MAGRIB
Internacional 25/08/2018

Tunísia comença a jutjar els crims de Ben Ali

L’exdictador està refugiat a l’Aràbia Saudita des de la caiguda del seu règim a principis del 2011

Ricard G. Samaranch
4 min
L’exdictador de Tunísia, Ben Ali, amb la seva dona en una imatge del 2009, quan encara era  al poder.

TunisEntre el 1988 i el 2010 Tunísia va patir una de les dictadures més brutals del món àrab. Liderat per Ben Ali, el règim va cometre tot tipus de crims: tortures, violacions, assassinats... Set anys després de la Revolució, i amb la transició democràtica en una etapa força avançada, el país magribí ha començat a jutjar els casos més greus de violència estatal gràcies a la feina de la Instància de la Dignitat i la Veritat (IVD). Creada l’any 2014, aquesta comissió s’ha dedicat a recollir els testimonis de més de 60.000 víctimes i a investigar les seves al·legacions. El camí recorregut fins ara no ha sigut planer, com tampoc ho serà el que encara queda per fer. L’antic règim va ser escapçat el 2011, però continua sent molt influent.

En total, la IVD ha transferit una vintena de dossiers a les anomenades “cambres especialitzades”, uns tribunals adjunts a la justícia ordinària integrats per jutges que han rebut formació de les Nacions Unides en els principis de l’anomenada “justícia transicional”. En aquesta vintena de casos, que inclouen tant els pitjors crims dels anys de plom com la repressió durant la Revolució, hi ha representades 265 víctimes, ja que alguns dossiers són col·lectius. Els incriminats formaven part dels diversos estrats del règim, des dels botxins fins a les més altes instàncies, incloent-hi el president. Tanmateix, Ben Ali haurà de ser jutjat in absentia, ja que està refugiat a l’Aràbia Saudita des de la seva fugida del país el 14 de gener del 2011, acció que va precipitar la caiguda del seu règim. En canvi, sí que podrien acabar a la presó diversos dels seus ministres, inclosos els de l’Interior i Justícia.

Confiança en el procés

De moment s’han iniciat les sessions de mitja dotzena de processos i s’espera que la resta ho facin a partir del mes de setembre. “Fins al final de la nostra tasca, al mes de desembre, pensem continuar enviant dossiers a les cambres especialitzades. Estem molt satisfets amb el desenvolupament dels judicis. Tenim molta confiança en aquest procés, en els jutges i en el ministeri de Justícia”, declara Sihem Benseddrine, presidenta de la IVD. No obstant això, la societat civil és més cautelosa en les seves valoracions. “De moment només una minoria dels acusats s’han presentat voluntàriament als judicis, la qual cosa és preocupant”, explica Mehdi Barhoumi, de l’ONG International Alert. “Aquests processos de justícia transicional no són fàcils. En altres països han trigat dècades a culminar-se. Cal paciència”.

L’actitud desafiant de la majoria dels acusats no resulta cap sorpresa. Una bona part integren o han integrat el ministeri de l’Interior, que fins ara s’ha negat a col·laborar amb els investigadors de la IVD. Si bé la llei obliga totes les institucions tunisianes a posar els seus arxius a disposició de la comissió, Interior guarda amb zel els de la policia política, on probablement s’amaguen proves clau per a la resolució de molts crims.

El primer govern postrevolucionari, una coalició de partits opositors, va substituir diversos alts càrrecs de la policia i va apostar per la creació de la IVD. Però la victòria en les eleccions del 2014 de Nidà Tunis, un partit creat per algunes figures pròximes a Ben Ali, va canviar l’equilibri de forces. El govern actual liderat per Nidà ha posat bastons a les rodes a la comissió, intentant escurçar el màxim possible el seu mandat. “Els membres de l’antic règim s’han oposat a la Instància des de la seva creació, acusant-la de sembrar la discòrdia entre els tunisians”, sosté Huda Mziudet, una investigadora del think tank Carnegie.

Un llarg camí

El primer cas que va arribar als tribunals, el 29 de maig, va ser el de Kamal Matmati, un militant islamista que va morir entre tortures l’any 1991. Durant més d’una dècada, la policia va fer creure a la família que era viu, i no va ser fins al 2007 que va reconèixer la seva mort. Ara mateix la família Matmati encara no sap on descansen les seves restes mortals. Poder honrar-lo amb un enterrament digne és una de les seves principals demandes. “Tant de bo per fi es faci justícia. Si hem arribat fins aquí ha sigut gràcies a la tenacitat de la IVD i de [la seva presidenta] Sihem Bensedrin. Malgrat totes les pressions, els insults i els obstacles”, assegurava Latifa Matmati, la vídua de l’activista, a l’inici del procés.

Aquesta no és la primera vegada que els Matmati assisteixen a una causa judicial per la mort del seu patriarca. El 2015 un tribunal ordinari va dictaminar que els delictes dels botxins i els seus encobridors havien prescrit, en clara contradicció amb les convencions internacionals signades pel país magribí. Però els seus advocats confien que aquest cop serà diferent.

Els mesos que van seguir a la Revolució es van celebrar diversos judicis contra alts càrrecs del règim, inclòs el president Ben Ali, que va ser condemnat a cadena perpètua en rebel·lia. La majoria dels acusats van rebre càstigs molt lleus, i el 2014 ja tornaven a ser tots al carrer. Els judicis a instància de la IVD posaran a prova la solidesa de la transició tunisiana i les seves institucions. Malgrat haver aprovat una nova Constitució democràtica i haver celebrat diverses eleccions lliures, la batalla per la justícia de moltes víctimes tot just acaba de començar.

Dates clau en la història recent del país magribí

Ben Ali protagonitza un cop d’estat a Tunísia i es manté en el poder durant més de dues dècades. Tortures, violacions i assassinats van caracteritzar el seu règim.

El desembre del 2010 un jove tunisià es cala foc a l’estil bonze per protestar per l’acció de la policia. Va ser l’inici d’una revolta pacífica que va fer caure Ben Ali.

Es crea la Instància de la Dignitat i la Veritat, una comissió que ha recollit els testimonis de més de 60.000 víctimes de la violència estatal durant la dictadura.

Tunísia comença a jutjar els crims de la dictadura. El 29 de maig se’n va celebrar la primera audiència. De moment ja s’han iniciat mitja dotzena de processos.

stats