Universitats

Assetjament laboral i abús de poder durant 25 anys del catedràtic Vicenç Navarro a la UPF

Secretàries, professors i personal de recerca denuncien el maltractament del docent i l'ús de recursos públics per a tasques personals

7 min
Vicenç Navarro en una fotografia d'arxiu

Barcelona"Havia arribat a treballar a les fosques perquè ell no sabés que era al despatx. Vaig arribar a saltar per la finestra perquè no em trobés". Qui ho diu era professora associada de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Fugia del catedràtic de ciències polítiques i socials Vicenç Navarro, professor durant més de 45 anys de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, als Estats Units, 25 anys vinculat a la UPF i un dels grans intel·lectuals de l’esquerra a Espanya, impulsor de Podem. L’ARA ha recollit una quarantena de testimonis que descriuen el maltractament que rebien moltes de les persones que treballaven per a ell. Un patró de comportament repetit durant 25 anys que no es va resoldre fins a l’any 2021, quan se li va obrir un expedient disciplinari i la seva relació laboral amb la UPF es va acabar. Totes les veus contactades pel diari menys tres parlen de l’abús d’autoritat de Navarro, i algunes d’elles també de manipulació, comportaments despòtics i sectaris que van derivar en depressions, baixes per ansietat, estrès i problemes de salut d’alguns treballadors que van estar sota la seva responsabilitat. Sobretot secretàries, investigadors de recerca i professors associats, gent en un rang inferior que treballava sota les seves ordres. Amb els iguals, sobretot catedràtics, no actuava de la mateixa manera.

Preguntat per l’ARA, Navarro diu que aquestes acusacions "no són certes" i assegura que no és "conscient" de les queixes del seu personal. "Aquestes informacions les estan donant persones que em volen desacreditar i destruir", assenyala el catedràtic. "Mai he utilitzat els meus treballadors per a tasques personals. Potser he comès errors, però no he abusat sistemàticament del meu personal", afegeix. 

Problemes amb els treballadors

"Em va tirar una grapadora al cap", relata una treballadora. "Tenia un nul control de la ira. Explotava del no-res, i quan veia debilitat s’hi agafava", afegeix una altra. "Veure gent sortint plorant del seu despatx era un clàssic", admet un catedràtic. "No em deixava anar al lavabo sense el mòbil", explica una altra secretària. Navarro exigia disponibilitat absoluta i una resposta immediata a les seves trucades, fins al punt que havia arribat a entrar al lavabo de dones per perseguir alguna secretària: en una ocasió fins i tot quan una administrativa havia tingut un atac d’ansietat per com la tractava.

El Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

El catedràtic no tenia en compte horaris ni festius ni caps de setmana. A última hora del dia, quan estaven a punt de marxar, sempre hi havia una teòrica urgència que allargava la jornada. "Vaig arribar a tenir ansietat cada vegada que sonava la música de l’Skype perquè sabia que estaria hores connectat parlant amb ell. Sabia quan començava la trucada, però mai quan s’acabava", recorda un treballador. "Em trucava en caps de setmana i festius i, si no li responia, em bombardejava a trucades", explica una secretària. L’any 2001, a una investigadora se li va morir el pare a l’Argentina. Ella era l’encarregada d’organitzar una trobada d’investigadors que venien a Barcelona. "El teu pare és mort, no pots fallar-me. No em deixis", va dir-li ell per evitar que marxés. Alguns catedràtics atribueixen aquesta actitud a l’autoexigència de Navarro: "Era hiperactiu i treballador, rendia més que un professor normal treballant la meitat del temps".

Privilegis

Navarro (Gironella, 1937) va aterrar a la UPF el 1996, de la mà del rector Enric Argullol. Va ser un fitxatge estrella –és un dels científics espanyols més citats en l’àmbit de les ciències socials–, amb certs privilegis que no tenen la resta de catedràtics. Disposava d’una secretària personal vinculada a la UPF i l’IDEC, la fundació privada vinculada a la UPF i en la qual ell dirigia un prestigiós màster en col·laboració amb la Johns Hopkins. També tenia una secretària pagada per la universitat nord-americana. I a la UPF, a més, tenia assistents de recerca que no depenien de cap projecte ni programa, sinó directament d’ell. Una figura anòmala dins del context d’una universitat pública. 

