Stolipinovo, el gueto gitano més gran d’Europa
Segregació i pobresa en la ciutat búlgara que serà Capital Europea de la Cultura 2019
Plòvdiv (bulgària)Els veïns del barri de Stolipinovo, el gueto principal de Bulgària, amb 40.000 habitants d’ètnia gitana, assisteixen impassibles a la designació de la seva ciutat, Plòvdiv, com a Capital Europea de la Cultura 2019. El carrer Landos separa Stolipinovo de la resta del districte: a un costat els búlgars, a l’altre els gitanos búlgars. Com si es tractés d’una tanca mental simbòlica. Tot i que hi ha alguns cristians, la majoria dels seus habitants són musulmans, i afirmen ser d’ascendència turca. Parlen romaní barrejat amb vocables turcs, i molts no es consideren gitanos sinó turcs.
Stolipinovo pateix una falta d’infraestructures, pobresa, atur, analfabetisme i absentisme escolar, i l’atenció sanitària és pobra. Són factors que influeixen inevitablement en l’augment de la marginalitat i, en última instància, en la segregació de la comunitat. Els robatoris, la prostitució, les drogues i el tràfic d’éssers humans no són aliens al barri, que només apareix en les notícies en les seccions de successos.
“Els desallotjaments i les demolicions de cases construïdes il·legalment a Stolipinovo dificulten la vida de molta gent. Entre els nens búlgars i els gitanos hi ha un abisme. Quan en un col·legi hi ha gitanos, els pares dels nens búlgars canvien els seus fills d’escola, i això porta a la segregació i al fracàs escolar”, diu Ognyan Isaev, periodista i activista romaní que forma part de l’equip del projecte Plòvdiv 2019.
El seu objectiu és construir un centre educatiu i cultural amb activitats que atreguin veïns d’altres barris. No tots els habitants del gueto són iguals. Hi ha gitanos rics i gitanos molt pobres que depenen de les ajudes socials. Uns viuen en palaus i altres en barraques de fusta i de plàstic. Tot i que són una part petita, milers de gitanos tenen estudis, treballen durament i tenen els seus fills escolaritzats. Molts d’ells treballen a l’estranger, en països com Alemanya, França, el Regne Unit o Espanya, on conviuen amb les comunitats turques o àrabs.
Ayri Murad és l’únic regidor del barri i ha hagut de deixar d’exercir d’imam perquè els dos càrrecs són incompatibles. Torna del ple que ha aprovat el pressupost municipal: la dotació per a Stolipinovo és zero. “No hi ha res, res!”, repetia. “Van aprovar un projecte alemany i hi ha finançament d’una fundació suïssa destinat al barri, però res més. Aquí hi ha molts projectes i subvencions, però els diners es perden pel camí i mai es fa res”, es lamenta, mentre diversos veïns el paren pel carrer per demanar-li ajuda. L’imam assegura que al barri hi ha menys delinqüència “perquè la gent s’ha fet més religiosa i la religió no permet robar ni fer mal”. Stolipinovo sol aparèixer en els mitjans com un formiguer d’islamistes radicals. “Aquí no hi ha islam radical. Aquí els musulmans són democràtics i moderats: la policia ho sap, però els diaris expliquen el que volen”, lamenta.
Buscant oportunitats
Rosen Chepilski, que treballa al teatre de Plòvdiv, es reuneix amb tres nois del barri en un bar dels afores. Tenen permís del propietari, Mitko, un gitano evangelista, per fer-hi el seu taller de vídeo. Rosen explica que la fundació Plòvdiv 2019 va rebutjar la seva proposta de rehabilitar una fàbrica abandonada per convertir-la en un centre cultural. Però no tiren la tovallola.
Els seus alumnes, Georgi Bochev i Georgi Atanasov, van presentar el seu primer videoclip a la televisió nacional búlgara. L’altre, Aleksandar Chircov, participarà en un concurs que ofereix un viatge a Europa.
Però mentrestant Stolipinovo continua sent una comunitat tancada en ella mateixa, i per a ells el més difícil és trobar feina. Aquí la integració, diuen, és una paraula buida. “Ens acusen de radicalitzar-nos perquè s’ha prohibit el burca, però el que de veritat empeny la gent al radicalisme és no tenir oportunitats”.
