El model de Taiwan: contenir la pandèmia sense confinament

L’illa ha recorregut a la tecnologia i les campanyes d’educació ciutadana
Personal del metro de Taipei controlant la temperatura dels passatgers que hi entren amb un escàner tèrmic. / PAULA BRONSTEIN / GETTY

Taiwan és a 130 quilòmetres en línia recta de la Xina, l’any passat va rebre 2,7 milions de visitants d’aquell país i 400.000 dels seus 23 milions d’habitants hi treballen. L’illa es podria haver convertit en un focus de la pandèmia de coronavirus. Malgrat això, només s’hi han registrat 153 casos i dues morts segons dades d’ahir, tot i que de moment el govern no ha pres cap mesura de confinament de la població. La vida hi segueix amb una certa normalitat: les escoles, les botigues i els restaurants continuen oberts. Com ho ha aconseguit?

El català David Ferrándiz Mont, que va viure a Taiwan sis anys i va cursar-hi un doctorat en salut pública especialitzat en malalties infeccioses, explica que la clau és que l’illa va actuar amb celeritat i va prendre mesures de prevenció des del primer moment. A més, destaca, ja disposava d’una estructura per fer front a possibles epidèmies i d’un protocol d’actuació: arran de l’epidèmia de la SARS del 2003, va crear el Centre Nacional de Comandament Sanitari, que va ser activat immediatament el 31 de desembre passat, quan la Xina va informar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que havia detectat diversos casos de pneumònia d’origen desconegut a la província de Hubei.

Control de la temperatura

“Es va començar a examinar els passatgers que arribaven a Taiwan des de la Xina amb escàners de temperatura” per comprovar si tenien febre, recorda l’especialista, que en aquell moment era a l’illa. També des d’aquell mateix instant, detalla, les autoritats van començar a prendre la temperatura corporal a qualsevol que volgués entrar en una escola, universitat o edifici públic. I des de llavors els restaurants també van facilitar gel desinfectant als seus clients a l’entrada, i les estacions de metro es van omplir de cartells informatius sobre com rentar-se les mans i la importància de portar mascareta.

“La tecnologia també va ser crucial”, segueix explicant Ferrándiz Mont. El govern va fusionar les dades de l’Agència Nacional d’Immigració -que registra a tothom que arriba a l’illa- amb les del Sistema Nacional de Salut, i així va poder identificar les persones que havien arribat a Taiwan en els 14 dies previs a la declaració de l’epidèmia a la Xina i havien acudit a un hospital amb símptomes. “Totes aquestes persones van ser posades en quarantena a casa, i se les va sotmetre a un seguiment diari: el metge les trucava cada dia per saber com estaven i si algú se saltava la quarantena, cosa que les autoritats comprovaven amb el GPS dels mòbils, era sancionat amb multes de fins a 30.000 euros”, afirma l’expert en malalties infeccioses.

Distribució de mascaretes

De la mateixa manera que a Espanya, a Taiwan també es van esgotar les mascaretes ràpidament. Però el govern també va prendre mesures en qüestió de dies: en va accelerar la producció i els centres de salut van començar a racionar-ne la distribució. En faciliten dos per persona a la setmana. I fan el mateix amb el gel desinfectant.

El resultat és que allà la pandèmia s’ha aconseguit contenir de moment, mentre que a Espanya està fora de control. ¿El model de Taiwan ens serveix ara per a alguna cosa, o ja és massa tard? Ferrándiz Mont insisteix que encara podem aprendre molt del seu exemple, sobretot pel que fa a l’ús de la tecnologia per combatre la pandèmia i les seves campanyes d’educació ciutadana. “Ara a Taiwan els anuncis institucionals ja no parlen de rentar-se les mans com a Espanya. Ara expliquen com s’ha d’anar a comprar als supermercats, tocar els productes i treure’s els guants per evitar el contagi”, detalla com a exemple. Una informació que, per cert, a Espanya seria de gran utilitat.