La justícia belga deixa Puigdemont en llibertat i fixa la primera cita als tribunals per al 29 d'octubre

Llarena comunica a la justícia belga que l'expresident no té immunitat parlamentària

En marxa el procés judicial per decidir sobre l'euroordre de Carles Puigdemont. Després que el jutge Pablo Llarena activés la tercera petició europea de detenció de l'expresident a Bèlgica lligada a la sentència del Procés, les autoritats belgues ja tenen tota la informació necessària per començar el procés legal per decidir si aquesta vegada s'accedeix o no a extradir Carles Puigdemont. La primera vista sobre el cas es durà a terme el dia 29 d'octubre. Així ho ha comunicat aquest divendres la Fiscalia de Brussel·les, d'on Puigdemont ha sortit en llibertat sense fiança aquest mateix matí després d'una nit privat de llibertat en què ha prestat declaració davant el jutge. 

En un primer moment, la justícia belga va sol·licitar a Llarena que enviés els documents traduïts abans d'engegar el procediment i des del Tribunal Suprem van assegurar que trigarien una setmana. Però, com han explicat dos portaveus de la fiscalia, les versions traduïdes han arribat "abans del previst" i per això Puigdemont va presentar-se aquest dijous davant la policia belga, on ha estat notificat de l'euroordre, ha estat privat de llibertat i ha hagut de prestar declaració davant un jutge. Puigdemont s'ha negat a l'extradició. Un dels arguments esgrimits per l'expresident exiliat és la seva immunitat com a europarlamentari electe, cosa que va aturar la declaració ahir a la tarda i va provocar que el jutge belga preguntés al Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió. El Suprem ha respost que Puigdemont no té immunitat parlamentària. 

Llarena recorda que Puigdemont no va prometre la Constitució davant la Junta Electoral Central i que tampoc va prendre possessió de l'escó al Parlament Europeu, en una resposta a les autoritats belgues, que han fet una consulta en relació a la immunitat al·legada per l'expresident. En la seva argumentació, el mateix Llarena apunta que la fiscalia pot preguntar a l'Eurocambra per la immunitat de Puigdemont i la Fiscalia de Brussel·les aclareix que, en funció de la informació de la qual disposa, el jutge instructor del cas pot decidir preguntar a totes les "instàncies" necessàries, inclòs el Parlament Europeu. 

Tot aquest procés s'ha allargat de dijous a divendres, un període de temps durant el qual Puigdemont ha estat privat de llibertat i en dependències judicials. Tot i això, ha estat alliberat aquest divendres al matí sota les mínimes mesures cautelars: "El jutge ha fixat les condicions de la meva llibertat: sense fiança i amb la possibilitat de sortir de Bèlgica amb permís", ha celebrat Puigdemont a la sortida, que ha estat passades les 11 hores del matí. 

És l'inici del procés que comença després de l'euroordre de detenció que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va dictar dilluns demanant la seva extradició per sedició i malversació. Ara, la vista per decidir sobre l'euroordre queda fixada per al 29 d'octubre. En aquesta vista totes les parts presentaran els seus arguments i poden decidir si rebutjar executar-la, detenir les persones involucrades o alliberar la persona sota certes condicions.

Així, Puigdemont torna cap a la seva residència a Waterloo, el domicili que ha hagut de comunicar a les autoritats belgues, tal com haurà de fer en cas que faci viatges i altres activitats. Cal recordar que Bèlgica va rebutjar l'anterior euroordre per defectes de forma. Per això, aquesta vegada l'advocat de l'expresident s'ha mostrat confiat que aquest cop la justícia belga pugui pronunciar-se sobre el fons del cas.

Bèlgica haurà de decidir, doncs, si accepta l'entrega per sedició i malversació en funció de si al Codi Penal del país existeixen delictes anàlegs als que situa Llarena. En l'últim intent, que es va tramitar a Alemanya, el tribunal de Schleswig-Holstein va descartar la rebel·lió i només va oferir l'extradició per malversació, que Llarena va rebutjar.

Casado demana que l'extradició sigui obligatòria en casos de sedició

El líder del PP, Pablo Casado, ha demanat avui durant un acte a Oviedo per rubricar el pacte amb Fòrum Astúries que el govern espanyol "faci la màxima pressió internacional necessària per tal que no depengui d'un jutge belga l'extradició d'una persona que es pròfuga", sinó que "el procés d'extradició per una euroordre sigui automàtic en cas de rebel·lió o sedició". 

Ha insistit també en reclamar l'aplicació de la llei de seguretat "per evitar que un cos armat de 16.000 persones com els Mossos d'Esquadra tingui com a màxim responsable Quim Torra, la mateixa persona que està cridant a la desobediència". Ha reiterat, d'altra banda, la necessitat de "tipificar immediatament [com a delicte] la convocatòria il·legal d'un referèndum, com estava abans al Codi Penal". S'ha dirigit al consell de ministres per tal que enviï avui mateix el requeriment de compliment de les obligacions legals i constitucionals al president de la Generalitat, Quim Torra, "per veure si està al costat dels violents o si està representant legalment a la Generalitat de Catalunya". Per acabar, ha fet "una crida més a la urgència" i expressa que espera que el consell de ministres adopti mesures "urgents".

A banda d'aquesta qüestió, preguntat diverses vegades per la condemna als actes violents que s'han produït all llarg de la setmana a Catalunya, l'expresident Carles Puigdemont ha reiterat que "sempre" i de manera "general" ha condemnat la violència per principis, però ha evitat valorar l'actuació dels Mossos i fer una referència clara i específica als actes d'aquesta setmana.

Més continguts de