Els metges experts afirmen que no es pot determinar que les lesions dels policies les causessin els votants

Els pèrits que van analitzar una seixantena d'informes mèdics sostenen que no es pot acreditar que els agents fossin agredits

Dos metges experts en traumatologia de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona han comparegut aquest dijous al judici del Procés i han conclòs que les suposades agressions a guàrdies civils i policies nacionals no es pot assegurar que ho fossin i que, a més, no es poden atribuir a l'actuació dels votants del referèndum. Xavier Crusi i Ferran Caballero van analitzar 60 informes mèdics sobre les lesions dels agents però no van presenciar directament els fets, de manera que no poden determinar que les "agressions" que constaven en els documents haguessin tingut lloc. 

D'aquests 60 informes, 33 parlaven d'agressions. En 11 casos es va recomanar la immobilització dels dits de les mans, en 5 l'aplicació de gel o pomades i en 12 un tractament per alleugerir els símptomes de la lesió. En cap supòsit es va requerir la hospitalització i, per tant, cap es pot considerar greu. A la majoria de situacions les lesions eren contusions i hematomes, però els experts han subratllat que no es pot determinar la "causa última" d'aquestes ferides perquè es poden produir per "infinitat de causes". 

Els pèrits han posat alguns exemples en el sentit que els agents es van lesionar "perquè els va caure una porta al peu després de rebentar-la" o com a conseqüència de trencar el vidre d'un cotxe. "Això evidentment no pot ser una agressió", ha constatat un dels metges. 

A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, però, els experts han admès que és possible que les lesions dels policies fossin causades per "puntades de peu" o "forcejaments". "I una inflamació testicular com s'origina?", ha preguntat Zaragoza, i un dels experts ha respost que "evidentment, 'motu proprio' no", i ha admès que podia ser per una "puntada o un cop".

El sentit d'una frase

La 46a sessió del judici al Procés s'ha completat amb dues pericials més. En primer lloc, a proposta de la defensa de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, ha declarat la lingüista Gemma Rigau, que ha conclòs que la frase "L'1 d'octubre del 2017 s'ha de celebrar el referèndum d'autodeterminació de Catalunya" que consta a l'inici de l'informe dels Mossos que avalua els possibles escenaris d'aquella jornada es va traduir malament al castellà. Rigau ha explicat que es va donar al verb 'haver' un sentit d'obligació que no tenia en realitat, perquè el que plantejava era únicament un escenari de futur. "Aquesta frase havia de conservar el valor prospectiu; si no, adquiria el valor d’obligació que aquí no té", ha explicat Rigau al tribunal.

L'última de les pericials –proposada per la defensa de Jordi Cuixart– ha sigut de caràcter informàtic. Rubén Pujol i José Navarro han rebatut un informe de la Guàrdia Civil que vinculava una web del CTTI amb un usuari d'Òmnium Cultural. Els dos informàtics han explicat que l'empresa CDmon era proveïdor de serveis d'internet tant del CTTI com d'Òmnium, i han conclòs que la Guàrdia Civil va relacionar "incorrectament" en el seu informe l'entitat i l'organisme.

Més continguts de