Conferència de donants anti-Maduro
Guaidó recull més de 100 milions en ajuda humanitària i ho fia tot al suport de l’exèrcit chavista
WashingtonSi els principis fonamentals de l’ajuda humanitària exigeixen la neutralitat, la Conferència Mundial sobre la Crisi Humanitària a Veneçuela, organitzada ahir a Washington DC per l’oposició veneçolana, no va esvair pas el núvol que plana sobre l’ús polític que acompanya aquesta ajuda. Tot i que Carlos Vecchio, designat per Juan Guaidó com a ambaixador als Estats Units, va descriure la cita com la manera de situar “el debat on ha de ser: en frenar el dolor i el patiment del poble de Veneçuela”, en tota la reunió va sobrevolar la crida a la desobediència de l’exèrcit bolivarià contra el president Nicolás Maduro. Convidaven els militars a canviar de bàndol amb data de 23 de febrer, el dia en què Guaidó ha organitzat una “cadena humana” per fer entrar l’ajuda acumulada a la frontera.
Gustavo Tarre, representant de Guaidó davant l’Organització dels Estats Americans (OEA), va afirmar que “l’única politització de l’ajuda prové del govern”, perquè “acceptar-la és el reconeixement d’un fracàs”. Això situa els que poden distribuir aquesta ajuda en una tessitura com a mínim incòmoda i en una situació delicada les ONG que ja treballen sobre el terreny. Una sensació que va exacerbar les paraules de Luis Almagro, secretari general de l’OEA, quan va dir: “La principal ajuda humanitària que podem donar a Veneçuela és el final de la dictadura de Maduro”. Almagro va descriure el moviment liderat per Guaidó com “el més gandhià que es pot veure al món”, amb un lideratge que “definitivament ha unit els veneçolans”. Problemes tècnics van impedir que el mateix Juan Guaidó tanqués la conferència per videoconferència.
Fins a 63 països
David Smolansky, coordinador per la crisi de migrants i refugiats de Veneçuela de l’OEA, va anunciar que des del 23 de gener, dia de l’autoproclamació de Guaidó com a president interí de Veneçuela, s’han recaptat més de 100 milions de dòlars per a alimentació i medicaments. Va afegir també el compromís de l’illa de Curaçao, territori autònom del Regne dels Països Baixos, situat davant de la costa de Veneçuela, per servir com una tercera base de recollida i repartiment de l’ajuda, sumant-se així al Brasil i Colòmbia com a països limítrofs que s’han ofert per a aquest fi.
L’anunci va arribar després de la intervenció dels delegats d’Alemanya, Holanda, el Regne Unit, el Canadà, l’Argentina, Taiwan i els EUA, úniques delegacions internacionals que van pujar a l’estrada i van formalitzar algun tipus d’ajuda d’entre les 63 que l’organització va dir que estaven convidades, inclosa Espanya, representada per la Missió de l’Observador Permanent davant de l’OEA. A aquestes donacions, va explicar Smolanksy, s’hi sumen les de la UE, Nova Zelanda, el Banc Iberoamericà de Desenvolupament (BID), el Banc Mundial i d’altres que “s’han fet en privat”.
Els Estats Units, principal donant, van anunciar en veu d’Elliott Abrams, enviat especial per a Veneçuela, que afegeixen 40 milions més en assistència per als països que acullen els aproximadament 3 milions de veneçolans que es calcula que han sortit del país, “un 10% de la població”. Abrams va assegurar que “els EUA faran tot el que puguin per al govern legítim de Veneçuela i per a la seva gent”.
A preguntes de l’ARA, Gustavo Marcano, membre del cos diplomàtic de Guaidó, va explicar que ja “ha entrat” la primera part de l’ajuda humanitària al país. “El mateix president encarregat, Juan Guaidó, l’ha entregat a institucions benèfiques”, va dir. Però no va especificar per on ni de quina manera. Només va deixar anar que aquella entrada era la prova de “com s’està esquerdant” l’aparell d’intel·ligència de Cuba, que va definir com “gran part del suport que té el règim usurpador” de Maduro.
Miguel Ángel Martín, exmagistrat del Tribunal Suprem de Veneçuela, va apel·lar a la “responsabilitat de protegir” per invocar la possibilitat d’enviar al país una “missió militar de pau”. Martín es referia a una doctrina adoptada el 2005 per l’ONU que permet a la comunitat internacional assumir la responsabilitat de protegir poblacions amenaçades per genocidi, crims de guerra, neteja ètnica i crims de lesa humanitat. Una doctrina que, no obstant això, només es pot aplicar amb l’aprovació del Consell de Seguretat de l’ONU, on la Xina i Rússia -aliats de Maduro- tenen dret de veto.
Per a l’exmagistrat, “no hi pot haver sobirania si no es té cura dels ciutadans”. Segons Martín, “els comandaments mitjans [de l’exèrcit veneçolà] estan amb la Constitució, amb el poble, i alguns generals també. Només uns pocs que saben que han comès delictes greus són els que mantenen el règim en aquests moments”.
