6 morts en un atac terrorista contra una mesquita al Quebec

Un jove franco canadenc de 27 anys que estudia ciències polítiques i antropologia a la Universitat de Laval i que es troba sota custòdia policial és el principal sospitós del tiroteig

Un tiroteig massiu contra una mesquita al Quebec va deixar diumenge a la nit sis morts i vuit ferits, cinc en estat crític. Els fets es van produir a les vuit del vespre –les dues de la matinada de dilluns a Catalunya– quan un assaltant va irrompre al Centre Cultural Islàmic del barri de Sainte-Foy i va començar a disparar contra una cinquantena de persones que feien la pregària del vespre. Entre les víctimes hi ha dos ciutadans d’origen algerià, un d’origen marroquí, un d’origen tunisià i dos provinents d’un país de l’Àfrica negra.

La policia va detenir dos homes poc després que es produïssin els fets. Un d’ells va ser arrestat a les portes de la mesquita mentre que l’altre va trucar a la policia des d’un pont proper a la zona on s’havia produit l’atac, dient que anava armat i que estava implicat en el tiroteig. Va ser detingut immediatament, sense oposar resistència. En un primer moment es va considerar que els dos havien participat en els fets i els mitjans locals van arribar a publicar el seus noms però al llarg de la tarda la policia va informar que només un dels dos era autor de la massacre i que l’altre detingut era un testimoni que no tenia res a veure amb l’atac.

L'atacant havia penjat missatges d'odi a Facebook

El principal sospitós és Alexandre Bissonnette, un estudiant de cinències polítiques i antropologia de la universitat quebequesa de Laval, d’origen franco-canadenc i de 27 anys. Segons el diari canadenc La Presse, Bissonnette havia publicat al seu perfil de Facebook varis enllaços de la web de la líder del Front Nacional, Marine Le Pen, i després de veure la seva foto publicada als mitjans, François Deschamps, responsable de la pàgina "Benviguts refugiats" el va reconèixer com una de les persones que hi deixava comentaris contra els estrangers i contra les dones tot i que no estava vinculat a grups d’extrema dreta. El mateix mitjà publicava ahir que Bissonnette podria haver patit assetjament escolar i que era un jove antisocial.

El president de l’associació que gestiona la mesquita atacada, Mohamed Iangui, va explicar a la televisió pública del Canadà que en els últims mesos el centre ha estat víctima de nombrosos atacs vandàlics i incidents islamòfobs. El juny passat, mentre se celebrava el Ramadà, algú va llançar un cap de porc davant l’entrada de l’edifici amb un missatge on es llegia "bon profit". El Consell d’Imams del Canadà va dir ahir que "la islamofòbia ha mort ciutadans canadencs innocents".

"La diversitat és la nostra força, i la tolerància religiosa és un valor que nosaltres, com a canadencs, estimem". El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, va respondre així a l’atemptat en un comunicat en què també va dir que condemnava “aquest atac terrorista contra els musulmans en un centre de pregària i refugi”. Més tard, en una compareixença al parlament, Trudeau va afegir que els "canadencs no ens dividirem per aquesta violència, no tancarem les nostres ments, obrirem els nostres cors".

El Canadà, país d’acollida

L’atac va provocar una onada de reaccions de rebuig arreu del món i fins i tot el president dels Estats Units, Donald Trump, va expressar el seu condol amb una trucada a Trudeau. El primer ministre canadenc i el líder republicà tenen visions totalment oposades en matèria migratòria i de tolerància religiosa. El Canadà és un dels països del món que més facilitats posa a l’hora d’acollir immigrants i refugiats. De fet, segons un informe d’Oxfam publicat al mes de desembre, des de l’inici de la guerra a Síria, el país ha donat asil a un 248% de la població refugiada que és capaç d’acollir. Per contra, Trump va signar una ordre executiva divendres que impedeix l’entrada als EUA als ciutadans de set països musulmans. Trudeau va respondre oferint residència temporal a les persones que hagin quedat atrapades com a conseqüència de la mesura. De fet, el seu ministre d’immigració, Ahmed Hussen, és un refugiat que va arribar de Somàlia –un dels països vetats per Trump– el 1993.