Gerard Viladomat: "Els professors de català hem de ser a la trinxera"

MataróEn Gerard Viladomat (Barcelona, 1994) és filòleg, coautor del llibre sobre argot juvenil Petem-ho! i professor de català des de fa quatre anys. Ha treballat a Nou Barris, Dosrius i ara és professor interí a l’Institut Escola Mar Mediterrània de Mataró, del barri de Cerdanyola, un lloc que va créixer amb la immigració espanyola de finals del segle passat i que ha estat substituïda per nous immigrants d’orígens diversos.

A l’entrada de l’escola, un mapa indica d’on venen les famílies dels alumnes: el Marroc, Mali, el Senegal, Rússia, la Xina, l’Índia, Llatinoamèrica... És un centre de màxima complexitat, amb matrícula viva. El 86% dels alumnes són de famílies d'origen estranger, tenen 46 joves en aules d’acollida i els nanos amb progenitors catalanoparlants són la mínima expressió. En Gerard en saluda ara l’un, ara l’altre, i envia a l’aula un noi que s’ha escaquejat de biologia i es passeja pels passadissos. "Jo vinc aquí cada dia, m’arremango i som-hi! Treballo en una trinxera, però és que els professors de català hem de ser a la trinxera. Si no, no té sentit", afirma.

És tutor de segon d’ESO i té 29 alumnes a l’aula. El castellà és indubtablement la llengua de comunicació habitual entre ells, malgrat que la canalla a casa parli altres idiomes i que tots els professors de l’escola els parlin en català a classe i als passadissos. "Hem de ser útils, jo no em vull mirar les coses des d'una llotja. Haig de ser aquí, picant pedra, perquè si no aconsegueixo nous parlants de català, la llengua se'ns morirà. Tots aquests nouvinguts que arriben, hem de ser capaços d'integrar-los, hem de ser capaços de fer-los una llengua atractiva i que s'adonin que, d'aquí a un temps, a més, tot això els servirà per tenir una plaça a l'administració, per poder ser des de conserges fins a metges, per al que sigui", defensa.

A l’institut, el català no és un problema ni per als nanos ni per a les famílies, però tampoc és una preocupació. Els alumnes són joves per preocupar-se del seu futur i els pares tampoc no es plantegen que la llengua els pot ser útil per progressar. De fet, amb alguns necessiten mediadors per entendre-s'hi. "Venen d'una realitat molt diferent i tampoc no coneixen la jerarquia social del país on han anat a parar", diu Viladomat.

Desconnectats del català

El resultat és exactament el que dibuixen les enquestes: "Tots els alumnes entenen el català, tots són capaços de parlar-lo amb més o menys gràcia i tots són capaços d'escriure’l, però és cert que el nivell és baix perquè no en fan ús. Si juguen a videojocs en espanyol, van a la discoteca i lliguen en espanyol, van a comprar als seus comerços, van a jugar a futbol i ho fan en espanyol, etcètera, quan vens aquí i els expliques que han de parlar català, ja els pots vendre tota la sociolingüística del món, que ells no la troben útil", explica. Per això, l’escola té contactes amb entitats veïnes, com l’Espai Jove, el Centre Obert dels Salesians i el centre cívic, per allargar les hores de català al lleure educatiu i perquè vegin que fora de l’escola existeix el català. "Ens havíem pensat que, pel fet de fer tres hores de llengua a l'escola, ja ho teníem tot i no és així".

Viladomat admet que amb els anys potser "s’ha diluït" la idea del professor com a referent lingüístic, cosa que ell defensa com un deure més de la seva feina. A més, la manca de professors de català encara complica més la situació: "Qualsevol pot fer de professor de llengua, sense haver fet ni una assignatura de sociolingüística, i això és un problema molt greu perquè si hi ha un claustre que rema, fantàstic. Ara, si el que remava era el professor de català perquè era filòleg convençut, això trontolla". Viladomat també defensa que en el curs de capacitació per a mestre caldria "una formació obligatòria de contextos multilingües": és a dir, reaprendre el mètode d’immersió lingüística.

Ell va abandonar una beca de recerca universitària quan va entrar de regidor a Sant Andreu de Llavaneres i des de llavors combina la política i l’ensenyament, dues activitats que, per com en parla, són dues cares de la mateixa moneda. "Els que som servidors públics hem de portar sempre aquí una placa que digui: «Soc servidor públic». Per tant, vinc a explicar-li totes les coses de l'administració. Als infants o adolescents del nostre país no els podem fallar. I això ens ha de fer més grans com a comunitat", opina.

Dossier Els nous xerpes del català: 40 anys després de la llei de normalització lingüística

Següent

Kelly Isaiah, cantant: "Gràcies a les cançons en català hem trepitjat els grans escenaris"

Vés a l’ÍNDEX