Starmer rep Zelenski per pressionar Trump davant de la cimera d'Alaska

El Kremlin confirma que la trobada de divendres es tancarà amb una conferència de premsa conjunta dels dos presidents

Keir Starmer ha rebut aquest matí el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a Downing Street.
14/08/2025
4 min

LondresÚltim esforç diplomàtic del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i dels seus aliats europeus abans de la cimera d'Alaska entre Donald Trump i Vladímir Putin. Poc abans de les deu del matí d'aquest dijous, hora local, Zelenski s’ha fos en una abraçada amb el primer ministre britànic, Keir Starmer, en el que és una nova demostració de Londres del suport que li dona i, de retruc, en una imatge que intenta pressionar el president dels Estats Units perquè no cedeixi davant l’homòleg rus.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Però, ¿poden confiar Zelenski i la resta dels seus socis en Trump, i en el que va dir ahir dimecres, durant la videoconferència que van mantenir els aliats, que no hi hauria cessions territorials sense comptar amb Ucraïna? És la pregunta que els mitjans de comunicació han fet a crits aquest matí, des de la vorera del davant del 10 de Downing Street, mentre Starmer i Zelenski posaven per a les càmeres. Tots dos, però, han fet com si sentissin ploure. Un silenci que projecta una ombra d'inquietud. I un silenci que han mantingut també quan, una hora després, Starmer, trencant el protocol habitual, ha acomiadat Zelenski acompanyant-lo fins al cotxe que l'esperava per abandonar la residència del primer ministre britànic.

Després, Downing Street pràcticament ha repetit en un comunicat les mateixes paraules que Starmer va dir dimecres. És a dir, que hi ha una possibilitat de "progrés" a la cimera d'Alaska "sempre que Putin adopti mesures per demostrar que es pren seriosament la pau", una opció a la qual molts analistes no donen gaires esperances. Durant la trobada, i d'acord amb la interpretació dels dos líders i la versió oficial oferta per l'oficina del primer ministre, Starmer i Zelenski han coincidit "que hi havia hagut un fort sentiment d'unitat [i] una forta determinació d'aconseguir una pau justa i duradora a Ucraïna", arran de les converses d'aquest dimecres amb Donald Trump.

Els líders europeus i Zelenski van mantenir aquest dimecres una frenètica jornada de diplomàcia telefònica. Zelenski es va reunir a Berlín amb el canceller Friedrich Merz i va participar en una marató de trobades en diferents formats amb els caps de govern d’Alemanya, Finlàndia, França, el Regne Unit i Polònia, així com amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa. Una hora més tard es va reunir amb Donald Trump, el seu vicepresident, J.D. Vance, i Merz. L’última trobada va ser amb els països que formen la Coalició de Voluntaris, promoguda pel primer ministre britànic, Keir Starmer, i de la qual forma part Espanya.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, al jardí de Downing Street, aquest dijous, prenent te.

La visita d’aquest dijous a Londres és un més dels moviments d'una orquestrada coreografia de contactes previs a la cita que mantindran aquest divendres a Anchorage, la capital d’Alaska, Putin i Trump.

Després d'aquestes últimes converses, Trump ha amenaçat Putin amb “greus conseqüències” si no accepta un alto el foc durant la cimera, sobre la qual el premier Starmer ha assegurat que hi ha una “oportunitat viable”, una visió que molts analistes consideren massa optimista, entre altres raons perquè Putin no ha mostrat en cap moment signes d’un canvi de rumb pel que fa a la seva idea del que ha de ser Ucraïna: un satèl·lit del Kremlin. Amb tot, el president dels Estats Units també ha manifestat que podria sol·licitar una segona reunió amb els líders ucraïnès i rus per negociar les condicions de la pau.

Per la seva banda, Starmer, el gran impulsor junt amb el president francès, Emmanuel Macron, de la Coalició de Voluntaris, va afirmar dimecres que el grup està preparat per implementar els seus plans militars per tal d'oferir seguretat a Ucraïna tan bon punt s’aconsegueixi un acord de pau. I va insistir que s’havien fet “progressos reals” en les garanties per a Ucraïna. A la pràctica, però, tot dependrà del que passi a Alaska, i en última instància de la voluntat de Putin.

