Els terroristes de Brussel·les volien tornar a atacar París
BarcelonaEl setge sobre els terroristes que han atemptat a Europa en aquests últims mesos s’estreny però queden algunes incògnites per resoldre i l’alerta no es rebaixa. Ahir es va acabar de confirmar oficialment que la cèl·lula jihadista que el 13 de novembre va perpetrar atacs a París, on van fer 130 morts entre l’Estadi de França i el centre de la ciutat, era la mateixa que va actuar el 22 de març a Brussel·les, a l’aeroport i al metro, on van fer 32 morts més. Fins al punt que l’objectiu que tenien els jihadistes era tornar a atacar la capital francesa, però la pressió policial -i la por de ser detinguts- els van fer canviar de plans i atemptar “d’urgència” a Brussel·les, segons la fiscalia belga.
Diferents pistes de la investigació apunten en aquesta direcció, tot i que, per ara, no és clar si el que va precipitar les accions terroristes a Bèlgica va ser la detenció de Salah Abdeslam i la irrupció en un pis de Brussel·les, al barri de Forest, on van ser sorpresos suposats terroristes la setmana abans dels atemptats a l’aeroport i al metro.
La pista clau de la investigació, que ha permès confirmar del tot el lligam entre els atemptats de París i Brussel·les, la va donar dissabte Mohammed Abrini -detingut divendres a Anderlecht (Brussel·les)- quan va confessar que ell era el tercer home, el conegut com l’home del barret, que acompanyava els dos kamikazes de l’aeroport en el moment de l’atemptat.
Sobre Abrini, un belga d’origen marroquí de 31 anys, amic de la infància de Salah Abdeslam, pesava una ordre de recerca i captura des del 24 novembre passat en relació als atacs de París. Se l’havia vist en companyia d’Abdeslam, dos dies abans dels atemptats, en el vehicle que es va fer servir per transportar els terroristes de l’Estadi de França. Se’l buscava, doncs, pel cop a París i, finalment, ha resultat que estava implicat també en el de Brussel·les. I és per això que està acusat doblement per terrorisme, des dissabte, en els atemptats de França i de Bèlgica.
Un dels altres detinguts divendres, Osama Krayem, també va aportar durant el cap de setmana informació valuosa als investigadors. Segons la televisió belga RTBF, va admetre ser l’home que les càmeres de seguretat van captar a l’estació de metro de Maelbeek al costat del terrorista que es van immolar. Krayem va assegurar que havia sortit amb Khalid al-Bakraoui, el kamikaze del metro, d’un pis del barri brussel·lès d’Etterbeek on, per ara, no s’ha trobat rastre ni d’armes ni d’explosius.
Krayem és una de les tres persones que Salah Abdeslam va recollir en un cotxe a la ciutat alemanya d’Ulm (Baden-Württemberg) el 3 d’octubre passat. En aquell vehicle, que va ser aturat en un control policial, hi viatjava també Amine Choukri, detingut amb Abdeslam el mes passat a Brussel·les i una tercera persona que, per ara, no s’ha identificat. Tots tres tornaven de combatre a Síria, segons la investigació, que encara té en la identitat d’aquest home un dels grans interrogants pendent de resoldre.
“És una mostra més de la important amenaça que hi ha a tot Europa i sobre França en particular”, va afirmar ahir el primer ministre francès, Manuel Valls, reaccionant a la informació que els terroristes volien tornar a atacar França. Per ara, l’alerta terrorista es manté.
