Volar sobre el continent africà
Pocs dies després que l’avió rus caigués al Sinaí, un aparell que s’enlairava a l’aeroport internacional de Juba, al Sudan del Sud, es va estavellar a 800 metres del final de la pista. L’avió, un Antonov 12 de càrrega, es dirigia a la ciutat de Paloich, a la regió de l’Alt Nil. En l’accident hi van morir unes 40 persones, i encara no se sap exactament quantes van morir perquè viatjaven a l’aparell i quantes perquè l’avió se les va emportar quan es va desplomar sobre una zona poblada.
Com acostuma a passar en aquestes latituds, l’accident va merèixer una atenció relativa que no es va allargar més d’un parell de dies. El trànsit aeri del continent africà significa actualment només el 4% del mundial. El percentatge d’accidents d’avió, però, és el 35% de tots els que hi ha al món. A la llista negra de les companyies aèries que la UE elabora des de l’any 2005 —i això vol dir que aquestes companyies no poden operar dins de la UE—, aquest any hi figuren un total de 230 aerolínies, la majoria de les quals operen també a l’Àfrica, i la República Democràtica del Congo és el país amb més mala qualificació. Aquest any, països com Ghana, on hi havia fortes restriccions operatives de la UE, han sigut eliminats de la llista negra. Però al mateix temps, noves restriccions s’incorporen a la llista, com és el cas de Líbia, on, després que l’any passat hi hagués un assalt i saqueig a diverses oficines tècniques de l’aeroport de Trípoli, les autoritats de regulació i control de l’aviació civil no mereixen cap confiança.
Menys accidents
Per als governs africans, la llista negra i la desconfiança cap a les companyies i els aeroports del continent signifiquen un perjudici important, especialment quan el transport aeri s’ha convertit en el principal sistema de transport de llarga distància. Un sistema, d’altra banda, força segur, ja que el total d’accidents a tot el món és de dos per cada milió de vols. A l’Àfrica, la taxa és molt superior però ha millorat notablement i, segons la IATA, si l’any 2009 es van registrar un 14,4% d’accidents per cada milió de vols, el 2013 la xifra es reduïa fins al 2,2%, encara molt per sobre dels percentatges mundials.
Aquest any, doncs, la Unió Africana ha anunciat nous plans per millorar la situació a tot el continent, amb la creació de comissions regionals encarregades de la supervisió i el control del trànsit aeri. Malgrat que el vicepresident de la comissió africana de l’aviació civil a l’Àfrica de l’oest, Gnama Latta, ha explicat que les deficiències que pateix el continent es deuen a “la falta de recursos”, s’ha d’afegir que hi ha països molt rics, com és el cas de Guinea Equatorial o Angola, que tenen companyies dins de la llista negra -cosa que voldria dir que les autoritats no s’ocupen dels serveis a la ciutadania-. I, al mateix temps, hi ha països, com és el cas de la República Democràtica del Congo, el Sudan del Sud o Líbia, entre d’altres, on la guerra, la pobresa i el conflicte permanent són un dels principals motius de la inseguretat dels avions, molts dels quals no reuneixen les condicions de manteniment ni tenen pilots prou preparats.
Per no parlar de situacions tan xocants com la de l’aeroport de Bangui, on els avions de les grans companyies que hi volen necessiten ajuda policial i militar perquè abans de l’aterratge netegin la pista dels refugiats que viuen a l’aeroport.
