El terrorisme es dispara al món i s'escampa en els últims quinze anys

Fins a 30.000 combatents estrangers han viatjat a Síria i a l'Iraq des de 2011

El terrorisme s'ha escampat. Durant tot el 2014 hi va haver més matances i atacs per atemptats en diferents països dels que hi havia hagut mai. En els últims quinze anys, l' augment s'ha disparat. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de l' Índex del Terrorisme Global publicat pel 'think tank'  Institut d'Economia i Pau (IEP).

Els morts del 2014 en atacs terroristes de tot el món van ser 32.658, nou vegades més que els del 2000 en casos similars. Només l'últim any, des del 2013, havien augmentat un 80%.

Els atacs s'han estès per tot arreu, fins a afectar països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic ( OCDE) com Àustria, Austràlia, Bèlgica, Canadà i França. Però, tot i així, la majoria de morts no tenen lloc a Occident, sinó en cinc països que centren el 57% dels atemptats mundials i el 78% de les morts: Afganistan, Iraq, Nigèria, Pakistan i Síria.

Si s'exclou l' 11 de setembre del 2001, amb l'atemptat contra les Torres Bessones, Occident només ha rebut el 0,5% de les morts provocades per terrorisme en els últims quinze anys. Si s'hi suma la tragèdia nord-americana, el 2,6%.

L’índex detalla que el 2014 els EUA van registrar 19 atacs per terrorisme, però només quatre tenien algun element jihadista. La resta, la gran majoria, els van cometre l’ extrema dreta o supremacistes blancs i en el 82% dels casos que involucraven una arma de foc l’agressor era nord-americà. Tots, menys cinc, van ser comesos per individus, una tendència que l’informe també indica com la més freqüent a Occident: la dels atacs de llops solitaris. Entre aquests també s’hi compta l’atemptat de la Marató de Boston: sense cap ajuda externa, ni el suport explícit de moviments ni ideologies.

Tot el contrari és el cas de l' Iraq, el país, de llarg, més afectat pel terrorisme, amb un registre de 9.929 morts el 2014. Segons el mateix informe, el 2002, a l'Iraq només deu persones havien mort en atacs semblants.

Allà on hi ha més víctimes també és on radiquen els botxins. Si el 24% del total d’atacs terroristes del 2014 que han acabat en morts no poden atribuir-se a cap organització, sí que hi ha dos principals responsables de l’última escalada de violència: els grups terroristes Boko Haram i Estat Islàmic (EI). Tots dos fixen objectius civils i junts sumen més de la meitat de les morts del 2014 en atemptats d’arreu del món.

Aquell any, l’Estat Islàmic, amb 6.073 morts acumulats, va protagonitzar els dos pitjors episodis de terrorisme. El primer va ser al juny, a l’ Iraq, quan uns assaltants del grup van irrompre en una presó, en van alliberar els reclusos sunnites i van matar 670 presos xiïtes. Dos mesos després l’EI va matar 500 persones a la ciutat de Sinjar i va segrestar 300 dones, una pràctica que tornaria a repetir-se. El think tank assenyala que l’inici de l’escalada de morts per terrorisme a l’Iraq va coincidir amb la invasió nord-americana del país, el 2003.

També el 2014, amb base al nord de Nigèria, l’altre grup terrorista que al març va prometre lleialtat a l’EI, Boko Haram, va arribar a sumar 6.644 morts.

Així, l'auge de l'Estat Islàmic ha comportat nous desafiaments per a la lluita internacional contra el terrorisme. En aquest sentit, l'Índex assenyala que des del 2011 fins a 30.000 combatents estrangers del voltant d'uns 100 països han viatjat a  Síria i a l' Iraq. La meitat d'aquests soldats procedia de països veïns i del nord d'Àfrica, i només una quarta part s'hi desplaçava des d' Europa i Turquia; en un flux que sembla lluny de disminuir: més de 7.000 hi arribaven només en els sis primers mesos del 2015. També l'últim any, el cost econòmic total ascendia fins al màxim històric de 52.900 milions de dòlars.

Ara bé, l'informe també es refereix als motius que han portat fins aquí, i n'apunta de diferents en funció de si es tracta de països membres de l'OCDE o d'altres que no hi pertanyen. En el cas dels primers, cita factors com la falta d'oportunitats i la poca cohesió social, mentre que en els segons els atemptats estan sobretot relacionats amb conflictes interns, terror polític i corrupció.

Amb tot, si les xifres es posen en context respecte a les altres formes de violència, la visió de la tragèdia es desdibuixa en un panorama encara més tèrbol: cada any moren assassinades fins a 437.000 persones, unes tretze vegades les víctimes anuals per terrorisme.

A més, encara hi ha una altra cara de la realitat, la de la migració forçada, que en els últims temps ha desembocat en la  crisi de refugiats més important des de la Segona Guerra Mundial. Deu dels onze països més afectats pel terrorisme són els que tenen les taxes més altes de refugiats i desplaçats interns, amb onades de persones que, perseguides a casa, fugen a la recerca d'un futur millor.

En això, l’informe incideix que Alemanya, el segon país que allotja més refugiats, no pateix una mort per terrorisme des del 2007.