El catedràtic tenia problemes amb la tecnologia, que ell atribueix a "una condició visual" que li impedeix "l’ús d’ordinadors". Escrivia els articles i els correus electrònics a mà o els dictava perquè els seus subordinats els transcrivissin i editessin. D’aquesta tasca no només se n’encarregaven les secretàries, la majoria altament qualificades; també investigadors de recerca que acabaven fent d’assistents personals. En una ocasió, una secretària estava marejada i va trucar a casa perquè l’anessin a buscar a la feina. Com que estaven transcrivint un article, ell no la va deixar anar al lavabo i ella va acabar vomitant a la paperera. "Quan vaig acabar l’article, vaig poder marxar", recorda.

El Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.

Segons desenes de testimonis, barrejava les feines acadèmiques amb la vida personal i la seva vessant política, i utilitzava recursos de caràcter públic per fer feina que no tenia res a veure amb la UPF. Investigadors i secretàries s’encarregaven de portar el seu blog personal, de regar les plantes de casa seva quan viatjava als Estats Units i fins i tot arreglar-hi la caldera, dur roba a la tintoreria, enviar rams de flors, preparar viatges personals o fer compres per a la seva dona. Algun cop havia demanat també que baixessin les escombraries de casa seva. A més, utilitzava els investigadors per preparar articles de premsa que firmava ell i fins i tot, relata un d’ells, per fer feines vinculades a En Comú Podem i Podem. "He fet recerca per ell i l’he vista publicada al seu nom sense jo saber-ne res. Li vaig dir diverses vegades que preferiria fer recerca en comptes de dedicar les meves hores de feina als seus articles d’opinió", relata un treballador que denuncia apropiació intel·lectual per part del catedràtic. Una queixa que comparteixen altres testimonis, tot i que no és unànime: hi ha investigadors que sempre es van sentir respectats a l’hora d’atribuir-se la recerca, tot i reconèixer per part de Navarro el maltractament cap a les secretàries. 

Expedient disciplinari

Fins al 2008 Navarro va ser catedràtic de la UPF. Posteriorment, fins al 2018 va passar a ser catedràtic emèrit. Aquell any va incorporar-se a la Barcelona School of Management (BSM), l’escola de negocis de la UPF, com a director del màster universitari en polítiques públiques i socials. Abans hi havia estat treballant com a col·laborador extern. El febrer del 2021 tot va explotar. Diverses fonts assenyalen que va ser la BSM qui va obrir una investigació d’ofici, mentre que el centre assegura que no tenia coneixement previ dels fets i que tot va arrencar amb una denúncia. Un grup d’advocats externs va instruir l’expedient disciplinari que concloïa que hi havia hagut "maltractament de paraula i obra" per part del catedràtic, "invasió i desnaturalització d’horaris" i "abús d’autoritat, encarregant feines privades i domèstiques en horari laboral".

Segons la BSM, la instrucció "va determinar la culpabilitat del presumpte abusador" a partir dels testimonis i de "proves irrefutables". Després directius del centre es van entrevistar amb Navarro per donar-li l'oportunitat de presentar al·legacions. El catedràtic manté que ell "mai" va veure el document i que se li va impedir fer-ho. La BSM afirma que el docent "no va donar cap dada, fet o argument que pogués contradir les proves" i que "es va limitar a no reconèixer els fets". Havent constatat diversos casos d'assetjament laboral, la direcció de la BSM va donar per acabada la relació laboral de Navarro amb la institució i li va denegar l’estatus de distinguished professor i qualsevol altre reconeixement. Navarro va formalitzar la seva jubilació, just després que la universitat li comuniqués la intenció d’obrir un expedient sancionador que podia acabar amb acomiadament. Aleshores tenia 83 anys. 

La BSM va fer arribar l’expedient a la Universitat Johns Hopkins. En resposta a les preguntes de l’ARA, la universitat nord-americana manté que "no fa comentaris sobre els informes confidencials dels seus professors", però assegura que Navarro va retirar-se de la institució el 2021. En canvi, Navarro afirma a l’ARA que encara avui segueix impartint classes a Baltimore, tal com consta a la pàgina web del centre.

