Internacional 12/06/2021

El G-7 acorda la Declaració de la Badia de Carbis per donar resposta a futures pandèmies

Els líders de la UE exigeixen a Boris Johnson que compleixi els acords pactats per al post-Brexit

5 min
Charles Michel, Boris Johnson i Ursula von der Leyen aquest matí, a Cornualla, en la reunió bilateral UE-Regne Unit prèvia a l'inici de la segona sessió del G7

LondresSuperada la sorpresa inicial de sentir Boris Johnson en tasques d'estadista global que va portar divendres l'obertura de la cimera del G-7 a Cornualla (sud-oest d'Anglaterra), les poc més de sis hores de reunió d’aquest dissabte han posat pràcticament punt final a la trobada, que diumenge es limitarà, en principi, a la difusió del comunicat final, amb dues sessions prèvies més en què es farà una crida a les societats democràtiques a oposar-se des dels seus valors als règims autoritaris i a la reiteració del compromís amb la sostenibilitat i les estratègies per combatre el canvi climàtic. En aquest punt no hi faltarà un missatge de David Attenborough als homes més poderosos del món.

Oficialment, la segona jornada s’ha centrat en la preparació per a futures pandèmies, política exterior i seguretat i, a més, ha tingut també un especial focus d’atenció enarborat per la delegació nord-americana sobre com contenir i desafiar la creixent influencia xinesa en el món en vies de desenvolupament.

Els set líders dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Alemanya, França, el Japó i Itàlia, també amb la participació de la Unió Europea, s’han compromès amb el que l’amfitrió britànic ha impulsat sota el nom de Declaració de la Badia de Carbis : sobre el paper, l’establiment d’un seguit de mesures destinades a posar en marxa mecanismes globals de vigilància permanent per detectar possibles noves pandèmies i variants de virus que puguin sorgir i saltar d’animals als humans; la necessitat d’incrementar la capacitat de seqüenciació genètica; el compromís inequívoc amb la reforma de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per donar-li més capacitats d’actuació i tirar endavant un pla per desenvolupar més vacunes i capacitat d’identificació de noves malalties. La Declaració vol que qualsevol resposta pugui ser possible en els cent dies posteriors a la detecció d'una nova pandèmia, considerats clau per evitar conseqüències desastroses com l'actual.

Incerteses

En resum, el G-7 s’ha volgut mostrar al món avui –i amb el comunicat final demà diumenge– com un front unit en la lluita contra el covid i contra el canvi climàtic. Però moltes incerteses estan en l’aire. Per exemple, en relació amb el programa de vacunació global. Els Estats Units han promès 500 milions de vacunes entre el 2021 i el 2022; el Regne Unit, 100 milions més, i es preveu que s’arribi amb la resta de contribucions als mil... Una xifra, però, que s’allunya molt dels 11.000 milions que diu l’OMS que calen.

La valoració d'aquesta mena de cimeres s'ha de fer mesurant l’equilibri entre la visió global que en surt –ben orquestrada en aquesta ocasió per donar imatge d'unitat– i les capacitats interiors de cada Estat i les pressions internes que han de suportar els mandataris, sotmesos a calendaris electorals i altres conjuntures. 

Però si la trobada ha deixat enrere la tensió que provocava la presència d’un personatge com Donald Trump, que fins i tot va marxar de la cimera del 2018, al Canadà, sense firmar la declaració final, aquest dissabte les diferències entre, d’una banda, els membres europeus del club i, de l'altra, el Regne Unit s’han fet evidents. El motiu, Irlanda del Nord i el Brexit.

Els retrets de la UE als britànics 

A l'acabar les trobades multilaterals de Johnson amb els representats de la UE, Charles Michel i Ursula von der Leyen; el president francès, Emmanuel Macron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, el premier ha ofert la seva versió de la picabaralla actual, una més del tortuós procés de divorci, que aviat farà cinc anys que va donar el tret de sortida. En declaracions a la BBC, ha assegurat: “Per ser justos, crec que hi ha molt de malentès a la Unió sobre la situació a Irlanda del Nord i sobre què és l’Acord de Pau de Belfast, i que no entenen que el Regne Unit és un país i un territori únic. Només els ha d’entrar al cap, i hem de posar al davant solucions pragmàtiques”.

