"Agitar les masses" contra la policia i situar els Mossos "al costat de la rebel·lió"

La Fiscalia construeix un relat de la violència el 20-S i l'1-O per justificar la rebel·lió

Montse Riart
3 min
Un policia nacional estirant  pels cabells una votant a Tarragona.

BarcelonaFins a cinc vegades han fet servir els dos representants del ministeri públic la paraula "violència" en l'exposició que han fet per rebatre la vulneració de drets fonamentals plantejada ahir per les defenses dels dotze líders polítics processats per l'1-O durant el tràmit de qüestions prèvies. No ha sigut un dels posicionaments més durs de la Fiscalia, però les paraules de Javier Zaragoza i Fidel Cadena han servit per evidenciar l'estratègia del ministeri públic en el judici de l'1-O, que passa per construir el relat de la violència per continuar justificant l'acusació per rebel·lió. La Fiscalia ha acusat els exmembres del Govern d'"agitar les masses" contra les forces de seguretat de l'Estat i de situar els Mossos d'Esquadra "al costat de la rebel·lió".

En altres punts de les seves exposicions, tot i no parlar directament de violència, els fiscals sí que han fet servir altres termes per construir la idea d'un alçament violent a Catalunya. De fet, la Fiscalia ha arribat a assegurar que la conducta del Govern s'havia arribat a "acostar a l'autoritarisme" en alguns moments, en paraules de Cadena. Tant ell com Zaragoza, en canvi, han justificat l'ús de la força per part dels cossos de seguretat de l'Estat per exemple en les càrregues policials de l'1-O, minimitzant la xifra de ferits, o el fet que el govern de Mariano Rajoy acabés intervenint la Generalitat. "Al final es va recórrer al 155 perquè no hi havia cap altra manera de tornar a la legalitat", ha assegurat Cadena.

La utilització dels Mossos d'Esquadra

La primera referència a l'existència de violència en l'organització de l'1-O l'ha fet el fiscal Javier Zaragoza a l'hora de parlar d'una "agressió a l'ordre constitucional fent servir mètodes il·legals i fins i tot violents" per part dels acusats. A partir d'aquí, la Fiscalia ha anat apujant el to del relat fins a arribar a plantejar la utilització del cos dels Mossos d'Esquadra per part dels membres del Govern processats per aconseguir la independència. No ho ha fet Zaragoza, sinó Cadena, el segon dels representants del ministeri públic que ha intervingut i que ha assegurat primer que els Mossos s'havien situat "al costat de la rebel·lió" per acabar afirmant finalment que s'hi havien "incorporat".

En el que sí que han coincidit els dos fiscals és en la insistència que els processats havien acabat instrumentalitzant la ciutadania, a qui van convertir, asseguren, en autèntics "murs humans", segons Zaragoza, o "muralles", en paraules de Cadena, fins i tot "assumint l'enfrontament físic dels seus partidaris a les forces i cossos de seguretat de l'Estat" per defensar les urnes i la independència.

Els dos fiscals van parlar tant de l'1-O com del 20-S com els dos moments on segons el seu relat es va produir la violència que justifica l'acusació per rebel·lió. En aquest sentit, Zaragoza negava durant la seva intervenció que les protestes davant de la seu d'Economia arran dels escorcolls ordenats pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona o la resistència als centres de votació l'1-O no es poden confondre "amb el legítim exercici dels drets polítics", que "no justifica tenir pràcticament segrestada una comissió judicial, agitar els ciutadans perquè protegissin les urnes com a murs humans, sabent que els abocaven a l'enfrontament violent amb les forces policials ni justifica fer que els Mossos es col·loquessin al marge de la llei", deia el fiscal.

stats