esgotament del multilateralisme climàtic, sembla difícil preveure que els països emprenguin accions prou radicals.

Els anys 20 seran els de la col·lisió entre la política i la ciència. Creixeran les mobilitzacions socials, com ja s’ha començat a veure al 2019, i aniran també lligades a frenar grans infraestructures i a la desobediència civil. L’esperança vindrà, també, de l’abaratiment de la tecnologia. En l’última dècada, el preu de l’energia solar ha caigut un 85%, i l’eòlica un 50%, i continuarà baixant. Això portarà a la desinversió en combustibles fòssils, sobretot el carbó, que deixarà de ser rendible a la major part del món.