En aquest sentit, el Kremlin ha confirmat, també aquest dijous al matí, que el programa de la cimera ja està tancat. Trump i el president rus mantindran una reunió ampliada amb les delegacions i un esmorzar de treball en què s’abordaran "qüestions delicades" gràcies als "esforços sincers" de Trump per establir la trobada, segons paraules textuals del president Putin, durant una reunió amb funcionaris russos. També està previst un cara a cara entre tots dos líders, amb la sola presència dels traductors. La trobada es tancarà amb una conferència de premsa conjunta, en què els dos presidents compareixeran plegats. Amb el llenguatge habitual, el Kremlin ha afirmat que l’eix central de les converses serà la "regulació de la crisi d’Ucraïna". Després de tres anys i mig de guerra, Moscou continua sense anomenar les coses pel seu nom.

Però en el que es pot interpretar com un intent de rebaixar expectatives per part de Moscou, l'agència de notícies russa TASS ha informat que en la referida trobada amb funcionaris, Putin ha afirmat que la cimera servirà per establir "en quina fase ens trobem amb l'actual administració americana". En el millor dels casos, ha conclòs, es podrien "crear condicions a llarg termini per a la pau entre els nostres països, a Europa i al món en general". L'alto el foc que tant desitja Kíiv, però no a qualsevol preu, encara sembla molt llunyà.

Mentre no arriba la pau, o un simulacre de pau, aquest dijous tant Moscou com Kíiv han confirmat un nou intercanvi de presoners. Ucraïna ha rebut 84 persones —33 militars i 51 civils—, segons ha anunciat el president Zelenski. Entre els alliberats hi ha detinguts pels russos des del 2014, 2016 i 2017, així com defensors de Mariúpol, molts dels quals necessiten atenció mèdica i rehabilitació. Un dels presoners ha passat més d’11 anys en captivitat. Per la seva banda, el Ministeri de Defensa de Putin ha confirmat també l’alliberament de 84 soldats russos.

L’excap de l'MI6 critica l’estratègia dels EUA

L’excap del servei secret d’intel·ligència exterior britànic (MI6), Sir Alex Younger, ha advertit que les converses previstes a Alaska entre els Estats Units i Rússia “probablement seran imprevisibles”, i ha expressat seriosos dubtes sobre l’estratègia de Washington. En declaracions fetes aquest dijous a la BBC, Younger ha afirmat que la trobada està “totalment oberta” i que dependrà “del caràcter capriciós, i en alguns casos forçat, dels [dos] actors clau”. Segons l’excap de l'MI6, l’enviat de Donald Trump, Steve Witkoff, “no està a l'altura de les circumstàncies”. “Sap parlar, però no escolta. No pren notes, no va portar intèrpret. L’acord "llest per signar" que presenta, i que suposadament només requereix la ratificació de Rússia, és una fantasia total”, ha afirmat.

Younger considera que el president rus, Vladímir Putin, “no mostra cap senyal” d’estar disposat a canviar de rumb en el seu objectiu de “subjugació total” d’Ucraïna. Per això ha avisat que és difícil ser optimista, tot i “desitjar desesperadament una solució diplomàtica”. Ha insistit que les negociacions haurien de complir dues condicions: que Ucraïna hi participi directament i que s’intensifiqui la pressió sobre Putin. “Funciona, i l’hem de mantenir”, ha recalcat.

Expert en antiterrorisme, Younger ha assenyalat que no es pot jutjar Putin amb estàndards occidentals: “Està obsessionat amb això [Ucraïna] per damunt de qualsevol altra cosa”. A parer seu, “l’enfocament dels EUA ha estat massa racional i estructuralment defectuós”. Tot i reconèixer que “Trump és l’únic que pot resoldre-ho”, ha advertit que el president “sobreestima massa” l’efecte d’un possible reset bilateral amb Rússia: “Rússia no confia en els Estats Units, Putin porta [Trump] al seu terreny i no espera res real d’ell”.

La clau de la cimera, considera l'excap de l'MI6, no és la disputa territorial, sinó la sobirania d’Ucraïna: “Putin ha decidit que Ucraïna no pot existir com a estat”. També ha remarcat que s’està “subestimant l’efecte de la coerció”, com les sancions secundàries i el subministrament d’armes, que “estan funcionant”. “Les peces per trobar una sortida hi són”, ha conclòs Younger, “però l’estratègia nord-americana és equivocada, profundament conflictiva i necessita urgentment una veu ucraïnesa”.

stats