Johnson es referia a la demanda dels líders comunitaris perquè el Regne Unit compleixi els acords pactats per al post-Brexit. És a dir, que no intenti retardar la implementació dels controls fronterers al mar d’Irlanda, que han d’entrar en vigor l’1 de juliol i que han d’impedir l’enviament de carns refrigerades des de la Gran Bretanya fins a Irlanda del Nord, en tant que la província forma part del mercat únic de la UE per a determinades mercaderies. La disputa, però, amenaça la sensibilitat unionista sobre la unitat tant del mercat interior britànic com, a la llarga, temen, del país.

L'exemple més gràfic de l'embolic són els controls sobre salsitxes i altres carns refrigerades exportades a Irlanda del Nord des de Gran Bretanya. Aquests tràfic s'hauria d'aturar el 30 de juny, el darrer dia en què serà legal fer-ho d'acord amb l'esmentat Protocol Nord-Irlandès. Downing Street i Belfast demanen la modificació d’unes condicions pactades i signades per Johnson, que prometre que mai no hi hauria controls al Mar d’Irlanda sabent, positivament, que serien inevitables.

Emmanuel Macron i Boris Johnson en els moments previs a la trobada bilateral que han mantingut aquest dissabte a Cornualla, en la cimera del G-7.

Exigència de mantenir la paraula

Tant Macron, Merkel com els responsables del Consell Europeu (Charles Michel) i de la Comissió (Ursula von der Leyen) han exigit Johnson que mantingui la seva paraula. Fonts oficials de la UE han assegurat que "tots dos presidents [Michel i Von der Leyen] han recordat [a Boris Johnson] que el protocol i l'acord de retirada permetien quadrar el cercle" de la sortida de la UE del Regne Unit mentre es salvaguardava l'Acord de Pau de Belfast i la integritat del mercat únic de la UE.

Michel i Von der Leyen han expressat al premier que "tots els estats membres hi estan aliats" en la petició de trobar solucions a partir dels mecanismes que inclou el Protocol. Aquest mecanisme estableix controls duaners sobre determinades mercaderies que passen de Gran Bretanya a Irlanda del Nord per evitar barreres a la frontera terrestre de l'illa d'Irlanda.

L'ombra de Trump és allargada

Fonts properes al palau de l'Élysée han assegurat que "el president Macron ha dit a Boris Johnson que calia reiniciar la relació franco-britànica però que això només pot passar sempre que [Johnson] compleixi la seva paraula amb els europeus".

La conclusió és que, de moment, no n'hi ha cap, de conclusió, i que els europeus faran bé en acostumar-se a les tàctiques poc ortodoxes de Johnson. Hauran de continuar negociant amb paciència i forçant la mà allà on puguin fer-ho. O això, o començar una guerra comercial amb Londres que no beneficiaria ningú. Joe Biden no s'equivocava gens quan sent encara només un altre dels candidats demòcrates a la Casa Blanca, el desembre del 2019 va titllar Johnson de “clon físic i emocional” Donald Trump, un judici que també sosté el seu contemporani d'Oxford i ex ambaixador nord-americà a la Unió Europea (2014-2017) Anthony Gardner, d'acord amb el relat que ha fet al corresponsal de la ràdio pública irlandesa a Brussel·les, Tony Connelly. Gardner creu que la posició dura de Johnson en relació amb el Brexit és una de les lliçons que el britànic va aprendre de Trump, que ho va expressar reiteradament en la visita que va fer a Londres l'estiu del 2018, per entrevistar-se amb la llavors primera ministra, Theresa May.

La primera cimera presencial del G7 que té lloc des de la de Biarritz del 2019 presenta, doncs, la paradoxa de que Trump no hi és però la seva ombra encara pesa molt. No fins al punt de fer trontollar la recobrada unitat del front multilateral occidental que Biden vol oferir al món davant de la Xina i també Rússia, però sí com un soroll que ha planat durant tota la trobada, que es clourà aquest diumenge a migdia.

stats