La justícia espanyola reactiva l’euroordre contra Puigdemont

L’expresident crida a la mobilització pacífica i demana convertir el 10-N en una mostra de rebuig

[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència del Procés]

A Waterloo ja s’esperava una tercera euroordre de manera imminent. Puigdemont havia dit que estaven preparats, i així va ser. Poques hores després que es fes pública la sentència del judici al Procés, el jutge instructor de la causa al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va reactivar les ordres de detenció europea i internacional, però només contra Carles Puigdemont. Deixa al marge la resta d’exiliats perquè la Fiscalia encara no n’ha demanat les extradicions a l’espera d’estudiar la sentència més a fons. Llarena, però, ja tenia clara la petició contra l’expresident a l’exili, perquè l’escrit a través del qual en sol·licita l’extradició és de dijous. Al voltant de les cinc de la tarda la Fiscalia de Bèlgica en confirmava la recepció. I el govern espanyol celebrava la decisió “oportuna” de Llarena i assegurava que “ha treballat intensament per facilitar la reactivació de l’euroordre”.

Poc després, Puigdemont va pronunciar un discurs al costat dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig juntament amb la delegada del Govern davant la UE, Meritxell Serret. Precisament una altra afectació de la sentència és que Comín i Puigdemont deixen d’estar suspesos com a diputats al Parlament, perquè la sentència contra els presos polítics ja no parla de rebel·lió sinó de sedició. En un discurs en català, castellà i anglès, l’expresident va fer una crida a la mobilització pacífica davant una sentència “inhumana i injusta”. També va demanar convertir les eleccions generals del 10 de novembre en “una mostra sonora de rebuig i fermesa” per trencar l’ statu quo i “reaccionar”. A més, Puigdemont va criticar el silenci d’Europa i la “regressió” de drets per a tots els ciutadans espanyols que, a parer seu, suposa la sentència.

En la interlocutòria, Llarena assegura que la condemna de la resta dels líders independentistes “propicia el risc que a partir d’ara els pròfugs busquin reforçar la seva fugida en països que no formen part de la Unió Europea i, per tant, que no hagin assumit el compromís de cooperació que regeix a la UE”. Llarena creu que la sentència reforça la proximitat entre “l’aportació concreta de Junqueras i el processat en rebel·lia, Puigdemont”. I per això creu que no només es mantenen els indicis sinó que la sentència és un element de “reforçament” respecte “el pronòstic de responsabilitat del fugat”.

És el tercer intent d’extradició. Primer va ser Carmen Lamela, la jutge de l’Audiència Nacional, qui va iniciar la causa contra el Govern, però Llarena la va retirar. Ho va tornar a intentar ell mateix més endavant a Alemanya, però el Tribunal de Schleswig-Holstein va accedir només a extradir-lo per malversació i el Suprem ho va rebutjar. A més, en el cas de Comín, Puig i Serret, la justícia belga va rebutjar l’euroordre per un defecte de forma.

“Puigdemont no s’amagarà”
Caldrà veure, doncs, què decideix ara Bèlgica davant la nova petició. L’advocat de l’expresident, Paul Bekaert, va assegurar que el seu client “no s’amagarà”. De fet, va explicar que ja havia trucat a la Fiscalia de Brussel·les per posar-se a la seva disposició, una autoritat amb la qual ja s’havien mantingut en contacte les setmanes prèvies. Puigdemont i la resta d’exiliats han repetit diverses vegades que no tenen la intenció de marxar del país perquè confien en la seva justícia. Bekaert no va anticipar els pròxims passos perquè va recordar que, abans de sol·licitar la compareixença de Puigdemont, la justícia belga podria demanar més informació a Espanya.

Una vegada comenci el procés, si la justícia del país centreeuropeu decidís extradir el seu client podrien presentar diferents recursos a diferents instàncies, cosa que podria allargar el procediment durant anys. Com en el cas del raper Valtònyc, fins i tot es podria considerar pertinent elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Bekaert no va voler mostrar-se més o menys optimista que en les euroordres anteriors, però va assenyalar que, amb la sentència “es demostra que s’ha vulnerat el dret a la defensa”, i no considera que ara el paper de la defensa sigui més difícil les altres dues vegades.

El Suprem condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per sedició i malversació

Més continguts de