Una mare alletant el seu nadó, protegits per una mosquitera contra la malària, en un poblat de la província cambodjana de Pailin

Les pandèmies tapades pel coronavirus

Malària, nutrició o sida seran les damnificades per la concentració d'esforços en el covid-19

Una mare alletant el seu nadó, protegits per una mosquitera contra la malària, en un poblat de la província cambodjana de Pailin / Paula Bronstein / GETTY IMAGES

Cardiòlegs que alerten que els infartats no fan cas als símptomes i retarden al màxim anar a l’hospital; neuròlegs donant un cop de mà als col·legues d’infeccioses; sales d’espera buides per als controls d’oculistes i de diabetis; quiròfans reservats exclusivament per a emergències. La sacsejada del coronavirus ha sigut tan forta que ha fet que el sistema sanitari de Catalunya i països de l’entorn es reestructurés a correcuita per atendre l’onada de malalts de covid-19 que han arribat alhora en qüestió de setmanes. Roger Paredes, investigador de l’IrsiCaixa, relata el seu dia a dia com a metge de malalties infeccioses de l’Hospital de Can Ruti, un centre punter, i assenyala l’evidència: “A d’altres regions amb sistemes fràgils, amb pocs ventiladors i llits d'UCI, la situació pot ser catastròfica”, diu.

La resposta es troba, per exemple, cinc anys enrere, quan Sierra Leone, Libèria o Conakry van haver de fer front al brot més letal de l’Ebola: gairebé 30.000 contagiats i més d’11.300 morts. Però hi ha víctimes indirectes que queden amagades en l’estadística d’aquesta epidèmia i són, per exemple, els 11.000 morts més que es van certificar per malària, VIH i tuberculosi, malalties endèmiques que la urgència va relegar a un segon pla. “Es van perdre molts dels avenços guanyats”, es queixen els professionals. L’Ebola s’ho va endur tot per davant en aquests tres països empobrits perquè els professionals sanitaris van ser les primeres víctimes de la infecció, per la sorpresa i el desconeixement dels símptomes, i es calcula que en van morir un terç, aprimant les ja deficients plantilles. I encara se'n ressenten.

El contagi per Ebola és molt més alt i letal, però el gran perill del covid-19 és que, per primer cop, la mesura de prevenció per frenar-lo obliga a un confinament i a deixar al mínim l’activitat econòmica, fet que té un impacte encara més fort en els països en vies de desenvolupament. Amb 300 positius i set morts, a “Guatemala ja s’està veient com repunta la malnutrició entre les criatures”, alerta Blanca Carazo, responsable dels programes de cooperació d’Unicef Espanya, que subratlla que en aquestes circumstàncies el “menjar és prioritari i la visita al metge secundària”, perquè les famílies es queden sense ingressos ni tan sols per “agafar el bus o pagar la consulta”.

Criatures malnodrides

Plou sobre mullat. Per exemple, el Níger parteix d'un 45% de criatures amb malnutrició crònica. Si a Europa el debat són les mascaretes, en aquests països la preocupació se centra en com es pot mantenir la higiene sense infraestructures ni aixetes dins de casa. Unicef reparteix pastilles de sabó al Níger, Bangladesh o Jordània, amb alts percentatges de refugiats, o aigua en camions cisterna a Síria. “La gent encara es mor de diarrees per falta d’aigua, i de malalties que tenen fàcil cura”, com la pòlio o el xarampió, subratlla Carazo.

L’Àfrica espera l’onada del brot confiant en la prevenció

La restricció de moviments i el tancament de fronteres actual ha fet de la logística una cursa d’obstacles, no només per fer arribar mascaretes i guants, sinó també les imprescindibles mosquiteres contra la malària, vacunes o medicaments. La responsable d’Unicef tem que s’hagin d’interrompre campanyes de noves vacunacions i que es produeixin rebrots d’infeccions controlades fins ara, com ha passat amb el xarampió a Síria, Etiòpia i el Iemen. Dependrà, afirma, de quan duri l’epidèmia i de si els països productors de fàrmacs són capaços de recuperar la producció.

La malària és la malatia infecciosa amb més mortalitat. L’OMS estima que 228 milions de persones –tres quartes parts criatures menors de cinc anys– pateixen de paludisme, que mata cada any 400.000 persones, el 95% de les quals a l’Àfrica subsahariana. Quique Bassat és investigador d’ICREA i director del Programa de Malària d’ISGlobal, impulsat per la Fundació La Caixa, i fa seva la preocupació de quin impacte pot tenir aquesta concentració d’esforços i atenció cap al coronavirus.

El principal risc, diu, és que “es relaxin la prevenció i els controls”, i assenyala Moçambic, un país que coneix bé, i que amb una vintena de positius per coronavirus s'ha posat en “alerta” per “planificar si arriba la pandèmia”. Amb taxes de mortalitat com a Europa, l’Àfrica o el sud-est asiàtic poden ser “bombes de rellotgeria”, il·lustra Bassat, que afirma que aquests països comparteixen tots els “factors negatius” per a una alta transmissió, a excepció de la joventut de la població, però tampoc no hi ha prou estudis per determinar com afectarà el coronavirus les  criatures i els joves “malnodrits, hipertensos, amb  malària, sida o tuberculosi”. Entre les criatures de menys de 5 anys, la pneumònia és la principal causa de mortalitat en les societats més empobrides, tot i que hi ha remei farmacològic.

Antiretrovirals eficaços

De VIH o sida n'és especialista Roger Paredes, que destaca com a fet “positiu” que els “antiretrovirals per a seropositius funcionen” per a pacients de covid-19. Però hi ha un factor clau en la lluita: Paredes i Bassat parlen sobre el fet que “la por” al coronavirus pot frenar les visites a hospitals per seguir un tractament. El fenomen va passar amb l’Ebola, quan les persones temien encomanar-se o que els seus símptomes es confonguessin, i la covid-19 té un quadre similar a malaties respiratòries.

Per a Carazo, l’esperança que això no passi és “la confiança en el sistema sanitari” que s'hagi pogut guanyar en atenció prèvia, i també afectarà com es resol el brot de coronavirus. Ara bé, admet que tem que la salut maternoinfantil se'n ressenteixi i les dones deixin d’anar als hospitals a parir, perquè l'alternativa que tenen aquestes mares és donar a llum en una casa sense cap de les mesures higièniques ni cap assistència professionalitzada, i que els nadons no comencin quan toca el calendari de vacunes.

També la salut reproductiva es ressentirà d'aquesta pandèmia, afirma Guttmacher Institute, un think tank especialitat, que posa sobre la taula xifres d’epidèmia: 15 milions d’embarassos no desitjats, 28.000 dones mortes durant el part i tres milions d’avortaments sense mesures de seguretat. A més, han tancat 6.000 clíniques que practiquen interrupcions de l’embaràs en una setantena de països, i 10 milions de nenes i dones no tenen accés a mètodes contraceptius perquè, senzillament, el covid-19 ha aturat el transport amb què es mouen.