Alba Marco, monitora de lleure: "El problema no és només el català"

BarcelonaVa començar a anar com a alumna a l’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet quan tenia 6 anys, el dissabte, perquè els pares tenien una botiga a tocar. Era un d’aquells espais nascuts fa més de quaranta anys gràcies a l’empenta del moviment veïnal del barri, situat entre l’Hospitalet i Esplugues, i format sobretot per la immigració dels anys 70, com els pares de l’Alba Marco (Barcelona, 1989), que són aragonesos. En tota la seva vida, ni quan estudiava geologia ni després estudiant integració social, ha deixat de venir-hi, ara com a monitora i coordinadora del grup de joves. Vinculats a Fundesplai, ofereixen tallers i formació a gent de totes les edats, sempre en català. De dilluns a dissabte, l’Alba té fins a una trentena de nanos de 13 a 16 anys que participen en activitats de lleure (esport, música, alimentació...). Alguns dissabtes fan sortides i uns altres ofereixen oci nocturn alternatiu i es queden a mirar una pel·lícula i a dormir a l'esplai. El cost és molt econòmic (26 euros al mes) i una bona part dels usuaris tenen la quota subvencionada perquè són famílies en risc d’exclusió social.

Aquest era el lloc, a banda de l’escola, on l’Alba sentia parlar català i s’esforçava per parlar-lo, per fer-lo servir amb normalitat. "Tenia clar que igual com a l’acadèmia d’anglès es parlava anglès, aquí es parlava català", recorda. Ara és ella la que parla català amb els seus usuaris, que han canviat de perfil i també d’usos lingüístics. "Hi ha persones que encara no estan arrelades i no donen importància a la llengua", admet. Aquest espai seria un dels llocs que els sociolingüistes diuen que cal potenciar per estendre el català (espais voluntaris, no jeràrquics, de lleure entre iguals) si no fos que la majoria de vegades només els monitors parlen català. De fet, ara no hi ha cap catalanorparlant al grup, així que costa molt que els nanos canviïn de llengua. "Moltes vegades ens responen en castellà. El dia que toca l’activitat que ells s’autogestionen, allà veus qui s’esforça per fer-ho en català", diu. "No obliguem a res, no imposem res, però no canvio d’idioma. Si no ens entenen a la primera, ho repetim fins que ens entenem", explica. Poques vegades s’ha trobat retrets per parlar català, però tampoc agraïment: "Si ho valoren, no ho verbalitzen".

Un problema més general

A més d'una situació socioeconòmica més complexa, d'una edat conflictiva i d'un entorn impermeable, Marco creu que l'educació no acaba de rutllar. "Alguns són nascuts aquí i porten tota l’educació d’aquí i igualment els costa, els fa vergonya perquè no el dominen bé. Treballem la barrera idiomàtica, expliquem que parlar idiomes és una riquesa. Però crec que el problema no és només amb el català, té a veure amb l’educació, perquè de vegades els costa expressar-se en el seu idioma, no troben el lèxic i fan faltes escrivint en castellà. Hi ha coses que hem de millorar com a societat. Amb les pantalles i tot plegat hi ha un buit de continguts i d’habilitats comunicatives", afirma Marco.

Una de les activitats que més els ha funcionat per fer anar el català és el taller Educlips, que promou Fundesplai per impulsar la llengua a partir de la creació artística. L'edició del 2020 van fer un rap amb el grup musical Xiula i el 2022 han fet tiktoks. "Tot i que no ho veiem a l’instant, deixem llavor. Crec que venir a l’esplai a comunicar-se amb persones de la seva edat, monitors, i continuar practicant la llengua és transformador", assegura.

Dossier Els nous xerpes del català: 40 anys després de la llei de normalització lingüística

Següent

Can Putades: "Està bé veure que el català no ha de ser supercorrecte"

Anterior

Kelly Isaiah, cantant: "Gràcies a les cançons en català hem trepitjat els grans escenaris"

Vés a l’ÍNDEX