“Catalanitzar-los és la nostra responsabilitat”: un dia a l’Aula de Català de Salt
El recurs per a famílies que desconeixen la llengua arriba de la mà de l’Associació Antic Gremi Revenedors
SaltQuarts d'onze d'un dimecres gèlid de finals d'hivern a la plaça Onze de Setembre de Salt. Un cartell de fons blanc i requadres negres imita la forma d'una llibreta escolar: Aula de Català. Francesc Sendil, president de l'Associació Antic Gremi Revenedors, i Berta Solanes, adjunta a la presidència, ja tenen la persiana mig apujada i els preparatius de la classe de català fets. A l'altra banda de la façana hi ha una mesquita. "El local també és nostre, fa molt de temps que el tenim llogat. Mai hem tingut cap problema", comenta Sendil.
L'Aula és un exemple d'autogestió de la societat civil davant l'emergència lingüística: tots els recursos logístics i humans van a càrrec de l'associació. Les classes són gratuïtes i s'ofereixen en diverses franges horàries, sempre en funció dels horaris dels professors voluntaris. Ara tenen tres grups operatius des de finals d'octubre. "Si tinguéssim més voluntaris, podríem obrir més grups", afirma Solanes.
L'Aula convida a la conversa grupal d'una manera horitzontal, en la qual els professors es barregen amb els alumnes. "És el mètode CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana) –explica Sendil–, aquí no ensenyem gramàtica, senzillament conversem en català". L'obertura de l'Aula de Català a Salt l'han fet sense ni tan sols suport de l'administració municipal, d'ERC.
Les alumnes del dimecres són dones i mares que van a la classe de matí, quan tenen la canalla a l'escola. El professor modera la conversa. A la Hassania li costa una mica explicar que és del Marroc i que té una filla de set anys, però amb l'ajuda dels mestres se n'acaba sortint. És una escena que es repeteix amb la Bynta, que és gambiana i ha vingut amb la seva filla de dos anys, la Maimuna. La Fatoumata també ha vingut amb el fill, l'Arna, i explica que els seus altres tres fills parlen mandinga i català, aquest últim perquè l'han après a l'escola. Gràcies a ells, la Fatoumata pot millorar-lo.
La Fatna és la més gran de totes i la que més temps porta a Catalunya. Va arribar a principis dels 2000 i explica amb orgull que els seus fills ja han volat, que la filla gran és metgessa, radiòloga, al Trueta, i que va estudiar medicina a la UdG. La Radya, l'Afaf i la Nur, tot i haver arribat les últimes, comparteixen la mateixa disposició i entusiasme que la resta per participar a la sessió. Totes tres parlen àrab i també entenen l'amazic. La Bynta diu que també vol aprendre àrab, però la Radya l'adverteix que primer és el català: "El necessites per anar al metge, al mercat i a comprar el pa".
Plegats, repassen les parts del cos, la ciutat, els oficis, els temps, el calendari, les festivitats, entre molts altres temes. Elles fan preguntes sobre Catalunya i Espanya perquè n'han sentit coses: què va passar el 1714? I el Francesc s'hi atura.
L'Associació Antic Gremi Revenedors ve de tres segles encara més enrere, del 1447, i és una de les entitats que ha mantingut viu l'esperit de resistència i de preservació de la llengua i el patrimoni nacional que representa. Són a Salt perquè durant els anys d'inflació del sòl, a finals dels anys seixanta i setanta, no els va ser possible invertir a la capital i van trobar l'oportunitat de fer-ho a Salt.
Des de llavors han estat oberts i a disposició dels saltencs, tant dels autòctons com dels nouvinguts. L'Aula de Català és un exemple d'aquesta disposició i, vistes les dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics, una iniciativa imprescindible per incorporar nous parlants, encara que sigui a ritme pausat, que és l'únic possible per a alguns immigrants.
"Els veïns que no tenen el català com a llengua d'origen han de tenir oportunitats d'aprendre-la i parlar-la, catalanitzar-los és la nostra responsabilitat", diu Sendil. Cap de les alternatives és una opció per a ells: que visquin en guetos, que s'incorporin al castellà o que siguin deportats.
A Catalunya hi ha gent que batalla per tancar mesquites. A l'altra banda de la mateixa demarcació, n'hi ha que s'ha arremangat perquè al costat de la mesquita hi hagi una Aula de Català.