La Universitat Johns Hopkins de Baltimore, als Estats Units.

Dos anys abans, el juny del 2019, una secretària vinculada a la Universitat Johns Hopkins però que treballava a Barcelona va enviar una carta a les dues institucions explicant la manera com l’havia tractat Navarro. "No vaig fer una queixa oficial perquè triguen mesos o anys a investigar", relata ella, que admet que va necessitar sis mesos per posar-ho sobre paper perquè "estava traumatitzada". La resposta que va obtenir tant de la UPF com de Hopkins és que s’ho prendrien "seriosament". Però no en va saber res més fins al 2021, quan va obrir-se l’expedient disciplinari. Fonts consultades per l’ARA, però, han explicat que l’any 2019, després de la carta d’aquesta treballadora, la universitat nord-americana va fer un "advertiment clar" a Navarro que allò no podia repetir-se. A Barcelona, el llavors rector Jaume Casals va reunir-se amb el catedràtic per traslladar-li que no podia comportar-se d’aquesta manera amb els treballadors. 

La majoria de testimonis han explicat a l’ARA com aquestes situacions eren vox populi i com s’havien traslladat als responsables tant de l’Idec com de la UPF. Fins al 2021, però, no es va activar un mecanisme formal de denúncia. "Ho vam saber, eren casos greus, però mai vam tenir la possibilitat de fer res. Què pots fer sense denúncia?", reconeixen fonts pròximes a la direcció de la universitat. "Malgrat que durant tot el període no va haver-hi cap queixa formal respecte al professor en qüestió, hi havia una preocupació respecte al que es comentava del seu comportament amb els seus col·laboradors, tant administratius com de recerca", explica Josep Joan Moreso, rector entre el 2005 i el 2013. "Davant aquests temes no vam estar amb els braços plegats, vam fer tot el que estava a les nostres mans. El rector pot obrir d’ofici un expedient, però no es pot basar en converses i rumors, necessita que es formuli la denúncia", afegeix Jaume Casals, rector entre el 2013 i el 2021. Durant el seu mandat es va obrir l’expedient disciplinari a Navarro. 

"Els mecanismes institucionals han fallat. No pot ser que hi hagi una persona actuant així fins al 2021". És la frase d’un investigador, però la idea la repeteixen desenes de persones. També assumeix aquest discurs una part del professorat. S’actuava amb bona voluntat, ajudant com es podia el personal que patia la manera de fer de Navarro, però la problemàtica no s’abordava mai de ple. "En aquella època es toleraven moltes coses. La situació era coneguda al departament, però ell depenia de la fundació. Els càrrecs administratius i acadèmics no s’hi volien ficar", diu un catedràtic. "Ell ha fet el que ha fet per culpa del sistema. Aquí hi ha el problema", diu una treballadora, que assenyala que de casos com aquest n'hi ha "molts" dins de l'acadèmia. "S’ocupava de tenir molt bona relació amb el poder –assenyala una secretària–. Aquestes situacions no canviaran fins que les persones que tenen poder ho denunciïn".

La UPF fa una revisió d’ofici

Arran de la investigació del diari ARA, la Universitat Pompeu Fabra ha iniciat una revisió de tot el material referent a Vicenç Navarro i assegura que el departament de recursos humans no té queixes formals sobre el catedràtic de ciències polítiques fins al 2021, quan es va activar el protocol a la BSM. No obstant això, han trobat un document de caràcter informal de l’any 2018 en el qual una persona atribueix un "tracte despòtic" a Navarro. L’equip de la nova rectora, Laia de Nadal, admet que "els procediments no han funcionat correctament" i que tenen "marge de millora", motiu pel qual s’ha creat un grup de treball amb assessorament extern per tractar casos d’assetjament i abusos. A més, s’ha encarregat una revisió a fons del que va passar durant 25 anys amb el catedràtic Vicenç Navarro per si cal establir mecanismes de reparació amb les persones que el van patir.  

Investigació

Si coneixes alguna història la pots fer arribar a l’equip d’investigació del diari aquí.

stats