7 de cada 10 màsters no es poden estudiar en català

BarcelonaNomés el 32% dels màsters s'imparteixen en català a les universitats públiques catalanes, tres punts menys que fa tres anys. És a dir, que set de cada deu màsters s'imparteixen en castellà i anglès. Si se suma grau i màster, l'oferta de català és del 65%, tot i que això també són tres punts per sota del 2022. L'objectiu és aconseguir que el 80% de la docència de grau s'imparteixi en català, i està molt lluny d'assolir-se.

Segons ha fet públic aquest dijous el departament de Recerca i Universitats, el català està encallat. Un 74% de les assignatures de grau s'ofereixen en català, però aquestes són xifres referents només a les universitats públiques (que són set de dotze, les més diligents amb el català). A més, només han especificat l'oferta i no la llengua real de docència. En anglès s'ofereixen el 20% d'assignatures de grau, i en castellà, un 34% (quatre punts més que fa tres anys), uns percentatges que no sumen 100 perquè hi ha matèries que es poden cursar en més d'una llengua.

El pla d'enfortiment del català a la universitat i la recerca va néixer el 2022 impulsat per ERC. Aquest dijous, la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha fet balanç i ha afirmat que en tres anys s'han complert més de la meitat dels objectius del programa, i un terç més s'han iniciat. Un dels que està en marxa és l'acreditació lingüística del professorat. Des del 2010 és obligatori tenir com a mínim un nivell C1 de català, tot i que fins al desplegament del pla no s'havia fiscalitzat i estandarditzat aquesta obligatorietat.

Actualment, hi ha un 74% dels 22.000 professors que acrediten el català –recordem que el C1 és el nivell que es pot acreditar en acabar secundària–, que suposa un percentatge prou alt, tenint en compte que hi ha una porció de docents que no tenen el requisit de llengua. Per exemple, si ensenyen llengua estrangera.

Tesis en català i rècord d'estudiants estrangers

Un altre dels forats negres per a la llengua és la recerca i transferència del coneixement en català: només l'11% de tesis doctorals es llegeixen en català. La majoria (54%) es llegeixen en anglès i en castellà (33%). David Ballabriga, cap de l'oficina de Política Lingüística del departament, admet que "és una xifra baixa, que s'emmarca dins el context d'internacionalització de la recerca i la difusió". Ara bé, sí que han inclòs el requisit de llengua en les ajudes als grups de recerca catalans finançats amb fons públics, que han aportat uns 800 resums en català de les seves publicacions. També s'han atorgat 100 ajudes per fer tesis doctorals en català.

La internacionalització és un dels objectius del sistema universitari català, que troba en l'oferta de màsters i postgraus en anglès una eina de competitivitat i de finançament substancial. Per a la consellera, s'ha de "fer compatible l'ús i foment del català amb el fet de ser regió innovadora i un ecosistema internacional", afirma. De fet, Montserrat celebra el rècord d'estudiants internacionals que té aquest curs el sistema català: 37.000 estudiants de fora de 307.000 universitaris, un 12% del total.

"Això enriqueix el sistema. No creiem que els estudiants internacionals dificultin el pla. No es tracta d'escollir entre el català i l'obertura al món", afirma Montserrat. També s'estan elaborant itineraris específics per a aquests estudiants. Les universitats, de fet, han ampliat l'esforç d'acollida d'estudiants no catalanoparlants amb 500 activitats, 11 cursos en origen a través de l'Institut Ramon Llull i 3.481 alumnes matriculats a cursos inicials de català.

56 queixes al semestre

La consellera no creu que el 80% de docència sigui massa ambiciosa de cara al 2026, però sí que requereix "uns tempos que són els que són". Dels objectius que queden al tinter, hi ha qüestions clau com ara establir el requisit de llengua del C2 per als alumnes que s'inscriuen al màster de formació del professorat, un acord que no s'ha assolit amb les universitats. També queda pendent elaborar itineraris lingüístics especials per als graus estratègics que assenyala el Pacte Nacional per la Llengua, perquè hi ha estudis professionalitzadors, en l'àmbit de la salut i la justícia, que aboquen al mercat de treball estudiants sense els coneixements mínims de català.

Les dotze universitats tenen una bústia de queixes lingüístiques que recullen crítiques constants, sigui pel canvi de llengua de docència o per falta d'oferta en català. Les queixes s'han anat incrementant gràcies a una campanya específica, i el primer semestre d'aquest curs s'han rebut 56 queixes, més que en tot el curs 2022-2023. El 2023-2024 es van rebre 141 queixes, cent més que el curs anterior. Segons el departament, el 70% de les queixes es resolen. Per a Montserrat, a mesura que les universitats vagin implantant el seu propi pla d'enfortiment lingüístic (n'hi ha cinc que no l'han iniciat encara), les xifres milloraran exponencialment. "El pla és viu. L'anirem adaptant. Volem transparència", ha conclòs la consellera.