Internacional 31/10/2021

Els venedors ambulants de Nova York, en lluita per sobreviure

Després de ser clau durant el confinament, ara el col·lectiu demana més drets

Marta Campabadal Graus
3 min
Venda ambulant a Nova York

Nova YorkQuan la pandèmia va obligar la ciutat de Nova York a tancar, els venedors ambulants, que formen part de la identitat de la ciutat, van convertir-se en treballadors essencials. Mentre les botigues i restaurants convencionals abaixaven persianes, els venedors van seguir proporcionant dos serveis primordials: menjar i mascaretes. Ara, a mesura que la ciutat torna a obrir i el covid sembla aigua passada per als novaiorquesos, els venedors reclamen la seva contribució. “La pandèmia ens ofereix oportunitats per avançar en la nostra agenda”, diu Eric Nava-Pérez, coordinador de Street Vendor Project, el sindicat de venedors ambulants de la ciutat. L'organització, que agrupa més de 2.000 membres, demana a l’Ajuntament l’aprovació d’una moratòria sobre les multes que molts han rebut l’últim any per vendre sense permís ni llicència.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El gener del 2021, el consistori va aprovar l'Intro 1116, una nova legislació que entrarà en vigor l’any vinent i que crearà 4.000 nous permisos durant els pròxims deu anys. Malgrat el progrés que això representa, la moratòria suposaria un alleujament immediat. Les multes per als venedors que operen sense permís poden anar dels 250 als 1.000 dòlars. Actualment, la ciutat té limitat el nombre de permisos a uns 6.000. A més, els venedors ambulants d’aliments també necessiten una llicència, que té un cost de 50 dòlars cada dos anys i, a diferència del que passa amb els permisos, no estan limitades.

El sindicat estima que abans de la pandèmia hi havia uns 20.000 venedors ambulants a tota la ciutat. Ara creu que encara n’hi ha més, perquè moltes persones que van perdre la feina arran del covid s’han reinventat venent al carrer. Actualment n'hi ha 11.926 en llista d'espera per obtenir un permís, segons dades que ofereix la NY Open Data, una col·lecció pública de dades oficials d’agències i organitzacions de la ciutat.

"Només vull tenir un permís"

Sylvie Cui és una veïna de Nova York que treballa al centre i que compra el sopar en parades del carrer de camí a casa. “Crec que els venedors ambulants tenen un paper clau, i l’han tingut encara més durant la pandèmia, perquè la gent se sent més còmoda comprant i menjant fora que a l'interior”, argumenta.

El José, que no ha volgut compartir el seu cognom perquè no té llicència ni permís, ven fruita al costat de Times Square. Va mudar-se de l’Equador a Nova York amb la seva dona i filla fa només tres mesos. Actualment guanya uns 160 dòlars al dia. “M'agradaria que la policia deixés de donar-me problemes i multes”, diu. "Només vull tenir un permís per poder guanyar-me la vida i estar en pau amb el meu petit negoci". El José apunta que l'elevat cost de les llicències i els permisos li ha impedit obtenir-los.

Segons Nava-Pérez, el límit actual en el nombre de permisos per als venedors de menjar ha creat una economia submergida. Diu que alguns venedors els lloguen per sumes que arriben als 25.000 dòlars a l’any.

Saraí Rodríguez té la seva pròpia llicència, però lloga el seu permís per 10.000 dòlars a l'any. Rodríguez és mexicana, mare soltera de quatre fills i ven quesadillas i tacos al centre de Manhattan. Diu que continua treballant per poder tirar endavant els seus fills. "Abans de la pandèmia, ingressava al voltant de 1.300 dòlars al dia, treballant de 10 del matí a 3 de la tarda. Ara vinc abans i marxo més tard. Bàsicament em quedo aquí fins que guanyo al voltant de 500 o 600 dòlars", admet.

Divisió política

Els regidors de l’Ajuntament tenen opinions molt diverses. La demòcrata Margaret Chin va votar a favor d'augmentar el nombre de permisos disponibles. Durant la votació, el gener d’aquest any, va argumentar que "aquesta legislació portarà esperança i oportunitat per treballar als novaiorquesos migrants que històricament han estat negats del suport del govern". Tot i també ser demòcrata, el regidor Mark Gjonaj va votar en contra del projecte de llei. "No dubto de la intenció, però no és clar quin serà l'impacte d’aquesta legislació en les nostres petites empreses, moltes de les quals són de dones, minories i propietat immigrant", va dir durant el debat.

Des del sindicat de venedors ambulants creuen que l’Ajuntament està ajornant les accions fins que una nova administració assumeixi el poder després de les eleccions municipals, que se celebren aquest dimarts. Esperen que amb l'aplicació de l'Intro 1116 al gener i el nomenament d’un nou alcalde puguin continuar avançant en la seva agenda. Rodríguez espera veure el canvi: "No vull quedar-me com estic amb un únic carretó. Potser en vull un de segon i el meu objectiu a mitjà termini és obrir un restaurant a Manhattan. I crec que, després de tot el que he hagut de superar, ho aconseguiré".

stats