Els últims de Serekaniye

Els combatents kurds evacuen la ciutat abans que l’ocupin les forces islamistes que tenen el suport de Turquia

Un teló de fum negre sobre l’horitzó abans d’arribar a Tel Tamer, la ciutat siriana fronterera amb Turquia. No és la ressaca d’un últim bombardeig, sinó piles de pneumàtics cremant. Com en dies anteriors, l’aire també resultava irrespirable divendres passat, però s’havia de suportar, perquè es tracta que la cortina que ho cobreix tot impedeixi als drons turcs assenyalar objectius. I és que la petita Tel Tamer s’ha convertit en un enclavament altament estratègic des que Turquia va llançar la seva ofensiva sobre la ciutat de Serekaniye, el 9 d’octubre: des d’aquí s’envien els subministraments -menjar, armes, combatents- a la ciutat assetjada i fins aquí s’intenta evacuar els ferits i els morts. “Si cau Tel Tamer, cau Serekaniye”, era una frase recurrent des del començament de l’ofensiva. Però no ha estat ben bé així.

Una parella amb la seva filla circulen sobre una moto en què encara queda lloc per a una maleta i una gàbia amb un colom, una mostra més que la por és capaç de desafiar la física. “Ara arriben del nord, de les aldees ocupades pels islamistes que tenen el suport de Turquia”, explica l’Adnan, un milicià kurd, a l’entrada de l’hospital. Després assenyala unes banderes sobre una sitja a dos quilòmetres. “Són sirianes, el règim també és per aquí”, afegeix. L’Adnan diu que van arribar, les van posar a dalt, van fer fotos i vídeos i se’n van anar, “encara que no gaire lluny”. En qualsevol cas, les prioritats a Tel Tamer són unes altres. Cal evacuar els ferits de Serekaniye.

“Aquests últims dies hem hagut de fer servir cotxes particulars per entrar, perquè els turcs bombardegen les ambulàncies, però des d’ahir no hem pogut treure ningú”, assegura un metge de la Mitja Lluna Roja kurda des d’un hospital ple de llits buits. L’avorriment també pot ser un molt mal senyal en una zona de guerra, però cap a les tres de la tarda una inesperada visita treu el personal de la letargia. Mitja dotzena de líders tribals àrabs del nord-est de Síria s’han apropat per conèixer de primera mà la situació. El xeic Tabit al Juhar trenca el gel.

“Kurds i àrabs hem derrotat l’EI”

“Kurds i àrabs hem derrotat junts l’Estat Islàmic i els nostres fills a les Forces Democràtiques Sirianes [forces conjuntes kurdes i àrabs] segueixen combatent els islamistes a Serekaniye. Hem vingut a expressar-los el nostre suport”, diu aquest portaveu de les tribus de Hassaka. L’alto el foc entre kurds i turcs en vigor sobre el paper des de dijous no s’ha respectat a Serekaniye. El que sí que ha cridat l’atenció de tothom a Tel Tamer és que dissabte no se sentissin drons sobre la ciutat. Les raons es destapen sobtadament en una frase que salta de boca en boca a l’hospital.

“Han permès l’entrada d’un comboi humanitari”, diu un membre dels Free Burma Rangers, una ONG amb seu a Tailàndia però de personal majoritàriament nord-americà, la majoria exmilitars. Un acord entre Damasc i Ankara permetia que un comboi de set vehicles liderats per la Mitja Lluna Roja siriana pogués accedir a la zona. Dos quilòmetres abans d’arribar es converteix en una caravana de 25 unitats, entre les ambulàncies kurdes, les dues dels Rangers i alguns vehicles en què viatja personal no sanitari. Hi ha un moment de tensió quan els sirians acusen la resta de posar en perill l’operació.

“A un quilòmetre de Serekaniye el comboi s’atura i es comencen a intercanviar les posicions perquè ningú vol anar el primer”, explicava a l’ARA el John (nom fictici), l’únic fotògraf del grup. Finalment entren a la ciutat.

“Era surrealista. Tots aquests combatents de l’Exèrcit Sirià Lliure -les milícies islamistes sirianes que tenen el suport de Turquia- vestits d’uniforme però bruts i desmanegats, amb unes barbes i unes grenyes com de Pirates del Carib ”, recordava el John. “Dos homes en moto van seguir la comitiva per una carretera que va travessar un nen en bicicleta. I després hi havia aquell individu aguantant dos gossos enormes, un amb cada braç. Els islamistes saludaven els cotxes, gravaven vídeos i fins i tot es feien selfies amb nosaltres darrere”.

Un cop arribats a l’hospital de Serekaniye, els sanitaris busquen els ferits. “Les infermeres estaven increïblement contentes de veure’ns malgrat l’intens olor de mort. Hi havia un grapat de combatents internacionals al soterrani, entre ells un nano de Carolina del Nord que havia arribat feia tres dies i que no tenia experiència en combat. Ningú tenia cap intenció de sortir d’allà perquè estan totalment envoltats”.

La caravana va travessar Tel Tamer passades les nou del vespre per repartir els ferits entre els hospitals de Hassaka i Qamixli. Va ser sens dubte la notícia del dia, però era massa aviat per cantar victòria sobre un alto el foc que no acaba de ser-ho. Fonts oficials kurdes asseguraven ahir que Turquia estava reagrupant-se a Serekaniye mentre els drons tornaven a sobrevolar la ciutat. Enmig del caos un nou comboi rebia llum verda per accedir ahir a la ciutat màrtir. Poc després que els ferits arribessin als hospitals, un concís comunicat oficial de les Forces Democràtiques Sirianes assegurava que havien evacuat totes les seves unitats de la zona. L’última frase era contundent: “No tenim cap combatent a Serekaniye”.

Més continguts de