Internacional 05/10/2021

La UE esquiva el debat sobre l'ampliació en la cimera amb els Balcans

Espanya tornarà a participarà en una cimera amb Kosovo, però sense símbols que reconeguin el país

3 min
El president del Consell Europeu, Charles Michel

Brussel·lesLes relacions de la Unió Europea amb els principals actors globals no passen pel seu millor moment. Ni amb la Xina, ni amb Rússia, ni tan sols amb els Estats Units de Biden, que han fet pujar la mosca al nas a Emmanuel Macron . Però més a prop de les seves fronteres, la UE també té assumptes per resoldre. Un és la seva relació amb els Balcans Occidentals, un grup de països que miren cap al club comunitari amb l'esperança que se'ls obrin les portes, però que a curt termini ho tenen complicat. Els caps d'estat i de govern de la UE es reuneixen des d'aquest dimarts al vespre a Eslovènia per celebrar la periòdica cimera, en una trobada que escenificarà les discrepàncies internes d'uns vint-i-set que veuen amb diferents graus de compromís la necessitat de fixar un calendari d'adhesió per a països com Albània, Macedònia del Nord, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i Kosovo.

La trobada comença aquest dimarts amb un sopar sense els representants dels Balcans que ha programat el president del Consell Europeu, Charles Michel, vist que la UE té massa melons oberts per esperar a finals de mes per parlar-ne a Brussel·les. Es tracta d'un sopar informal, en què cada líder pot posar sobre la taula el tema que consideri més rellevant: el títol del sopar, "el paper internacional de la UE", és un gran calaix de sastre en què el president espanyol, Pedro Sánchez, també té previst mencionar la crisi dels preus de la llum en relació amb la dependència del gas rus i el debat sobre l'autonomia estratègica de la Unió. Espanya vol parlar sobre la necessitat d'emmagatzemar gas a nivell europeu i aquest dimarts serà la primera vegada que els líders en parlin de tu a tu.

L'ampliació, l'assignatura pendent

Però el motiu de la cimera és la relació entre la UE i els Balcans Occidentals, en un moment en què debatre sobre l'ampliació és l'últim que volen alguns membres. De fet, el que reivindiquen algunes fonts diplomàtiques és que "aquesta no és una cimera d'ampliació" i, per això, no es mostren favorables a mencionar-ho en el text de les conclusions de la trobada. Altres països més pròxims a la regió hi estan especialment interessats i han pressionat per incloure un llenguatge més contundent respecte al compromís de la Unió amb l'entrada de Bòsnia o Macedònia del Nord, per exemple, però finalment el més possible és que el text acabi tocant la qüestió de passada i centri el discurs en les inversions econòmiques.

Està previst que segellin un paquet de 29.000 milions d'euros, 20.000 en inversions i 9.000 en ajuts. "És un bon moment per ser assertius", diuen fonts comunitàries, que remarquen que la Unió Europea és el principal soci inversor i comercial de la regió. És el moment de ser "assertius" perquè justament la UE no pot arriscar-se geopolíticament a perdre influència en una regió especialment vulnerable als interessos de Rússia, Turquia, la Xina o fins i tot els Estats Units, reconeix una font diplomàtica, que, tot i això, no és partidària de fer referència a l'ampliació en aquesta cimera. En el bloc dels més contraris hi ha França, especialment escèptica amb noves entrades quan algunes de les més recents, com Hongria o Polònia, encara estan desestabilitzant la Unió des de dins.

Sánchez s'asseurà amb Kosovo

Un altre dels problemes de fons amb la regió és el reconeixement de Kosovo. Hi ha cinc països europeus que no el reconeixen, entre els quals Espanya. Però l'enfocament que ha adoptat el govern de Pedro Sánchez té poc a veure amb el de l'expresident Mariano Rajoy, que no va assistir físicament a la cimera dels Balcans el 2018 per aquesta qüestió. Espanya, diuen fonts de la Moncloa, continua sense reconèixer el país i tampoc ho farà, però adopta una posició de "normalització", com fa Grècia per exemple. Per això l'escenari serà neutral, no hi haurà banderes i els cartells dels representants de Kosovo només portaran noms i cognoms, no càrrecs. Espanya repeteix que té un fort compromís amb la regió i que és favorable al diàleg.

stats