"Català per a tothom": la reacció de les entitats civils davant la situació de la llengua

BarcelonaLes xifres sobre la situació del català han provocat reaccions des de diversos fronts. D'una banda, Òmnium i Top Manta han denunciat la falta de places per estudiar català. De l'altra, grups com Junts i la CUP han assenyalat directament l'estat espanyol. Més de trenta entitats, sindicats i organitzacions ja s'han unit per presentar, aquest divendres, el moviment Català per a tothom; a cada barri, a cada escola, a cada feina, que té com a objectiu impulsar la universalització de l’accés a l’aprenentatge i l’ús del català. Hi ha des d'Òmnium a la UGT, Unió de Pagesos, FemCat, el Sindicat de Llogateres, CECOT, la Cambra de Comerç i un llarg etcètera.

Aquest dimecres, Òmnium ja ha afirmat que les xifres del català requereixen "una resposta de país", però en especial ha reclamat al Govern una acció "immediata" per augmentar les places de formació en català. El president de l’entitat, Xavier Antich, ha dit que "no s’està donant resposta a la demanda" dels 2 milions de persones que volen millorar el seu nivell de català.

"Les persones migrades volen aprendre català, però l’administració ho fa gairebé impossible" i “provoca moltes angoixes i cronifica la nostra situació irregular”, diu el portaveu de Top Manta, Aziz Faye. Davant aquesta situació, reclamen a la Generalitat la simplificació del procés d'inscripció, matrícula viva durant tot el curs i un augment de l'oferta. Hi afegeixen que és responsabilitat, també, de la societat: "És important teixir xarxes socials i veïnals i una relació fluida amb persones de tots els orígens, que faciliti les converses en llengua catalana".

Des de Plataforma per la Llengua reclamen més compromís a les administracions: "Fer complir la immersió, reforçar l'audiovisual i els espais de socialització en català, i comprometre's amb una identitat col·lectiva explícitament oberta i lligada al català", diu el president de la plataforma, Òscar Escuder. L'entitat atribueix la situació de la llengua "a l'estructura jurídica discriminatòria, l'hàbit de canviar al castellà, el fracàs de la immersió, les transformacions demogràfiques, la manca de referents audiovisuals i el setge de l'espanyolisme".

Del paper de l'Estat a les eines a l'aula

Junts veu amb "preocupació" el retrocés del català i lamenta la manca d'ajuda de l'estat espanyol. "Hem incorporat com a normal no tenir l'ajuda de l'estat espanyol. Seria molt important que existís", ha dit el diputat juntaire Francesc Ten. "Si en comptes d'un estat en contra tinguéssim un estat a favor, això creixeria", ha afegit. La CUP ha retret al Govern que "no hagi esmentat" que darrere la davallada del català "hi ha un responsable, que és l'estat espanyol i la discriminació lingüística estructural". La diputada cupaire Pilar Castillejo també ha assenyalat la "desídia" dels últims Governs de la Generalitat, "amb polítiques poc compromeses, retallades en cultura i educació, ignorant el conflicte lingüístic o supeditant-se a l'Estat o els tribunals espanyols". Castillejo ha defensat algunes de les seves propostes per revertir la situació, com una "escola 100% en català", desobeir les sentències que imposin quotes de castellà o fer que "tota l'administració parli en català".

El sindicat educatiu majoritari, Ustec, també vol "mesures immediates i efectives per revertir" la mala situació del català. Les seves propostes passen per "assegurar el català com a única llengua vehicular a l’ensenyament, en totes les etapes educatives i àmbits educatius", més recursos per a les aules d’acollida i cursos de català gratuïts per a tothom. També exigeixen "compromís ferm per part de l’administració en la inspecció i aplicació de la immersió lingüística" i millorar la formació lingüística i sociolingüística als màsters del professorat.