Xipre, menys lluny d'una reunificació?

Nicòsia"L'última capital dividida", proclama el pas fronterer de Lidra, l'únic del casc antic de Nicòsia que permet creuar d'una banda a l'altra de la línia verda . Dividida després de la invasió turca del 1974, la tensió a l'illa entre els dos cantons ètnics independents, el turcoxipriota i el grecoxipriota, s'ha rebaixat força durant l'última dècada. Des de l'obertura de la frontera el 2003, ciutadans de les dues parts creuen diàriament a l'altra banda tranquil·lament per fer compres o fins i tot per treballar. Aquests intercanvis faciliten la reconciliació entre les dues comunitats, però alhora reforcen l'statu quo i allunyen la reunificació.

Totes dues bandes han experimentat un boom econòmic la dècada passada, frenat ara per la crisi. Per la seva condició de paradís fiscal, el ministre de Finances francès, Pierre Moscovici, va definir recentment la part sud de l'illa com "una economia de casino". No obstant, la descripció també s'adiu perfectament a la zona turcoxipriota, on els últims anys s'han obert 25 casinos, cosa que l'ha convertit en un popular destí d'oci per a la classe mitjana turca.

En travessar el pas fronterer de Lidra, el viatger no percep grans diferències, més enllà del canvi lingüístic. El centre històric de la banda turca també està ben preservat, gràcies a la restauració de l'ONU i la UE el 2004. Llavors, la comunitat internacional va apostar per la reunificació de l'illa i va sotmetre a referèndum l'anomenat pla Annan . Tot i que la unió és una aspiració nacional de la majoria grecoxipriota, la proposta va fracassar al sud -només un 25% pel sí-. Paradoxalment, entre els turcoxipriotes, reticents històricament a convertir-se en minoria, el sí va guanyar amb el 65%.

"Els grecs hi van votar en contra perquè no volien compartir la seva prosperitat adquirida els últims anys", declara a l'ARA Ozkan Yorgancioglu, líder del CTP, el principal partit de l'oposició al nord. La República Turca de Xipre, només reconeguda per Turquia i considerada "ocupada" per l'ONU, té un PIB per càpita d'uns 16.000 dòlars, quasi la meitat de la part grega.

No obstant, la versió al sud és molt diferent. "El pla era dolent perquè creava dos enclavaments semiindependents, no un veritable país. Clar que volem la reunificació, però no a qualsevol preu", afirma Michalis, un músic grecoxipriota. A més de les competències de les dues federacions d'una Xipre unida, els altres esculls per a un acord són els drets de propietat de les terres ocupades per la partició i el futur dels colons turcs, que són quasi la meitat dels 260.000 habitants de la part nord.

Un intent d'acord frustrat

Esperonats per la seva afinitat ideològica progressista, els expresidents de les dues Repúbliques de Xipre, Dimitris Christofias i Mehmet Ali Talat, van estar a prop d'un acord el 2009. L'any següent, però, Talat va perdre les eleccions i va donar pas al Partit de la Unitat Nacional, contrari a la reunificació, cosa que va anul·lar el procés de reunificació.

"La greu crisi al sud ens pot afectar negativament des del punt de vista econòmic, ja que es reduiran les exportacions. Tot i això, podria tenir un efecte positiu per a la reunificació -sosté Yorgancioglu-. Si la recessió a la part grega és profunda i fa que s'anivelli la renda dels turcoxipriotes i dels grecoxipriotes, potser aquests últims seran més proclius a la reunificació en un nou referèndum". De moment, però, sense cap banda predisposada a fer noves concessions, no es divisa la reunificació en l'horitzó.