Els set cotxes de la Guàrdia Civil "devastats" a Economia i altres dubtes de l'interrogatori del fiscal a Forn

El ministeri públic tradueix malament un document dels Mossos d'Esquadra

La declaració de Joaquim Forn ha donat lloc al primer intercanvi d'impressions entre la Fiscalia i els dirigents independentistes que seuen al banc dels acusats del Tribunal Suprem. Després que l'exvicepresident Oriol Junqueras rebutgés sotmetre's a les preguntes del ministeri públic, l'exconseller Joaquim Forn sí que ha mantingut un intens cara a cara amb el fiscal Fidel Cadena. Ha sigut un interrogatori en què Cadena ha caigut en algunes incorreccions i ha fet ús d'algunes dades sorprenents, com ara quan, parlant dels fets del 20 de setembre del 2017 davant la seu d'Economia, s'ha referit a set cotxes de la Guàrdia Civil. L'ARA repassa algunes d'aquestes dades.

Dos polítics, un xèrif i el fiscal ‘pel·liculer’

Set cotxes de la Guàrdia Civil "devastats"

Una de les primeres topades entre Forn i Cadena ha sigut com a conseqüència del relat que el fiscal ha deixat anar sobre els fets que van passar davant la conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017. En concret, el ministeri públic ha parlat de fins a set cotxes de la Guàrdia Civil "devastats i destrossats", una xifra que ha sorprès l'exconseller d'Interior, que ha respost parlant de només dos vehicles. D'on surten aquests set vehicles? Doncs dels escrits d'acusació de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, que diuen que fins a la seu d'Economia a la rambla de Catalunya van arribar "tres Nissan Patrol logotipats de la Guàrdia Civil i quatre vehicles camuflats".

A les imatges que han circulat d'aquella jornada són clarament identificables els tres Nissan Patrol –plens d'adhesius i, en alguns casos, amb els vidres trencats–, però no els vehicles "camuflats". De fet, en imatges dels desperfectes que van fer circular per les xarxes socials dies després membres de la Guàrdia Civil només hi apareixien aquests tres vehicles.

Tanmateix, en la descripció que la Fiscalia fa dels fets en el seu escrit d'acusació explica que "la multitud" va encerclar tots aquests vehicles ja des del matí del 20-S, i assegura que els set cotxes –els tres logotipats i els quatre que no– "van acabar devastats i destrossats interiorment i exteriorment". Aquesta expressió, la de "devastats", ha provocat un embolic del fiscal.

El dia en què les campanes van tocar per la rebel·lió

Quan Forn ha qüestionat que s'utilitzi l'adjectiu "devastat" per descriure l'estat en què van quedar els cotxes, el fiscal ha reaccionat negant amb vehemència haver fet servir aquesta expressió. Una simple revisió al vídeo demostra que sí que l'ha fet servir. Però no només això. L'expressió consta idèntica en l'escrit d'acusació de la Fiscalia i de Vox, que al seu temps la calquen de la interlocutòria de processament dictada pel jutge del Suprem Pablo Llarena.

La mala traducció al castellà

Un altre dels cavalls de batalla del fiscal que ha estat qüestionat és la traducció del català al castellà que s'ha fet d'un informe de la comissaria general dels Mossos sobre l'1-O. En la traducció que ha fet la Fiscalia d'un document que considera clau per demostrar que Interior va donar ordre als Mossos de facilitar la celebració del referèndum, es tradueix l'expressió "El dia 1 d'octubre de 2017 s'ha de celebrar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya" per "El día 1 de octubre de 2017 debe celebrarse el referéndum de autodeterminación de Catalunya".

Beta Forn: “Veure la imatge del Govern allà és impactant, i del teu pare més”

Aquesta traducció permetia al ministeri públic interpretar el "debe celebrarse" com una ordre d'obligació, cosa que desmenteix la traducció correcta de la frase, una traducció que el dictamen lingüístic emès per la presidenta de la Comissió de Gramàtica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans desmenteix. Aquest informe explica que la traducció de "debe celebrarse" no es pot admetre "de cap manera" i que la traducció correcta del català al castellà seria: "El 1 de octubre de 2017 se va a celebrar (o se celebrarà) el referéndum de autodeterminación de Catalunya". El dictamen considera que si s'hagués volgut donar sentit d'obligació a la frase s'hauria d'haver escrit "L'1 d'octubre cal que se celebri el referèndum d'autodeterminació de Catalunya".

La Crida animava a participar a les mobilitzacions del 20-S?

Una altra de les declaracions del fiscal Cadena que han provocat sorpresa ha sigut quan ha assegurat que "organitzacions com la Crida" van animar a ocupar col·legis. En aquells moments la Crida –entesa com l'associació impulsada recentment per Carles Puigdemont i que presideix Jordi Sànchez– no existia aleshores, fet que ha dut el mateix expresident de la Generalitat a qüestionar la documentació del ministeri públic. Tanmateix, el més probable és que el fiscal es referís a la "Crida per la Democràcia", la campanya impulsada per Òmnium Cultural que animava els catalans a votar en el referèndum de l'1-O.

Els lapsus del fiscal amb els Oriols

No haver dit el nom complert de la campanya o confondre la "Crida per la Democràcia" amb una organització en lloc de definir-la com una campanya no ha sigut l'únic lapsus del fiscal Cadena, especialment atabalat quan es tractava de parlar d'Oriol Junqueras. Així, en un primer moment de l'interrogatori a Forn s'ha referit a Oriol Junqueras com a Oriol Pujol, i més endavant ha parlat d'Oriol Turull.

Més continguts de